Abans del telefèric, hi havia una altra forma de salvar el desnivell fins al castell de Montjuïc sense haver d’entomar la carretera sinuosa que hi desemboca. Durant més de mig segle, el funicular va arribar fins als peus de l’antiga construcció militar, traçant un recorregut recte d’uns 424 metres des de l’actual estació del Parc de Montjuïc fins a gairebé el cim de la muntanya. El tram superior de la infraestructura es va inaugurar el 23 de juliol de 1929, quan l’Exposició Internacional de Barcelona estava en marxa i com una ampliació del recorregut que ja aleshores enllaçava les avingudes del Paral·lel i Miramar. La iniciativa impulsada per la família Rogent va ser tot un èxit. I això malgrat les reticències dels militars, que van obligar a erigir una marquesina en precari uns metres per sota de la fortificació que fos fàcilment desmuntable i sota la qual reposarien uns explosius que permetessin dinamitar-la en cas d’amenaça.
Després de l’exposició i fins a la Guerra Civil, el tram superior del funicular el van utilitzar principalment els habitants del nucli de barraques de Maricel i els clients del parc d’atraccions batejat amb el mateix nom, que també era propietat de la nissaga dels Rogent. La postguerra va reduir el nombre d’usuaris als militars destinats al castell i als barraquistes de la muntanya, que amb prou feines es podien pagar el bitllet i que van augmentar exponencialment durant els anys següents fins a assolir xifres pròximes als 30.000 habitants, comptant els diferents barris autoconstruïts. L’infrahabitatge i la manca d’inversió de les autoritats van accelerar la degradació de la zona i amb ella també la infraestructura, que patia incidències recurrents. Als seixanta, ja sota el mandat de l’alcalde Josep Maria de Porcioles, es va reformar tot el recorregut i també es va erigir una nova estació superior, que es va inaugurar el 13 d’octubre de 1965.
L’obertura del parc d’atraccions de Montjuïc va suposar un baló d’oxigen important per a la infraestructura, que va acabar integrada en la companyia precursora de Transports metropolitans de Barcelona (TMB) i sota gestió municipal. Tanmateix, la posada en marxa del telefèric als setanta va deixar tocat de mort el funicular. El nou transport cobria pràcticament el mateix trajecte, fet que convertia el ferrocarril en un mitjà obsolet i no rendible a ulls de les autoritats. Finalment, es va optar per rehabilitar el tram des del Paral·lel fins a Miramar, encara vigent actualment, i es va desmantellar el recorregut fins al cim, que va circular per últim cop el 12 de gener de 1981. L’estació es va desmuntar i també es van retirar els raïls per on durant dècades havien circulat amunt i avall els combois de set del matí a la mitjanit amb intervals de fins a deu minuts.
Víctimes de la vegetació i les màquines
Situar avui dia la ubicació exacta de l’antiga estació del castell no és fàcil. La marquesina s’erigiria aproximadament a l’altura del número 282 del passeig del Migdia, just abans de la seva bifurcació amb el carrer del Castell. Per orientar-se, es pren de referència un camí recte que s’obre pas entre la vegetació fins a l’intercanviador del funicular i el telefèric. És l’antic recorregut per on s’estenien els raïls de la infraestructura, que des de fa dècades s’ha convertit en un sender poc conegut per enfilar muntanya amunt fins a la fortificació. Coronant aquest camí, hi havia fins fa prop d’un any una esplanada verda amb diversos trams de paviment hidràulic i alguns esglaons que havien pertangut a la vella estació. Ara ja no en queda res. L’espai ha estat pres per les màquines que treballen en les obres d’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica, una actuació que ha de permetre connectar uns nous dipòsits que s’estan instal·lant en diferents punts de la muntanya amb el que s’estén sota la plaça de la Bella Dorita del Poble-sec.
El TOT Barcelona visita la zona amb en Manuel Marina, guia titulat i comissari de l’exposició El funicular de Montjuïc, que va tenir lloc entre l’abril i el setembre del 2022 al mateix castell i que repassava la trajectòria de la infraestructura. Marina indica on hi hauria d’haver aquests darrers vestigis del pas del funicular. On abans hi havia trams clarament visibles de l’estructura de l’estació i les andanes, ara només es veu terra acumulada a banda i banda i uns grans solcs per on passaran les canonades que connecten directament amb el Paral·lel aprofitant l’antic recorregut de la infraestructura. Els operaris que treballen en aquestes obres han trobat una cavitat on podria estar encara enterrat el motor de rotació que feia funcionar el transport. Apilades entre la terra extreta, treuen el cap peces de runa que podrien haver estat part d’aquesta estructura. Creuant la calçada, trobem intactes les escales que connectaven l’estació amb el castell, utilitzades encara per molts vianants per accedir a la fortificació des d’aquesta part de la muntanya.
A causa d’aquests treballs, el sender que uneix l’avinguda Miramar amb els peus del castell és pràcticament transitable. Els solcs oberts a la terra per on es despleguen fins a tres canonades d’un diàmetre considerable compliquen l’ascens. Això sí, a banda i banda del camí, es conserven engolits per la vegetació diversos trams dels murs de pedra que delimitaven el recorregut del funicular. Juntament amb l’antiga estació històrica de Miramar, de la qual se’n conserva dins de l’intercanviador actual una magnífica escala mecànica de caoba i les andanes originals del 1929, són potser els únics vestigis supervivents del tram superior de la infraestructura, que aquest juliol hauria bufat 96 espelmes. Els murs són visibles per a tots aquells que s’endinsin entre els matolls frondosos, però l’estació està tancada al públic.
Una recuperació oblidada
“És una obra gran, però, ara que hi ha fons europeus i inversió en transport públic, si exigim una millora en Rodalies o que s’acabi la línia 9 d’una vegada, també hem de posar a la llista d’inversions a fer la possibilitat de millorar la connexió del funicular i que els veïns puguin pujar fins a dalt del castell”. Aquestes paraules van ser pronunciades l’any 2021 per l’aleshores regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. En aquell moment, es va posar sobre la taula la possibilitat de recuperar el tram superior de la infraestructura, una mesura que ja contempla el pla director de Montjuïc i que l’any 2018 va ser escollida entre les peticions ciutadanes acceptades durant el procés participatiu Montjuïc, un parc per a Barcelona.
Aleshores es pronunciaven així des de l’Associació de Veïns de la Satalia, una de les zones per on passa l’actual recorregut: “La del funicular hauria de ser una de les inversions en transport públic estratègiques i prioritàries dins del pla de mobilitat de la muntanya. TMB l’hauria de considerar com a mitjà de transport ciutadà i no només turístic. Actualment, és utilitzat per les famílies de les escoles, per treballadors de la muntanya, per veïns i veïnes del Poble Sec, que veuen molt alterada la seva vida quotidiana amb les revisions a l’hivern […] Seria un accés ideal a la cota superior”.
El projecte, però, sembla haver acabat guardat en calaix. De fet, no se’n fa cap menció ni en el pla ambiciós per convertir Montjuïc en una nova centralitat metropolitana de cara al 2035 que va presentar l’alcalde Jaume Collboni el passat mes de febrer, on sí que hi figuren la remodelació de l’Anella Olímpica i del Morrot o l’ampliació de l’L2 del metro. Tampoc apareix la proposta entre les mesures previstes per a la transformació de la Fira de Barcelona amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional del 1929.
“La recuperació del tram superior està paradíssima, oblidadíssima“, confirma en Sergi Gázquez, president de l’Associació de Veïns del Poble-sec. Des de l’entitat argumenten que restablir aquesta infraestructura suposaria una despesa elevada innecessària, sobretot si tenim en compte que ja hi ha un transport que cobreix el mateix recorregut. “No té gaire sentit quan ja en tens el telefèric, que està únicament dedicat a turistes, però que hauria d’integrar-se a la T-Mobilitat. Els barcelonins hem de poder pujar al castell sense haver de pagar més“, apunta Gázquez, que si veuria viable aprofitar un espai del recorregut del funicular actualment reservat per a serveis per fer una parada intermèdia a l’altura el passeig de l’Exposició.
