L’Ajuntament de Barcelona ha tret a licitació el contracte de les obres arqueològiques que es faran en paral·lel a la reforma de la Rambla per un valor de 721.390,32 euros, IVA exclòs. La intervenció arqueològica està prevista que duri trenta-dos mesos, segons detalla el plec administratiu de la licitació. El compromís de l’alcalde Jaume Collboni és que la remodelació del passeig estigui acabada el gener de 2027.
La licitació preveu que les empreses interessades puguin presentar les seves sol·licituds fins al 29 de gener. Segons les dades publicades, el valor estimat del contracte serà de 865.668,38 euros sense IVA, el que pot fer pujar el cost final de les feines per sobre del milió d’euros.
A partir del mes de juny
Fonts municipals expliquen que en el tram d’obres que ara s’executa, a l’àmbit de Drassanes, els arqueòlegs ja hi són presents sempre que es fan excavacions. Pel que fa a la resta de parts, el contracte que es licita és per les feines que s’afrontaran a partir del mes de juny “per donar compliment a allò que està estipulat en matèria d’arqueologia”.
Com passa en moltes de les excavacions arqueològiques que es fan a Ciutat Vella, és més que probable que apareguin troballes importants, tot i que l’Ajuntament es limita a dir que ja n’informarà, sense concretar si el Museu d’Història té al cap restes que puguin aparèixer i que puguin fer endarrerir la reurbanització de la Rambla, un fet que preocupa a l’entitat Amics de la Rambla, diu el seu president Fermín Villar.
L’arquitecte i membre de la junta d’Amics de la Rambla, Pau Bosch, dona per fet que a la banda del Gòtic es trobarà tota la muralla medieval, que data dels segles XIII i XIV, així com les entrades, el camí interior i restes més recents com ha passat a l’àmbit de Drassanes. Una part d’aquesta muralla, recorda, es pot veure a l’entrada de l’aparcament Interparking de la plaça del Teatre. I afegeix que la part que toca al Raval ja queda fora del que va ser aquesta muralla, i la muralla romana quedava limitada pels actuals carrers d’Avinyó i Banys Nous.
Troballes a l’estiu
A l’àmbit de Drassanes, els serveis d’arqueologia ja han documentat diversos trams del semibaluard de Drassanes i de les casernes de les Drassanes, tots dos de finals del segle XVIII, i de l’antic convent de Sant Francesc, va informar l’Ajuntament el passat estiu. Una de les troballes és una antiga sínia de pedra que abastia d’aigua freàtica els jardins del convent (segles XIII i XVIII) i que fou incorporada dins del semibaluard. També s’han documentat les restes de la muralla medieval (segle XIV), el col·lector original de la primera reforma de la Rambla de finals del XVIII i diversos habitatges medievals, així com l’antic mur de façana de les Naus de la Generalitat de les Drassanes Reials (segle XVII).
Segons el consistori, el procediment que se segueix des del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona és el de documentar, datar i posteriorment preservar les restes arqueològiques que es decideixen conservar, per al coneixement i preservació de la història de la ciutat. “Un cop excavades, es daten i finalment es recobreixen protegides amb sauló i terra per a la seva conservació, de manera que qualsevol intervenció posterior tingui en compte la localització i l’estat d’aquestes restes històriques”.
Àrea d’alt interès històric
Tota aquesta àrea té un alt interès històric i arqueològic perquè formava part de la ciutat ja des de la primera ocupació prehistòrica a l’extrem muntanya de la Rambla, de la qual se’n va trobar el 2006 una estructura funerària del neolític antic durant una obra a la plaça Vila de Madrid. Posteriorment, s’hi han realitzat troballes de l’època de la ciutat romana, medieval i moderna, amb diferents restes de necròpolis, muralles, fortificacions, estructures defensives o més tard, altre tipus d’instal·lacions urbanes, va explicar l’Ajuntament el passat agost en una nota de premsa.
El compromís de l’alcalde és que les obres de la Rambla s’executin en tres anys i estiguin acabades a principis de 2027. Villar diu que el 18 de gener de 2024 tenen una reunió amb l’Ajuntament i la seva intenció és demanar al govern de Collboni concrecions i explicacions per què les obres del tram Colom-Santa Madrona no s’acabaran fins a l’estiu quan inicialment s’havia assegurat que finalitzarien a la primavera.
Obres simultànies a tot el passeig
Si no es produeixen més canvis, des de Santa Madrona fins a Canaletes, les obres es faran de forma simultània. Així, a partir del pròxim estiu la remodelació s’accelerarà. Els primers deu mesos afectarà a la calçada lateral Besòs, els deu mesos següents es treballarà a la calçada lateral Llobregat, i els últims dotze mesos s’abordarà el passeig central per trams alterns per garantir en tot moment el pas de vianants. El cost total de la reforma pujarà fins als 55,6 milions d’euros.
La transformació de la Rambla es fa a partir del projecte arquitectònic de l’estudi Km 0, que va dirigir l’exregidora Itziar González. Preveu que només hi hagi un carril de pujada i de baixada, a diferència d’ara que n’hi ha dos, i limitar la circulació a veïns, serveis i transport públic. Les voreres també s’ampliaran -per sobre dels tres metres-, igual que el passeig central. A més, la reforma incorporarà tres places a la zona del Palau Moja-Betlem, el Pla del Teatre i el Pla de la Boqueria.
Pendent de recuperar el Teatre Principal
L’objectiu de l’Ajuntament és convertir el passeig en un eix cultural. Actualment, entre la Rambla i el seu entorn més immediat hi ha 60 equipaments culturals, associacions i entitats. Un dels grans espais pendents de recuperar és el Teatre Principal. Els promotors, encapçalats per l’hoteler José María Trenor, estan a l’espera que l’Ajuntament els concedeixi les llicències d’obres per iniciar la reforma de l’històric teatre. El que sembla difícil que pugui reobrir com a espai cultural és el Club Capitol. Una immobiliària de Madrid ha comprat tot l’edifici i l’Ajuntament no té ara mateix cap projecte pel vell cinema i teatre.
