No hi ha manera que les obres del Teatre Principal comencin. Ja fa tres anys que es va aprovar el Pla Especial Integral i de Millora Urbana per recuperar l’espai escènic de la Rambla, però l’edifici segueix tancat i barrat, sense cap activitat ni operaris que hi treballin, almenys que sigui visible des del carrer. A mitjans del 2023, el TOT Barcelona explicava que l’equipament agonitzava a l’espera que es concedissin les llicències d’obres. Ara, segons ha comprovat aquest mitjà de documentació pública municipal, els permisos ja han estat atorgats: el més important, el de la remodelació pròpiament, va ser fa vuit mesos. La promotora que vol obrir el Principal és Inversions Hoteleres Atir, que encapçala José María Trénor, amb diversos hotels com els Praktik a la ciutat.
El Principal estava pendent de dues llicències d’obres majors, un per l’estabilització de la façana i l’altra per executar la reforma. La llicència de la façana es va concedir el desembre del 2023 [veure aquí], mentre que la de la reforma és del juliol del 2024 [veure aquí]. El permís per estabilitzar la façana preveu una “nova estructura definitiva per a la cara interior que quedarà integrada en el projecte final de rehabilitació integral de l’edifici”. I la llicència de la reforma recorda que es tracta d’un immoble catalogat, amb un nivell de protecció B, i que és per convertir el Principal en un equipament amb ús cultural-recreatiu distribuït en diversos espais, concretament dos teatres (Principal i Latino), dos frontons (Jai-Alai i el petit frontó) i la cúpula Venus. La llicència també planteja intervencions en altres punts de la finca i en el passatge de les Arts, i concreta que la planta soterrània del teatre es destinarà a instal·lacions, serveis i disposarà de 54 places d’aparcament per a bicicletes i 12 consignes per a bicicletes plegables i patinets.
Fonts del sector de l’arquitectura i l’urbanisme expliquen que quan es concedeix una llicència d’obres com aquesta té una vigència, un temps per iniciar les feines i una durada per executar-les, però es pot prorrogar cada sis mesos “sense problema”, aclareixen. Segons l’Ajuntament, la llicència del 2023 està vigent, mentre que la segona, la del 2024, està pendent que els promotors en tramitin una renovació.
Amb posterioritat a la concessió de les dues llicències, el 17 de setembre del 2024, la comissió d’Urbanisme [veure aquí] va acordar declarar “d’especial interès i utilitat municipal” les obres de reforma del Teatre Principal i bonificar un 50% la quota de l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres generada per la concessió de la llicència, en data 5 de juliol de 2024, “en tant que es tracta d’una obra inclosa a l’àmbit del Pla Especial de Protecció del Patrimoni”.
D’altra banda, les obres del Principal poden haver topat amb un altre obstacle: la remodelació de la Rambla que s’allargarà fins al 2027, que ara s’executa en la calçada i la vorera del costat Besòs. Però amb posterioritat es reformarà el costat Llobregat, on es troba el teatre, la qual cosa podria ser un hàndicap afegit. Segons l’Ajuntament, l’últim tram de la transformació de la Rambla, que pivota sobre el projecte de l’estudi Km 0, amb l’exregidora Itziar González al capdavant, serà el passeig central.
El TOT ha intentat sense èxit parlar amb Inversions Hoteleres Atir i el despatx d’arquitectura Batlle i Roig, que és la firma que ha fet el projecte, per saber per què el gruix de la reforma no ha començat quan la previsió inicial era que les obres s’haguessin enllestit l’any passat. Un arquitecte i urbanista que ha entrat a l’interior del Teatre Principal diu que l’edifici està en “molt mal estat”.
Desencallar el projecte
Des de l’associació Amics de la Rambla es demana que el projecte del Teatre Principal “es desencalli”. Ho diu el gerent de l’entitat Xavi Masip, per a qui la recuperació de l’espai escènic és “bàsic” per “reforçar la Rambla com a eix cultural”. En aquest sentit, Masip recorda que l’any 2027 la Generalitat obrirà un nou centre de cultura digital a l’Antiga Foneria dels Canons, amb una inversió aproximada d’uns 1,8 milions d’euros. Amics de la Rambla també defensa que el Club Capitol es recuperi com a espai cultural. Clausurat des de mitjan 2020, en plena pandèmia, tot l’edifici va ser comprat el 2023 per una immobiliària de Madrid, Torcalena, però des de llavors res ha canviat a peu de carrer i el Club Capitol continua tancat i barrat. A més, l’entitat de la Rambla creu que l’obertura del Principal ajudaria a revitalitzar la zona de Drassanes en horari nocturn. “De dia, amb edificis públics com el departament de Cultura de la Generalitat i una de les seus del sindicat UGT, hi ha moviment. Però de nit hi ha molt poca activitat”.
Amics de la Rambla destaca que els equipaments culturals privats de la Rambla o els voltants, cas del Teatre Poliorama, el Museu de Cera o el Jamboree Jazz Club (a la plaça Reial), funcionen bé. El juliol passat, l’Ajuntament va suspendre per un any l’atorgament de llicències d’activitat i d’obres. El gerent de l’entitat creu que el govern de Jaume Collboni perllongarà l’aturada un altre any més. I la intenció d’Amics de la Rambla és demanar l’alcalde que aixequi el veto als usos culturals. Sobre aquesta qüestió, l’Ajuntament diu que l’estudiarà quan es porti a aprovació inicial el nou pla d’usos de Ciutat Vella, previsiblement a l’estiu.
Des del grup municipal d’ERC, el regidor Jordi Coronas recorda que va visitar el Teatre Principal l’any 2022 i subratlla que el projecte “és una peça clau de la Rambla que està encallada” i necessita una inversió important perquè tiri endavant. Fa 11 anys, quan Jordi Portabella era el president del grup municipal d’ERC, el partit va plantejar al govern de Xavier Trias “l’expropiació forçosa” del teatre i abordar la reforma urbanística de l’entorn. Fa una dècada, el Principal funcionava com a discoteca i sala de festes, unes activitats que no s’ajustaven a la normativa i no tenien les mínimes condicions tècniques d’aïllament i accessos, la qual cosa havia provocat denúncies veïnals per soroll, inspeccions i una ordre de cessament de l’activitat, segons ERC.
Un pressupost de 25 milions d’euros
A finals del 2021, quan es va anunciar que el teatre es rehabilitaria i es destinaria a usos culturals, es va concretar que l’equipament estaria en funcionament el 2024. Aquest any ja ha passat, però el més calent sembla que és a l’aigüera. La inversió prevista per a la reforma era d’uns 25 milions d’euros, segons va detallar l’Ajuntament el 2022. I precisament aquest pressupost tan elevat podria ser un dels problemes per tirar endavant el projecte. Algunes fonts urbanístiques el titllen de “ruïnós” i altres de polítiques veuen la iniciativa, tal com es va plantejar inicialment, com molt difícil que sigui rendible.
Amb més d’11.000 m², la idea era mantenir la façana i el seu caràcter patrimonial, tal com ho estableix la fitxa del catàleg de patrimoni, i que disposés de sis sales -Teatre Principal, Teatre Latino, Cúpula Venus, Espai Rambles, Jai-Alai i Espai Lancaster-Petit Frontó-, que es comunicaria a través d’un espai interior que faria de passatge obert i uniria la Rambla i el carrer de Lancaster. La capacitat prevista per al Teatre Principal era d’unes 2.250 persones. I l’oferta artística prevista al Principal incloïa teatre immersiu, exposicions d’arts immersives de gran format i propostes de l’àmbit audiovisual, va detallar l’Ajuntament en una nota de premsa el març del 2022.
Amb Ada Colau com a alcaldessa, la cadena Praktik va mantenir un pols amb veïns de Ciutat Vella i el govern dels Comuns per construir un hotel en un solar del Portal de Santa Madrona, a Drassanes. Tal com va recollir aquest mitjà, l’Ajuntament es va emparar en la sentència del TSJC que va anul·lar el polèmic pla d’usos de Ciutat Vella aprovat el 2013 pel govern de Xavier Trias, que alliberava certes zones per a la construcció d’hotels, per denegar la llicència, així com en el fet que s’havia aprovat que el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics que regula en quins llocs de la ciutat es poden construir establiments hotelers o pisos turístics i els veta a Ciutat Vella. El cas va arribar al Tribunal Suprem, però l’alt tribunal no va admetre a tràmit el recurs presentat pels promotors de l’hotel. El 2022, l’Ajuntament va aprovar la construcció d’una residència d’estudiants en el terreny que s’està aixecant.
El teatre més antic de Barcelona
L’edifici del Principal és propietat del Grup Balañà, amb qui el grup inversor encapçalat per Trénor va acordar una cessió de l’ús de l’espai. El teatre roman tancat des del 2017 i és el teatre més antic de Barcelona, ja que data del segle XVII. Segons l’Ajuntament, la façana del Principal va arribar a canviar el traçat de la Rambla el segle XVIII. Al llarg dels seus quatre segles llargs de vida ha acollit òperes, teatre, concerts, balls i exhibicions de frontó i pilota basca i ha estat escenari d’actes de gran repercussió social, econòmica i política, com ser la seu de l’Ateneu Barcelonès, l’acte del concurs de creditors de les primeres línies fèrries de l’Estat o reunions del POUM durant la Guerra Civil.
1 
