La possible instal·lació del Museu Thyssen a l’antic cinema Comèdia pren força. Fa 12 anys, el 2012, Carmen Thyssen i la Generalitat van estar negociant la cessió entre 600 i 700 obres de la seva col·lecció perquè s’exposessin en dos pavellons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Ara, aquella operació, viu una segona part amb la intenció de la baronessa d’obrir un museu al passeig de Gràcia amb Gran Via, juntament amb el fons d’inversió Stoneweg. La proposta se suma a les “altres ofertes” que la propietat, les famílies Pla i Planàs, té sobre la taula i de les quals ja va informar el TOT Barcelona, el passat 19 d’abril: un hub de festivals de cinema, a través d’In-Edit, un gran espai d’oci amb restauració i convertir la sala en un escenari per representar musicals comercials, entre d’altres.
Fonts de la propietat asseguren al TOT que encara no s’ha pres cap decisió i esperen que en unes setmanes tot s’hagi resolt. Però a ningú se li escapa que el Museu Thyssen, ha avançat El Nacional, agafa avantatge per davant de les altres iniciatives, no solament pel valor artístic de la col·lecció, sinó per la solvència econòmica del projecte. En l’actualitat, Thyssen compta amb museus a Madrid, Andorra i Màlaga i, en els mesos vinents, començarà la construcció de l’equipament de Sant Feliu de Guíxols, amb un cost total de 12 milions d’euros, i que compta amb la col·laboració de l’exconseller de Cultura i exregidor de l’Ajuntament, Ferran Mascarell.
Thyssen vol que les obres es belluguin
Pel que ha pogut saber el TOT de fonts del Museu Thyssen, la idea és que les obres dels museus es “belluguin” i els quadres que s’exposen a Madrid, Andorra o Màlaga, o en un futur a Sant Feliu, es puguin veure també a la capital catalana i viceversa, així com altres que Thyssen té exposades en sales d’art de tot el món. La baronessa, nascuda a Catalunya, compta amb una col·lecció privada amb centenars d’obres i l’obertura d’un museu a Barcelona, li fa especial il·lusió. En declaracions a La Vanguardia ha dit: “Poder albergar ara, a la meva ciutat, Barcelona, un museu important d’algunes de les millores obres de l’art català és el millor llegat que puc deixar a les següents generacions”. El Museu Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid, a tocar del Museu del Prado, alberga l’antiga col·lecció privada del baró Heinrich Thyssen-Bornemisza, ara propietat de l’Estat, i 330 obres de la col·lecció de Carmen Thyssen.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, fonts de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), apunten que “es tracta d’una operació entre privats”. El consistori està en contacte amb la propietat i l’acompanya “per garantir que les propostes s’ajustin a la qualificació i ús d’equipament de l’edifici i amb una vocació cultural”, i confia que hi haurà “un desenllaç beneficiós per la ciutat”. El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha declinat fer una valoració del projecte, però pel que ha pogut saber el TOT, el govern de Jaume Collboni veuria amb bons ulls l’aterratge del Museu Thyssen a Barcelona. En qualsevol cas, l’acord serà entre privats i la decisió que prengui la propietat serà la que li interessi més econòmicament i amb “un major valor afegit per la ciutat”. Des del departament de Cultura de la Generalitat, s’han limitat a dir que hi ha diverses propostes sobre la taula i que és una decisió privada.
En les negociacions per intentar tancar un acord per obrir un Museu Thyssen a Barcelona hi han participat la mateixa baronessa; el CEO de Stoneweg, Jaume Sabater, i l’advocat Antonio Delgado Planàs, en representació de la propietat. El fons Stoneweg era un dels que hi havia darrere de l’intent d’obrir el Museu Hermitage en terrenys del Port de Barcelona, un projecte que va xocar amb el veto d’Ada Colau i que li va suposar un enfrontament amb el llavors soci de govern, Jaume Collboni.
La història de l’edifici
Catalogat com a bé cultural d’interès local, l’empresari i polític Frederic Marcet va encarregar l’any 1887 al mestre d’obres Tiberi Sabater i Carné el projecte per fer en l’edifici -fins llavor era el palau de Llorenç Soler i Olivé, del 1869- la seva residència. Les obres van acabar el 1890. La finca, fins i tot, comptava amb uns jardins que, més endavant, van desaparèixer ocupats pel cinema i per l’actual Hotel Avinguda Palace que hi ha a la Gran Via, detalla la Vikipèdia. El 1935, l’immoble va fer un gir. L’empresari Josep Maria Padró va encarregar la construcció d’un gran teatre. La reforma, que van dur a terme els arquitectes, Pere Domènech i Roura i Josep Rodríguez i Lloveras, es va interrompre per la Guerra Civil. Després del conflicte, es van reprendre i el Teatre de la Comedia es va inaugurar el 2 d’abril de 1941, amb 1.246 butaques. Com a cinema va obrir el 1960, primer com a sala única, essent un dels cinemes més importants de la capital catalana. L’última gran transformació es va fer a mitjans dels anys 90, quan el cinema va esdevenir un multicinema, amb cinc sales, molt de moda en aquella època.
