El mosaic d’Antoni Gaudí, a l’església de Sant Pacià, al barri de Sant Andreu de Palomar, podria ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima catalogació patrimonial de Catalunya. El grup municipal de Junts de Barcelona ho proposarà el 13 de maig en el plenari del districte de Sant Andreu, segons consta en la documentació a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona.
En concret, la iniciativa juntaire, que signa el conseller Xavier de la Cruz i s’haurà de votar, posa sobre la taula que el districte de Sant Andreu insti la Generalitat de Catalunya, a través del departament de Cultura, “a incoar l’expedient per a la declaració de bé cultural d’interès nacional del mosaic dissenyat per Antoni Gaudí i Cornet, situat a l’antiga capella de les monges de Jesús i Maria, actual parròquia de Sant Pacià”.
Deteriorament de les peces del mosaic
El text també subratlla que “es promoguin de manera urgent les actuacions necessàries per garantir-ne la conservació, restauració i protecció efectiva”, i alerta que això és necessari davant la pèrdua progressiva de peces i el risc real de deteriorament total o parcial derivat de la manca de manteniment adequat d’aquest element patrimonial d’alt valor històric, artístic i simbòlic.
Junts considera que cal fer un estudi rigorós de les causes del deteriorament i un pla de rehabilitació. La formació independentista considera que el fet que el 2026 es commemoren els cent anys de la mort de Gaudí i que Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura i acollirà el Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes, és un bon moment per dur-ho a terme.
Gaudí és autor d’edificis tan importants com la Sagrada Família, la Casa Batlló i la Pedrera, i recintes com el Park Güell. Però en els inicis de la seva carrera va rebre l’encàrrec de l’arquitecte andreuenc Joan Torras i Guardiola, que va ser qui va projectar l’església, perquè fes el disseny del mosaic. L’església es va acabar de construir el 1881 i el mosaic, pròpiament, el va elaborar el marbrista Lluís Pelegrin.
L’antiga capella del convent de les monges de Jesús i Maria
En el text de Junts, De la Cruz recorda que l’església va ser l’antiga capella del convent de les monges de Jesús i Maria, que dona nom al carrer on se situa. A més de dissenyar el mosaic, Gaudí va fer també el de l’Altar Major, la Custòdia, aparells d’il·luminació i el cor de les Monges.
Compost per petites peces ceràmiques anomenades tessel·les, “la decoració del mosaic consta de carrers i sanefes amb diferents dissenys geomètrics, amb presència repetida de les lletres J i M (Jesús i Maria), on també apareixen les lletres llatines Alfa i Omega, inici i final de l’Apocalipsi”, subratlla Junts.
Fets històrics
Entre els fets històrics de l’església de Sant Pacià, en destaquen que durant la Setmana Tràgica del 1909, la parròquia va ser assaltada, saquejada i cremada i, òbviament, el mosaic en va resultar molt afectat. El 1918, les restes del convent i l’església van ser llogades per fer-les servir com a magatzem de gra, la qual cosa va fer augmentar la degradació. El 1923, l’antiga capella va ser comprada per l’Arquebisbat de Barcelona i va esdevenir la parròquia de Sant Pacià. I el 1936, durant la Guerra Civil, va ser confiscada pel comitè revolucionari de Sant Andreu i es va destinar a menjadors socials, amb el nom de Menjadors Durruti. El 1988, el mosaic de Gaudí va ser restaurat per Lluís Bru.
