El 25 d’octubre del 1926 marca un punt i a part en la història comercial de Catalunya. Pere Jorba i Rius -descendent d’una família d’empresaris de Sant Vicenç de Castellet (Bages)- veia culminat el projecte que havia de suposar el gran salt de la seva companyia: l’obertura d’uns grans magatzems a Barcelona. Després d’una primera experiència en un petit establiment ubicat al número 13 del carrer del Call, que va convertir-se en una primera presa de contacte amb el negoci tèxtil fora de l’entorn de Manresa, on ja havien fet fortuna, Jorba i Rius arrencava 10 anys després del seu desembarcament a la capital catalana la difícil empresa de replicar el model de grans galeries comercials que per aquells temps estava fent furor en ciutats europees com París o Londres.
La tria de l’espai on ubicaria aquests magatzems no va ser casual. L’empresari bagenc va decidir-se pel recentment obert Portal de l’Àngel, un indret destinat a esdevenir en un dels grans punts neuràlgics de la Barcelona de mitjans del segle XX. Va comprar la casa del Baró de Ribelles, que s’erigia en el número 8 de la plaça de Santa Anna, i la va enderrocar per construir-hi en el solar resultant el nou edifici que albergaria les galeries comercials. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Arnald Calvet, que en poc més d’un any va enllestir l’immoble, guanyant de pas el premi a l’edifici més “higiènic i artístic” construït aquell any, un guardó que atorgava aleshores l’Ajuntament de Barcelona. La inauguració dels magatzems va tenir un ampli ressò a la premsa de l’època. En un article publicat a La Vanguardia, es destacava la seva estructura sostinguda a base de pilars, el gran pati interior amb lucernari d’estil “modern” que vertebrava l’espai, la doble escalinata i els dos ascensors o la il·luminació de les diferents plantes, “impossible de superar” per cap edifici d’aquestes característiques, entre altres.
La trajectòria iniciada amb aquests grans magatzems primigenis tindria continuïtat al llarg de tot el segle XX, amb diverses reformes i canvis de mans pel mig, i arriba fins als nostres temps de la mà d’El Corte Inglés, que va fer-se amb l’edifici l’any 1998 per ubicar-hi una de les seves seus franquícia, juntament amb la de la plaça de Catalunya. Gairebé tres dècades després de l’adquisició de les instal·lacions, les galeries comercials tancaran les portes definitivament el pròxim dissabte 31 d’agost, fent finalment efectiva la compra de l’immoble per part del conglomerat empresarial Redevco Iberian Ventures i del fons d’inversió Ares Management. Quan reobrin, ja no ho faran com a centre comercial, sinó que es convertiran en un espai híbrid entre oficines i comerços, posant d’aquesta manera punt final a una trajectòria de gairebé un segle dedicada a la mateixa activitat i convertint El Corte Inglés en l’últim hereu dels antics magatzems Jorba.
Dos enigmes per resoldre
Abans del desembarcament de la companyia madrilenya al Portal de l’Àngel a les acaballes del segle XX, l’edifici dissenyat per Calvet ja havia viscut més de mitja vida, sent objecte de diverses modificacions al llarg dels anys. La primera d’aquestes reformes la va dur a terme el mateix arquitecte poc després de la inauguració dels magatzems i va consistir principalment en una ampliació d’aquests, construint un nou immoble monumental coronat per una cúpula de gran bellesa en un solar que havia quedat lliure després de l’enderroc de dues finques a la cantonada amb el carrer de Santa Anna. Els resultats d’aquesta remodelació es van presentar en societat el 24 d’octubre del 1932 sota una gran expectació. Les renovades instal·lacions tenien diversos elements únics que pretenien convertir aquests magatzems en un dels espais emblemàtics de la ciutat, com la terrassa pública amb vistes privilegiades de l’última planta, on també hi havia una font que culminava en una escultura d’una dona asseguda en una espècie de tron, o la seva elegant façana principal, que comptava amb una marquesina a la planta baixa i que estava presidida per dues importants escultures ubicades just a sota la cúpula.
Tres dècades més tard, el 26 de maig del 1963, es confirmava la compra de les instal·lacions per part de la companyia madrilenya Galerías Preciados, que va iniciar un procés de remodelació que va culminar el desembre del 1964. Durant aquesta reforma, els nous propietaris -de la mà de l’arquitecte Francesc Bassó i Birulés– sí que van mantenir l’aspecte original de la façana, però van decidir eliminar la terrassa i convertir-la en el cinquè pis de l’edifici. La destrucció de l’espai no va suposar la demolició del conjunt escultòric que coronava les instal·lacions, que es va conservar, quedant completament aïllat fins als nostres dies en un dels extrems de la teulada, entre cables i aparells de climatització, i perpetuant la incògnita sobre la seva autoria, un misteri que encara no ha pogut ser resolt.
L’any 1995 es confirmava l’adquisició de les instal·lacions per part d’El Corte Inglés i els nous propietaris iniciaven els tràmits per reformar-ne l’interior i restaurar-ne la seva pell exterior. Un cop amb els permisos en regla, la companyia posava en marxa les obres amb la instal·lació de tot un entramat de bastides just davant de la façana principal. Els treballs van anar a càrrec d’un equip de professionals dirigit per Carles Bassó Vidal, fill de l’arquitecte que va encapçalar la remodelació que va patir l’equipament el 1964 sota la propietat de Galerias Preciado. El centre comercial reobria el 18 de maig del 1998, mantenint bona part de l’aspecte original i ja sota la marca de l’empresa madrilenya, però sense les dues escultures que durant més de sis dècades van presidir la façana de l’edifici. La desaparició de les figures, que representaven un home -Hermes, el déu del Comerç- i una dona agafant amb una mà una roda d’engranatge, que simbolitzava el sector de la indústria, és l’altre gran enigma vinculat als magatzems que malgrat les investigacions dutes a terme per alguns entusiastes com la historiadora de l’art Beli Artigas continua sent una incògnita.
Reforma milionària que pot posar llum al misteri
Amb el comiat definitiu d’El Corte Inglés, el conglomerat empresarial propietari de les instal·lacions tindrà via lliure per dur a terme una profunda reforma tassada en gairebé 200 milions d’euros que ha d’adequar els prop de 18.000 metres quadrats que fins ara ocupava la companyia madrilenya. La intenció és que l’immoble es converteixi en un espai “sostenible d’ús mixt, amb plantes dedicades al comerç de primeres marques” i oficines d’última generació. La remodelació, però, haurà de respectar els criteris marcats en el Pla Especial del Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, una protecció que no es va fer efectiva fins al 2000 i que amb tota probabilitat hauria impedit la desaparició de les dues escultures de la façana l’any 1998.
En aquest sentit, la catalogació de l’edifici com a Bé d’Interès Urbanístic fa que qualsevol intervenció que es vulgui fer a les instal·lacions hagi de mantenir la volumetria original i també garantir la bona conservació de la façana original, amb els seus materials, textures i cromatisme. Tampoc poden patir alteracions ni la cúpula ni les diferents terrasses. De fet, les dues darreres reformes de l’immoble, que es van dur a terme el 2016 i el 2019 per part de l’equip de l’arquitecte Roberto Suso Vergara, ja es van fer sota aquests criteris de protecció patrimonial. Caldrà veure si amb la nova remodelació s’aconsegueix fer més accessible el conjunt escultòric de la teulada o si apareixen en algun magatzem les dues figures extraviades, resolent d’aquesta manera els dos enigmes encara oberts o enterrant per sempre la resposta d’aquests sota una altra capa de xapa i pintura.
