Quatre parets mitgeres de Sants llueixen animalons que sorprenen al visitant. Aparentment no tenen res a veure amb el barri, com el pingüí del carrer Constitució número 120 a la Bordeta. O la tortuga al 139 del carrer Riera Blanca, a Badal. Són un homenatge poètic conjunt i permeten conèixer alguns versos d’un dels lletrats més especials de Catalunya.
Els quatre animals escollits són un cérvol, una tortuga, un paó i un pingüí, cadascú en al·lusió a un protagonista del llibre Bestiari de Pere Quart, que va ser il·lustrat pel pintor Xavier Nogúes l’any 1937. A cada mitgera es pot veure, en una posició elevada, una reproducció metàl·lica de l’animal dibuixat al llibre. A la part baixa de la paret hi ha plaques –tres de metall i una, la de Constitució, gravada a la pedra– amb el poema d’aquella espècie de la fauna del llibre.
Així, el vianant que volta pel barri troba curiosos i simpàtics versos que animen la passejada. El del pingüí, per exemple, diu: “Amant de la mullena / amb gregarisme rar, / com nosaltres emplena / les ribes de la mar. / Conserva tanmateix / el decòrum que ens manca / i neda com un peix / amb frac i armilla blanca”. El del cérvol en canvi és molt més curt: “Com un arbre rabent / arrelat dins del vent…”.
Mitgeres artístiques i verdes a Barcelona
Les tres mitgeres van ser restaurades el 2011 per l’Ajuntament de Barcelona, en el marc del programa regular d’intervenció de parets cegues que té l’Institut Municipal de Paisatge Urbà. Es van pagar amb un ingrés extraordinari: les ajudes del pla estatal AERI (Àrea Especial de Rehabilitació Integral) atorgades a Sants-Badal per compensar les obres i canvis que comportava l’entrada de l’AVE a Barcelona pel sud.
Les quatre es conserven en diferent estat, segons el vandalisme que han suportat al llarg d’una dècada. Al mateix edifici del carrer Constitució on hi ha el pingüí hi ha una altra mitgera, al costat oposat, que també s’ha dignificat. En aquest cas fa d’expositor de dues pedres de l’antiga masia de Can Falet, un dels primers testimonis materials de l’existència del barri.
En molts casos les mitgeres restaurades a Barcelona incorporen jardins verticals, una fórmula que permet incorporar vegetació als murs sense malmetre’ls i que contribueix –ni que sigui una mica– a la regeneració de l’aire de la ciutat de pols, fums i contaminació. Se’n pot veure un als números 149-151 de la rambla Badal, a prop dels animalons de Pere Quart. No molt lluny, a la cantonada dels carrers Berlín i Marquès de Sentmenat, hi ha un dels jardins verticals més vistosos de Barcelona, que amb els anys ha acollit diverses espècies de flora i fauna als seus 250 m2.
Una trentena de mitgeres cada any
L’objectiu de les mitgeres artístiques és generar nous paisatges quotidians i donar caràcter a la zona, a més de dignificar parets a la vista que no tenien tractament arquitectònic de façana. Sovint queden a la vista per l’enderroc d’una edificació contigua o perquè la que estava previst que s’alcés al seu costat mai va fer-se o es va construir més enrere de la vorera per imperatiu urbanístic.
L’Ajuntament va anunciar aquest abril un reforç del programa municipal dedicat a les mitgeres, arran d’un paquet de mesures de protecció del patrimoni popular de la ciutat. Les intervencions en parets cegues es mantenen en mans del mateix organisme municipal, que es passarà a dir Institut de Paisatge Urbà i Patrimoni. Comptaran amb 2 milions d’euros anuals, una dotació que hauria de permetre finançar accions artístiques o jardins verticals en un total d’entre 30 i 35 parets degradades cada any. El consistori calcula que hi ha quasi 6.000 parets cegues a la ciutat.
