El govern d’Ada Colau ha anunciat aquest dimecres un ampli paquet de mesures per protegir el patrimoni de la ciutat, en especial les construccions i paisatges quotidians amb valor sentimental per al veïnat. La mesura de govern es presentarà al plenari de la setmana vinent i inclou diverses mesures, entre les que destaquen l’actualització llargament demanada del Catàleg arquitectònic i un canvi normatiu perquè cada enderroc hagi de demostrar la seva justificació a l’Ajuntament i rebre una llicència prèvia.
Actualment l’Ajuntament no s’assabenta formalment de molts enderrocs perquè els promotors només han de tramitar un comunicat en diferit, un cop ja s’ha tirat a terra l’immoble. “Hem iniciat els treballs per fer la modificació de l’ordenança i passar a règim de llicència: qualsevol sol·licitud haurà d’anar acompanyada d’un informe històric que justifiqui l’obra”, ha avançat la tinenta d’alcaldia Janet Sanz. Tot i que la nova burocràcia, ralentitzarà les obres privades i públiques, el consistori confia així “evitar enderrocs arbitraris i indiscriminats com els dels darrers temps”. “Quan s’enderroca, ja no hi ha possibilitat de tornar-ho a tenir”, ha asseverat.
No obstant, la normativa ha de passar una tramitació i no entra en vigor immediatament. Sanz preveu que s’aprovi després de l’estiu, cap al setembre. Per evitar una allau d’enderrocs els mesos que falten fins l’entrada en funcionament de les noves llicències, ha anunciat una campanya d’inspecció “a partir de ja” per part d’un equip municipal reforçat. L’Institut Municipal de Paisatge Urbà integrarà a partir d’ara l’àrea de Patrimoni –que ara depenia d’Urbanisme, tradicionalment més favorable a les obres– i tirarà endavant del nou pla. Un “equip tècnic específic dedicat a Patrimoni”, format per funcionaris, “entre altres coses revisarà els informes d’enderroc” i assessorarà propietaris, ha dit Sanz.
També s’encarregarà d’una nova línia de subvencions de 2 milions d’euros anuals per a rehabilitació patrimonial privada. Un altre milió anual servirà per obres al patrimoni públic. A banda, es reforça la política de rehabilitació de parets mitgeres amb 2 milions d’euros anuals que han de permetre actuar en 30-35 parets degradades cada any de les quasi 6.000 que hi ha a la ciutat. El programa Petits Paisatges es manté amb intervencions per conservar elements publicitaris o quotidians que fan singular un racó de ciutat, com l’última cabina coberta a Sant Genís. També es crearà una Taula ciutadana de patrimoni.
Catàleg obert permanentment
L’altra mesura estrella del pla és la revisió del Catàleg arquitectònic. Barcelona va ser la primera ciutat de l’Estat en tenir-ne el 1962, però no l’ha posat al dia amb els criteris que avui defineixen què és patrimoni i únicament recull el criteri històric-artístic. Així és constant l’aparició de controvèrsies, per exemple en un enderroc parcial que es feia a Nou Barris durant la roda de premsa de Sanz.
Fent tot un malabarisme polític, la tinenta d’alcaldia ha anunciat la revisió del Catàleg per incorporar-hi “el patrimoni popular i obrer” i alhora ha reconegut que no hi ha cap data en la qual el document estarà actualitzat perquè quedarà “obert” i subjecte a una revisió permanent. “Volem que deixi de ser una eina tancada i que la revisió del Catàleg no s’acabi mai”, ha sentenciat. Com a primer pas s’hi incorporaran els elements detectats pels plans de patrimoni ja fets a Gràcia i Horta i per l’actual al Clot. No ha fet tampoc autocrítica tot i els diversos casos controvertits de titularitat municipal i ha atribuït les pèrdues a “la gentrificació i l’especulació”.
El consistori vol promoure un canvi en la cultura arquitectònica de Barcelona i desterrar la idea que “és més fàcil enderrocar i construir de nou” que rehabilitar i integrar elements preexistents a un nou immoble. L’arquitecte Alessandro Scarnato, redactor del pla, ha intervingut a la presentació per destacar que “està canviant” la sensibilitat dels professionals de la construcció tot i que el canvi no es notarà “d’un dia per l’altre”. “La cantarella [d’enderrocar i construir de nou] havia assentat una mandra professional per la que molts arquitectes veien la substitució com una via més fàcil per fer una proposta pròpia”, ha reconegut.
Finalment Sanz ha demanat complicitat a la Generalitat per millorar les garanties, per exemple fent que els informes de justificació dels enderrocs els hagi d’elaborar un ens independent i així evitar que “siguin de part”. També vol que el Govern català ajudi Barcelona a protegir l’ús dels comerços emblemàtics, dels que avui només es pot protegir el mobiliari.
ERC: mesura “insuficient”
A la bancada de l’oposició, ERC s’ha referit amb escepticisme a l’anunci del govern municipal per blindar patrimoni. El portaveu dels republicans, Jordi Coronas, ha considerat que la política anunciada per Sanz és “incompleta” i que es queda curta.
“Serà insuficient per evitar que seguim perdent patrimoni a la nostra ciutat, tret que treiem el talonari municipal per evitar-ho i el paguem a preu d’or”, ha predit el regidor. Coronas ha opinat que l’Ajuntament dona una passa “petita” per salvaguardar patrimoni i ha defensat que ERC ha promogut propostes “ambicioses i completes” des de fa set anys que, en bona part, no s’han implantat.
Coronas ha subrallat que el paquet de mesures del bipartit no contempla algunes de les peticions dels republicans en els últims anys. Entre altres, el portaveu d’ERC ha indicat que s’ignoren peticions del republicans com crear l’Institut Municipal de Patrimoni i Paisatge Urbà de Barcelona o preveure bonificacions fiscals per als enderrocs on es valori que es produeix una baixa petjada ecològica.
1 
