Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La imatge irreconeixible dels inicis d’una de les grans estacions barcelonines

La fotografia sempre és un bon mecanisme per transportar-se a temps pretèrits. A través de les imatges és possible fer-se una idea de com vivien els nostres avantpassats o de quin era l’aspecte que presentaven antigament edificis emblemàtics, carrers i infraestructures que o bé ja no existeixen o han patit una important transformació. És el cas de moltes de les estacions ferroviàries de Barcelona, que amb el pas del temps s’han anat adaptant a les noves tecnologies i han crescut per poder absorbir un volum més elevat de trens i passatgers.

Una de les instal·lacions que més ha canviat des dels seus orígens és sense dubte l’estació de Sants. La història d’aquest equipament es remunta a l’antic baixador del barri de la Bordeta, la infraestructura primigènia que precediria a la construcció de la primera estació com a tal a finals de l’any 1881. La gran reforma d’aquest recinte, però, no arribaria fins al 1967, quan després de diversos canvis i fusions empresarials es va impulsar un pla per donar forma a les instal·lacions ferroviàries i al gran edifici d’acer i vidre que resisteixen fins avui dia i que es van inaugurar finalment a la dècada dels setanta.

La fisonomia de l’estació l’any 1922

Tanmateix, com era l’estació de Sants en els seus inicis? Una fotografia antiga realitzada pel reputat fotògraf Josep Brangulí mostra precisament quina era la fisonomia de l’equipament l’any 1922, quan les instal·lacions ja portaven prop de quaranta anys de trajectòria a l’esquena. La imatge la va recuperar per a l’ocasió fa unes setmanes l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a fotografies antigues en blanc i negre de tot el territori català.

En aquesta captura l’estació de Sants és pràcticament irreconeixible. A l’espai que ocupa actualment tot el recinte només es pot distingir un edifici d’una planta semblant a les estacions de la xarxa de Rodalies que encara es conserven en diversos municipis de la zona del Maresme, per exemple. En comptes de les múltiples vies i plataformes que conformen la infraestructura actual, només hi ha dues vies, una per cada sentit.

Elements reconeixibles i alguns supervivents

Per poder identificar que es tracta de l’antiga estació de Sants és necessari fixar-se en el fons de la imatge, on es poden distingir al cantó dret tres xemeneies que correspondrien a l’antiga fàbrica de l’Espanya Industrial. També al fons, però a l’esquerra de la fotografia es pot veure tènuement l’edifici principal de la presó de la Model, que encara sobreviu un segle després. Alguns usuaris han estat capaços d’identificar també un característic edifici amb arcades que també resisteix al carrer de Riego, molt a prop de les actuals instal·lacions.

La Catedral de Barcelona, com mai l’havies vist

L’usuari Catalunya Color també va recuperar a principis del passat mes de febrer una fotografia antiga de la Catedral de Barcelona que va fer-se viral a través de les xarxes socials i que mostra l’emblemàtic edifici de la capital catalana com mai l’havies vist. La captura en qüestió mostra la catedral barcelonina anys abans de la reforma neogòtica que va tenir lloc a finals del segle XIX i que va culminar l’any 1913 amb la finalització del cimbori. La fotografia -que és d’autor desconegut i data del 1887– mostra l’edifici eclesiàstic amb una fisonomia ben particular que poc té a veure amb el seu aspecte actual.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard Barba a març 06, 2023 | 02:27
    Ricard Barba març 06, 2023 | 02:27
    Ampliant el comentari. L"esmentada platja de vies de mercaderies es la que s"ha transfomat en l"actual estacio de Sants. Com en tantes ocasions, la nostra ciutat ha pogut sobreviure i tirar endavant aprofitant la herencia resultat de l"empenta i previsio de les generacions que ens han precedit. Dissortadament, avui día prevaleixen l"especulacio amb l"espai urba I el benefici a curt termini davant la planificació urbana inteligent a llarg termini

Respon a Ricard Barba Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa