Les cues a l’esplanada davant el Centre Cultural La Farinera del Clot han estat una imatge recurrent aquests dies. Els cinc trens històrics que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha restaurat per commemorar el centenari del metro de la capital catalana han atret l’atenció de la ciutadania, superant inclús les expectatives de l’operador. Entusiastes dels transports, vianants curiosos i veïns no han volgut deixar passar l’oportunitat de veure de ben a prop aquesta part del patrimoni de la ciutat. Només durant la primera setmana des de la seva inauguració el passat 1 de novembre, més de 10.000 persones van visitar l’exposició. Un èxit rotund que sens dubte copsa que hi ha un cert interès ciutadà per uns vehicles que semblen tenir un lloc en la memòria històrica barcelonina. Els protagonistes de la mostra han estat cinc cotxes de les sèries 400, 1100, 100, 300 i 3000. Abans de poder ser exposats sota una carpa de 1.200 metres quadrats, tots ells van ser profundament restaurats en uns treballs que van arrencar durant el 2024 i van tenir un cost total de prop de dos milions d’euros.
Els combois es trobaven fins aleshores conservats en força mal estat a les cotxeres del Triangle que la companyia té al barri del Bon Pastor. Les tasques de restauració van consistir principalment en la neteja, la soldadura, el pintat i la col·locació de vinils dels cotxes. Una de les rehabilitacions més costoses va ser la de la sèrie 400, que va deixar de funcionar l’any 1958 i va pujar fins al milió d’euros. Aquest va ser un dels primers trens que va arribar a l’esplanada, juntament amb l’exemplar de la sèrie 1100, que va entrar en funcionament a principis dels setanta i es va retirar del servei durant la primera dècada del segle XXI.
Una de les remodelacions més esperades era la del cotxe 126 de la sèrie 100, uns vehicles construïts per la Casa Girona del Poblenou que van entrar en servei el 1926 -només dos anys després de l’estrena del metro a la ciutat- i es van retirar el 1979, més cinc dècades més tard. Completen aquesta mostra del patrimoni del subsol de la capital catalana un cotxe de la sèrie 300, que va estar circulant per la xarxa fins al 1987, i un altre de la sèrie 3000, en funcionament des de finals dels vuitanta. La tria de l’esplanada de la Farinera del Clot com a escenari tampoc va ser fútil. Aquest espai era un lloc de pas de vies ferroviàries fins fa unes dècades i també hi tenia els seus tallers la companyia dels ferrocarrils de Tarragona, Barcelona i França (TBF).
Retorn a cotxeres fins al trasllat a la ubicació definitiva
L’exposició esgota ara els seus darrers dies abans de tancar portes el pròxim 10 de gener. Ho fa encara amb la incertesa pel que fa al futur dels vehicles a mitjà termini i mentre torna a primera línia el projecte del Museu del Transport, que es debatrà al Ple de l’Ajuntament en la sessió ordinària que se celebrarà el 30 de gener. A curt termini, segons figura en la licitació dels treballs de restauració, la previsió és que els trens tornin a les cotxeres del Triangle de TMB on estaven guardats fins ara a l’espera d’un darrer trasllat a la seva ubicació definitiva. En cap moment es detalla en aquest plec un calendari o quan pot allargar-se aquest impàs, però sembla clar que no serà cosa d’unes setmanes o mesos. Per garantir que aquests vehicles no tornen a ser vandalitzats, tal com havia passat abans de la seva restauració, l’operador haurà de reforçar la seguretat, repetint una fórmula semblant a la utilitzada durant els dos mesos que aquests han estat exposats a l’esplanada davant el Centre Cultural La Farinera del Clot. En aquest temps, s’ha pogut blindar els combois no només físicament a través d’aquesta carpa, sinó també amb vigilància les 24 hores, evitant que fossin malmesos o pintats per grafiters.
TMB té en marxa des del 2021 un pla antigrafits que ha suposat a instal·lació de noves càmeres de videovigilància, l’augment del nombre de vigilants als diferents espais de la xarxa del metro i la instal·lació de panells als laterals dels trens estacionats per impedir que es vandalitzin. Les mesures s’han pres després de constatar que la despesa en neteja per l’acció d’aquests grafiters ha estat de gairebé sis milions d’euros en els darrers cinc anys. Fins al desembre, s’havien pintat durant el 2025 220 combois, lluny dels 737 vandalitzats el 2020. Aquestes pintades tenen un impacte directe en el servei del metro, provocant aturades que només al llarg del 2024 es van traduir en un total de sis hores d’afectacions en les diferents línies. En el cas concret dels trens històrics restaurats, tot i que no generen aquestes aturades a la xarxa, s’ha de tenir en compte que es tracta de vehicles protegits com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), de manera que s’ha de garantir per Llei aquest blindatge.
Una oportunitat d’or al plenari
L’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona va constituir-se a principis del 2024. El seu objectiu era aconseguir un espai on poder aglutinar el fons de vehicles històrics de la capital catalana, ara desmembrat i en molts casos preservat en força mal estat. L’entitat recuperava així una iniciativa que fa prop de mig segle que està sobre la taula de les administracions amb una proposta d’ubicació: l’antic Palau de Comunicacions i Transports, un dels pavellons supervivents de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Aquest recinte de prop de 16.000 m² i propietat municipal acull actualment el palau número 1 de la Fira de Barcelona, però originalment es va construir per albergar una mostra d’avions, vaixells, tramvies, trens i vehicles de tota mena. Aquest 2025 acabava la concessió de l’Ajuntament atorgada a l’organització firal, de manera que les instal·lacions estarien disponibles per ubicar-hi aquest fons de vehicles històrics, ara inaccessible per a la ciutadania. El principal escull de tot plegat, però, sembla ser paradoxalment aquesta ubicació, ja que des de la Fira no semblen disposats a deixar anar el pavelló.
Un dels darrers pronunciaments oficials respecte al Museu del Transport el va fer la mateixa presidenta de TMB i primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, durant la presentació dels primers combois restaurats. “És un projecte que existeix i des de TMB hi estem treballant, però també és evident que hi ha molts altres actors del transport públic implicats. Aquest ha de ser un projecte museístic que vagi més enllà”, va dir a mitjan octubre. Bonet tampoc va voler precisar aleshores si, més enllà d’aquests cinc cotxes, es duria a terme la restauració d’algun dels exemplars tant del metro com de les línies de bus o funicular que es conserven a les cotxeres del Triangle. En tot cas, l’executiu sí que es veurà forçat a posicionar-se més contundentment en el plenari del mes de gener, després que l’associació aconseguís el passat estiu les signatures necessàries per portar la iniciativa a la cambra barcelonina. Un portaveu de l’entitat podrà defensar aleshores la proposta i s’obrirà un torn de debat entre els diferents grups municipals amb representació al consistori. El punt conclourà amb una votació final en què s’aprovarà -sigui de forma íntegra o amb esmenes- o no aquest acord per impulsar el museu al palau número 1.
Més enllà del suport ja manifest d’algunes formacions polítiques com el PP, la proposta de l’associació compta amb el vistiplau gens desdenyable de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que en una resolució formal feta pública el passat mes d’abril va plantejar al consistori barceloní la creació d’aquest equipament per preservar i divulgar el “patrimoni històric del transport” i el seu paper a la ciutat. En aquest museu hi podria tenir cabuda la trentena de vehicles històrics i material antic dels Bombers de Barcelona que es conserven en un dels subterranis del Parc de la Vall d’Hebron. Un grup de bombers jubilats, infermeres i entusiastes del cos d’emergències agrupats sota la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Històric dels Bombers de Barcelona s’ha dedicat en els últims quinze anys a restaurar aquests exemplars convertint les instal·lacions en una mena de museu improvisat amb algunes peces que tenen gairebé 200 anys d’història.
