Una de les joies més oblidades de Barcelona enceta un procés clau per al seu futur. L’Ajuntament ha iniciat aquesta setmana el procés participatiu que servirà per definir els usos del Taller Masriera, un edifici emblemàtic ubicat al barri de la Dreta de l’Eixample que alberga espais i històries úniques.
Segons informa aquest dissabte el consistori barceloní en un comunicat, l’objectiu d’aquesta iniciativa és poder debatre les necessitats i prioritats d’equipaments del barri per tal de determinar com aquest edifici singular pot ajudar a cobrir-les. En aquest procés, però, també es ratificarà quin tractament en matèria de protecció patrimonial i de preservació de la memòria històrica ha de tenir aquestes instal·lacions, que per ara estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), tal com figura en el Portal d’Informació Urbanística (PIU) de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest debat es desenvoluparà durant els mesos de març i abril i estarà obert al veïnat, entitats i col·lectius del barri per buscar consens en quins han de ser els usos d’aquestes instal·lacions. Per participar es pot fer de quatre maneres diferents: a través de tres debats presencials que tindran lloc durant aquest mes de març, utilitzant la plataforma decidim.barcelona, responent una enquesta oberta a la ciutadania o apropant-se als punts mòbils informatius que recorreran els pròxims dies diversos equipaments del barri.
Un teatre històric amb segell de Lorca
Cal recordar que el Taller Masriera va ser adquirit l’any 2020 per l’Ajuntament com a resposta a una històrica demanda veïnal amb el doble objectiu de preservar aquest edifici emblemàtic, situat als números 70 i 72 del carrer de Bailèn, i poder cobrir el dèficit d’equipaments al barri. Aquestes instal·lacions van albergar un teatre històric amb una trajectòria brillant en la història escènica catalana. Les sales d’aquest equipament van acollir la companyia de Lorca, avantguardes futuristes, concursos pioners, artistes internacionals i intel·lectuals com Apel·les Mestres, Josep Maria Folch i Torres, Eduard Tolrà i Manuel Blancafort, entre altres.
