La Vila de Gràcia té un encant especial. Aquest barri barceloní és ple de racons, places i carrerons que encara proporcionen la sensació d’entrar en un oasi en plena ciutat. Les desenes de refugis antiaeris documentats només són un exemple dels vestigis d’un passat obrer en risc de quedar esborrat. Una part de la memòria de Gràcia també està estretament lligada a les indústries. La zona va acollir durant bona part del segle XX moltes fàbriques i tallers que a poc a poc han anat desapareixent per deixar el seu lloc principalment a blocs de pisos.
Tanmateix, encara hi ha alguns supervivents que resisteixen com a part del patrimoni industrial del barri. És el cas de les naus ubicades en un dels extrems del carrer Terol, una petita joia a tocar de la plaça de la Revolució que l’Ajuntament de Barcelona vol enderrocar per fer-hi una nova plaça.
La primera documentació sobre activitat industrial en aquests edificis es remunta a l’any 1910. Les naus eren propietat de l’empresa tèxtil Carmona y Cia, que va estar operant fins a gairebé els anys seixanta, quan les instal·lacions les compra un nou propietari. Els flamants amos van seguir amb el negoci tèxtil sota el nom de Tejidos Europa SA (TEUSA) fins a principis del noranta, quan van decidir traslladar la fàbrica fora de Barcelona.
És durant aquest segon període d’activitat industrial que el consistori aprova el Pla General Metropolità (PGM) de Gràcia, un full de ruta que havia de reordenar urbanísticament el districte i que va entrar en vigor l’any 1976. Aquest plantejament proposava convertir els terrenys on s’erigien les dues naus en una nova zona verda i les definia com a espais de “renovació urbana en transformació de l’ús”, una qualificació transitòria que no implica una actuació imminent d’enderroc.
Degradació, ocupació i taller artístic
Amb la finca ja afectada i un cop traslladada l’activitat tèxtil fora de la ciutat, les naus van quedar buides i es van anar degradant a poc a poc. Durant aquest temps, l’espai va ser ocupat en diverses ocasions, provocant molèsties al veïnat i forçant l’inici d’un procés judicial de desnonament.
És en aquest moment que el fill del propietari de l’empresa tèxtil hereta els terrenys i comença una negociació amb el consistori per evitar una nova ocupació. El nou propietari aconsegueix el permís per fer un pàrquing amb una vintena de places als soterranis de les naus i cedeix les plantes superiors al pintor abstracte Xano Armenter, que les converteix en el seu taller artístic.
Reforma amb condicions
Aquesta situació es manté així fins al 2008, quan el propietari decideix transformar l’espai en el seu despatx professional i aconsegueix la llicència corresponent per instal·lar-hi la seva oficina. Les naus, però, presentaven un estat força decadent, de manera que un any més tard comença una reforma integral complicada que s’allargarà durant mesos. La rehabilitació de les instal·lacions va anar a càrrec del reputat arquitecte Josep Llinàs, que també ha dissenyat l’edifici de la Facultat de Geologia de la UPC o les biblioteques Jaume Fuster i de la Vila de Gràcia, entre altres.
Les obres van haver de salvar diversos obstacles, com l’obligació de mantenir en el pati exterior que connecta les dues naus la fisonomia i ondulacions pròpies de l’encavallada catalana o les condicions que va posar l’administració per poder retirar una teulada de 500 metres quadrats d’uralita, que va ser finalment substituïda per una coberta d’alumini. Malgrat els estrictes requisits del consistori, la reforma va ser tot un èxit i es van aconseguir habilitar prop de 2.000 metres quadrats dividits en dos espais diferents: un destinat al despatx professional del propietari i de la seva dona, i un altre que es va llogar a altres companyies també per ubicar-hi oficines.
El resultat de la rehabilitació són unes instal·lacions espectaculars, que combinen els sostres alts i les característiques del passat industrial dels espais amb la introducció d’elements i estructures més modernes, en una barreja harmònica que deixa bocabadat al visitant només entrar per la porta principal. Tant el despatx privat com les oficines són espais diàfans amb molta llum on s’entrellacen elements com bigues de fusta amb l’ús del vidre i del ferro mantenint sempre l’estructura de l’antiga fàbrica tèxtil.
Reactivació de l’enderroc i al·legacions
L’afectació de la finca pel PGM del 1976 no havia estat un obstacle per a l’activitat professional que es duia a terme a les naus fins a l’estiu del 2021, quan l’executiu encapçalat per Ada Colau va reactivar el pla amb una modificació que tenia per objectiu presumptament blindar el patrimoni de Gràcia, habilitar més zones verdes i construir uns 2.000 pisos de protecció oficial. Aquest plantejament, però, preveu també l’enderroc de diversos edificis i locals industrials entre els quals es troben els dos espais del carrer Terol.
L’oposició va forçar el govern municipal a reduir considerablement el nombre de finques afectades, perquè inicialment el consistori apostava per expropiar i demolir-ne una quarantena. Tot i això, les dues naus han continuat afectades i s’han desestimat totes les al·legacions presentades per l’actual propietària, la vídua de l’hereu del negoci tèxtil.
“No vam poder fer res. Vam al·legar que aquestes naus formen part de la memòria industrial de Gràcia, però la resposta va ser que els edificis no tenen cap valor arquitectònic”, lamenta Blanca Cia, actual propietària dels espais. Cia considera que enderrocar unes instal·lacions centenàries que ja estan rehabilitades “no té cap mena de sentit” i recorda que va ser l’administració local qui els va atorgar la llicència per dur a terme una reforma sota unes condicions força estrictes per no malmetre el valor patrimonial de les naus.
De fet, en una de les últimes modificacions prèvies a l’entrada en vigència del nou plantejament el passat maig, el govern local va desafectar dues de les naus que pertanyen als Laboratoris Viñas, els altres afectats per la construcció d’aquesta nova plaça. Aquest moviment s’hauria fet al·legant el valor patrimonial dels edificis i la intenció municipal seria ubicar-hi equipaments.
Negociació fallida i una companyia sense seu
En aquest sentit, la propietària dels dos espais del carrer Terol assegura que va oferir al consistori la possibilitat de cedir el pàrquing ubicat als soterranis per a la instal·lació d’equipaments municipals i que també estaria disposada a arribar a un acord que permetés salvar les naus de l’enderroc per destinar-les a usos públics. “El fet de saber que tot això pot anar a terra no et deixa dormir. Que una cosa que ja funciona no es pugui mantenir donant-li una altra utilitat no em sembla del segle XXI”, assenyala Cia, que confia que el consistori es replantegi la decisió d’enderrocar les instal·lacions.
La demolició de les naus també implicaria deixar sense seu a la companyia Inergy, una empresa especialitzada en softwares que milloren l’eficiència energètica d’equipaments públics i que ha treballat en nombroses ocasions tant per a l’Ajuntament com per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
“Cap valor patrimonial” per l’Ajuntament
Consultat per aquest mitjà, el consistori barceloní assegura que, a diferència de l’edifici dels antics laboratoris, la finca del carrer Terol “no té cap valor patrimonial”. Tant els especialistes com els tècnics del Departament de Patrimoni Històric Artístic de l’Ajuntament consideren que aquesta construcció “no conté els valors patrimonials suficients en relació amb la seva tipologia específica” per a ser catalogada individualment ni per formar part del conjunt protegit de la Vila de Gràcia.
Segons figura en la modificació del PGM, l’enderroc d’aquests espais no es durà a terme abans del 2034, dotze anys després de l’entrada en vigor d’aquests canvis. Tanmateix, l’afectació de les finques del carrer Terol queda blindada durant almenys quatre anys. “Quan ets un particular i no un gran tenidor, la sensació és que estàs una mica venut. Ara per ara no em plantejo marxar, ja es veurà d’aquí a 12 anys”, sentencia la propietària.
1 
