El primer mes de l’any acabava el passat diumenge. Amb ell ho feia el termini que des de diversos mitjans s’havia marcat per a l’inici de l’enderroc de l’edifici supervivent de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. A mitjans de desembre es tapiaven els accessos i finestres de la planta baixa de les instal·lacions, que fins aleshores acollien les oficines tècniques que Adif va muntar fa uns anys per informar sobre la construcció de la nova estació intermodal de la Sagrera i el planejament urbanístic que l’acompanya. Tot feia pensar que la demolició del recinte era imminent. L’entrada del mes de febrer, però, no ha vingut acompanyada del soroll de les màquines excavadores. A l’esplanada que dona a l’immoble regna la calma. Els usuaris del pàrquing descobert que hi ha davant de l’edifici continuen aparcant sense problemes i els inquilins de l’important nucli de barraques que ha crescut en un dels marges continuen fent vida absorts de tot. Només el moviment dels obrers de l’operador ferroviari indiquen que la construcció de l’estació intermodal avança.
Els darrers vestigis de la terminal -que va començar a construir-se el 1918 amb la intenció de centralitzar el transport de mercaderies a la ciutat- continuen dempeus. De fet, fonts d’Adif consultades pel TOT Barcelona confirmen el que ja denota l’aspecte exterior del recinte: que l’enderroc de les instal·lacions encara no ha començat. I afegeixen que l’actuació “no és imminent“. Diverses veus pròximes al cas atribueixen aquest retard a diferents traves burocràtiques i a un endarreriment en la concreció dels plecs de contractació dels treballs de demolició. Aquesta situació sembla indicar que com a molt d’hora es podria iniciar l’enderroc d’aquí a un mes, tot i que el més probable és que el procés s’allargui diversos mesos. Una ràpida revisió de l’hemeroteca ens permet comprovar que tasques amb una certa complexitat com aquestes tendeixen a prorrogar-se, sobretot quan hi ha contractacions externes pel mig. Un exemple clar és l’estació de França, que a principis de desembre va estrenar marquesina després de dos anys de retards per problemes tècnics i un sobrecost d’1,5 milions d’euros.
Mesures cautelars per evitar la demolició
L’endarreriment en el calendari ha fet revifar l’oposició ciutadana a la demolició de l’edifici centenari. Quan el cas semblava dat i beneit, aquest retard en l’enderroc ha permès guanyar temps per provar d’aconseguir l’indult per a la terminal de mercaderies. Des de la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP) ja han mogut fitxa i estan en converses amb el ministeri de Cultura per preservar el recinte com a part del patrimoni ferroviari i de la memòria històrica. L’entitat ha presentat una instància reclamant la incoació d’un expedient de protecció per a l’antiga estació, en considerar que té prou valor patrimonial per assolir aquest blindatge governamental. Cal recordar que les instal·lacions impulsades per la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), sota la direcció de l’enginyer Eduard Maristany, van entrar en servei el 1922, tot i que aleshores encara no estaven del tot acabades. Durant gairebé set dècades i fins a finals dels noranta, la infraestructura va ser la gran estació de mercaderies de Barcelona i la porta d’entrada de tot allò que venia de França per tren.
“No entenem que un edifici com aquest no estigui protegit ni es vulgui salvar de la piqueta. Ja hem perdut moltes estacions que tenien interès patrimonial, com la de Sant Feliu de Llobregat, i que no es va fer res per evitar que anessin a terra”, remarquen des de la PTP, que ha demanat al govern espanyol que adopti mesures cautelars per paralitzar l’enderroc mentre no es resol la instància sobre la protecció. La plataforma creu que l’única via per reconduir la situació és que prengui cartes en l’assumpte alguna instància superior, sigui el ministeri o l’Associació Espanyola del Ferrocarril. “Hi ha complicacions tècniques, però cap impediment. No seria impossible salvar l’edifici, però sembla que el patrimoni ferroviari només es defensa si convé”, reblen des de l’entitat. En aquesta línia, alguns partits com ERC i Junts han demanat en les darreres setmanes estudiar la possibilitat de conservar l’immoble destinant-lo a usos públics.
Un projecte alternatiu per evitar una Torre del Fang 2.0
Els moviments impulsats per la PTP compten amb el suport del Centre d’Estudis del Transport Terminus i de l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona. A través del seu president, l’historiador i investigador de la història del ferrocarril, Ferran Armengol, indiquen que s’han d’esgotar els cartutxos per aturar la demolició, però sempre acompanyant la reivindicació d’un projecte alternatiu per al recinte que sigui “potent“. Armengol lamenta que molts cops la reacció de la societat civil arriba massa tard, quan el patrimoni ja està sentenciat, però remarca que tot intent per salvar les instal·lacions comptarà amb el seu suport. “Seria aturar-ho tot i refer el pla, però, si hi ha l’oportunitat, endavant”, apunta l’historiador i jurista. El pla al qual fa referència el president de la coordinadora és el projecte urbanístic que contempla obrir un gran parc verd lineal sobre la platja de vies de la nova estació intermodal de la Sagrera, a més de la construcció de 2.230 habitatges a la zona, el 40% dels quals de protecció oficial. La proposta ciutadana pretén preservar la terminal de mercaderies integrant-la en aquest planejament previst.
Al seu torn, des de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera es mostren favorables a un eventual indult de l’edifici, però no són massa optimistes al respecte. “Estem a favor de mantenir-lo, però és una operació complexa i no crec que es pugui”, remarca en Jaume Matas, president de l’entitat. A l’agrupació veïnal preocupen sobretot els efectes col·laterals de conservar el recinte, ja que s’hauria de modificar el projecte plantejat per a la zona, fet que implicaria probablement un endarreriment parcial de les obres. Parlem amb coneixement de causa. Al barri tenen molt presents casos com el de la Torre del Fang -adquirida ara fa quinze anys- o la Nau Bostik, espais salvats de l’enderroc, però encara sense un full de ruta municipal definit que fa que es vagin deteriorant amb el temps.
