Barcelona acull aquest cap de setmana una nova edició del 48h Open House. El festival d’arquitectura celebra enguany la seva 17a edició amb una programació que obre al públic un total de 217 edificis, que inclouen fins a 63 espais fins ara inèdits que s’estrenen en aquesta iniciativa de portes obertes. Cal recordar que les visites són totalment gratuïtes i que es pot accedir a la gran majoria dels indrets sense inscripció prèvia. Com cada any, els participants disposaran de mapes impresos per facilitar el recorregut i l’organització de les visites, per les quals es probable que es generin cues importants a les portes dels immobles, com ja també és tradició.
Des del TOT Barcelona us proposem enguany la visita a dos dels grans colossos de la capital catalana. Dos edificis amb una alçada considerable que els atorga unes vistes privilegiades de les quals podran gaudir els visitants que s’hi acosten en el marc d’aquest 48h Open House. Un està ubicat al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample i es va estrenar al festival l’any passat, tot just uns mesos després de culminar la seva reforma integral. L’altre presideix el front marítim, és un dels immobles més alts de la ciutat i també una de les grans novetats de l’edició d’aquest 2026. Parlem de l’edifici Estel i de l’Hotel Arts, respectivament.
Edifici Estel
El primer està ubicat al número 81 de l’avinguda de Roma i va ser completament renovat l’any passat per poder acollir el nou hub d’innovació global de la farmacèutica AstraZeneca. Després de ser la seu de Telefònica durant prop de trenta anys, amb la sortida definitiva de la companyia el 2011, l’immoble va estar en desús durant més d’una dècada, degradant-se a marxes forçades a l’espera d’una nova vida que semblava no arribar mai, per a desesperació del veïnat. Es va provar de precintar, sense massa èxit, i va acabar convertit en un gran esquelet de formigó fins a l’aterratge definitiu de la farmacèutica a principis del 2024 amb una inversió de 800 milions d’euros.
L’edifici projectat originalment per l’arquitecte barceloní Francesc Mitjans Miró i culminat el 1975 ha estat reformat integralment, substituint les pantalles opaques per grans panells de vidre, fent-lo més obert i porós. La remodelació ha seguit criteris de sostenibilitat, incloent-hi diverses terrasses enjardinades, així com tota una sèrie d’espais comunitaris destinats als treballadors de la farmacèutica com sales polivalents, un gimnàs o inclús una sala de cinema.
Hotel Arts
El segon s’alça entre els números 19 i 21 del carrer de la Marina i és un dels emblemes indubtables de la transformació que va patir la ciutat pels Jocs Olímpics del 1992. L’immoble projectat per l’arquitecte Bruce Graham -de l’estudi nord-americà Skidmore, Owings & Merrill (SOM)- es va enllestir dos anys després de la cita esportiva i té com a principal tret distintiu el seu exoesquelet d’acer blanc, una estructura que envolta la façana de vidre i se’n separa aproximadament 1,5 metres. La planta de l’edifici presenta una forma quadrada amb les cantonades retallades, una configuració que incorpora una referència subtil al pla Cerdà i els xamfrans. Amb 154 metres d’alçada, va ser la construcció més alta de la capital catalana fins que la Sagrada Família la va superar el 2025.
La seva silueta -juntament amb la de la Torre Mapfre- forma part del paisatge del front marítim, que es pot veure en tota la seva esplendor des dels pisos superiors de l’immoble. El mirador també ofereix una perspectiva particular de la veïna escultura El peix, de Frank Gehry.
