El teixit veïnal del barri de Navas ha renovat energies i demana canvis profunds que reivindiquin el llegat de la zona. La petició més popular és la del canvi de nom. Conscients que Navas va ser una imposició franquista que poc o gens té a veure amb el passat del territori, els veïns volen que l’Ajuntament rebategi el barri amb el nom del Torrent de la Guineu. Aquesta no és, però, l’únic desig que es comenta entre les entitats del barri. Des de la vocalia de patrimoni i memòria de l’associació de veïns insten les autoritats a protegir les casetes de la coneguda Urbanització Meridiana, una promoció amb 406 habitatges protegits que va impulsar el règim al voltant del 1940.
L’historiador i activista de Navas Alfred Puig detalla, en conversa amb el TOT Barcelona, que aquestes illes de cases van ser “la primera promoció d’habitatge protegit després de la Guerra Civil” a Barcelona i, en canvi, no compten amb “cap mena de protecció”. És més, Puig assegura que hi ha veïns que ja han retocat l’estètica de la façana, apujant la teulada, per exemple. “Creiem que és un nucli prou sòlid per a tenir un rang de protecció important. Si en tingués, no crec que aquests canvis s’haguessin pogut produir”, reitera l’historiador, que tem que algun dia arribi una immobiliària i “tiri a terra el complex sencer”. Puig retira que aquesta àrea és, juntament amb el carreró de Ca n’Eloi, de les poques que conserva part del patrimoni històric del barri i demana un pla de protecció com el que han aconseguit els veïns del Clot-Camp de l’Arpa.
Des de l’associació veïnal són conscients que cal anar pas a pas i que ara han posat sobre la taula del districte el canvi de nom del barri. En tot cas, mantenen que aquesta reclamació serà de les pròximes a tocar a la porta dels polítics. Puig creu que hi ha gent al barri que no entén per què es vol mantenir una obra de la falange just quan s’està intentant eliminar el nom de Navas. Ara bé, l’historiador manté que “són casos diferents” i reitera que el fet de ser la primera construcció d’habitatges públics post-Guerra Civil és, des d’un punt de vista històric, motiu “més que suficient” per protegir-la.
El traspàs a la Generalitat i el tancament de l’espai
Els veïns històrics encara es recordaran jugant als patis interiors d’aquestes illes de cases, construccions que formen diferents aspes i compten amb zones enjardinades. Aquesta promoció és herència de les construccions que hi havia als anys 20 i segueix l’estil anglès, amb casetes més aviat baixes i amb jardí. Cap als anys seixanta el recinte es va blindar, tancant els xamfrans. I cap als vuitanta es va impedir l’accés dels que no eren veïns. A Puig li agradaria que els interiors estiguessin oberts al barri, però admet alhora que, si el recinte és privat, “hi ha poca cosa a fer”.
L’historiador recorda que els primers habitants que hi van anar eren periodistes i funcionaris afins al règim, que pagaven un lloguer de 700 pessetes anuals fins a arribar a les 70.000. En aquell moment, passaven a ser-ne els propietaris. En tot cas, en el moment que el règim va cedir el testimoni a la Generalitat de Catalunya, la història de la urbanització fa un gir de 180 graus. Els contractes no obligaven a pagar ni impostos ni plusvàlues pel pis i, per tant, el primer que fa la Generalitat és reclamar-los aquests impostos. Els veïns s’hi van mig rebotar i van demanar que, en aquell cas, volien retocs a les cases. El Govern, explica Puig, va acabar cedint, però, a canvi, va demanar als propietaris que demostressin la compra. “Hi ha gent que als anys 80 van poder demostrar que havien pagat les 70.000 pessetes, però prop d’un 40% de la urbanització no ho va poder fer, perquè van comprar el pis sota mà o qualsevol altra cosa”, detalla l’historiador.
Reivindicar el llegat del barri
La petició per mantenir el llegat d’aquests edificis se suma a altres reivindicacions que estan fent les principals entitats del barri, que creuen que l’arribada del metro a Navas ho va tapar tot. En aquell moment, la zona queda automàticament lligada a una batalla de caràcter històric que passa lluny del barri. En canvi, altres elements històrics claus, com el Torrent de la Guineu, que travessava tota la zona, queda en l’oblit. D’aquí que els veïns hagin aixecat la veu amb aquest conjunt de reclamacions. Puig remarca que a Navas hi ha vida més enllà del metro: hi va haver la fàbrica Cinzano, actualment encara perdura una promoció d’edificis històrics de la Caixa de Pensions, ha estat una zona clau per a la comunitat salesiana a Barcelona i hi passava el Rec Comtal. La Urbanització Meridiana n’és una més.
