Els carrers del Gòtic han perdut un altre comerç emblemàtic. L’Herboristeria del Rei del carrer Vidre, a tocar de la plaça Reial, era una d’aquelles botigues que ja formaven part del paisatge del barri i que ara passarà a engreixar la llista de comerços amb la persiana abaixada, de la qual ja formen part la camiseria Xancó, El Ingenio o Musical Emporium. Després de gairebé dos segles d’història, l’Herboristeria del Rei va apagar els llums per última vegada després que la seva propietària, Trinitat Sabatés, no hagi pogut arribar a un acord per renovar el contracte de lloguer.
La regidora d’ERC Marina Gassol havia demanat al govern municipal que s’impliqués en les negociacions per evitar el tancament, que finalment s’ha consumat. “És una mala notícia i una pèrdua irreparable” pel Gòtic, lamentava Gassol el dia abans que s’acabés el contracte de l’herboristeria. Els republicans ja havien reclamat la intervenció de l’Ajuntament abans de l’estiu que es posessin les piles per frenar el “lent degoteig de tancaments” i “aturar l’especulació” al barri, però fins ara no s’ha trobat l’instrument adequat per poder fer-ho.
El mandat passat, recorda Gassol, es va acordar amb el govern municipal declarar tot el districte de Ciutat Vella com a “conjunt patrimonial”, una maniobra que hauria d’ajudar a preservar els comerços emblemàtics, tot i que només serveix per protegir els elements patrimonials de les botigues –és a dir, per evitar que siguin destruïts–, però no ofereix cap via per conservar les activitats històriques que s’hi fan a dins. Un bon exemple és el Musical Emporium, que conserva l’antic cartell a la façana, però ara anuncia una casa de canvi de moneda.
Una botiga amb història
El fundador d’aquesta emblemàtica herboristeria, Josep Vilà, va ser nomenat herbolari de cambra de S.M. la Reina per Isabel II. Segons explica el veterà periodista de la Vanguardia Lluís Permanyer, Vilà va obrir l’herboristeria el 1828 amb el nom de La Linneana, en homenatge al naturalista Carl Linnaeus, considerat el pare de la taxonomia moderna. L’herbolari va encarregar als germans Baratta, autors de la font del Geni Català que hi ha Pla Palau, un bust de marbre del biòleg suec que fins a l’últim dia va donar la benvinguda als clients.
Fins fa uns dies encara era possibles trobar més de dues-centes plantes medicinals, olis essencials i productes ecològics i de cosmètica natural. Trinitat Sabaté, una de les dues úniques mestres herbolàries artesanes de tot Catalunya, seguia treballant les herbes a la manera tradicional, amb les mateixes eines que feien servir els seus antecessors. I no eren pocs els veïns que anaven a veure-la per demanar-li consell sobre quina planta era la més adient per curar un mal de cap o per reduir l’estrès del dia a dia.
