El cinema Comedia, una de les sales històriques de Barcelona, va tancar el 14 de gener passat, després de més de 60 anys en una de les cantonades més cobdiciades de la ciutat, passeig de Gràcia amb Gran Via. La clausura de l’equipament cultural va deixar orfe de cinemes el passeig de Gràcia i es va sumar als ja desapareguts Fémina, Fantasio, Publi i Savoy. Ara, tres mesos després de l’adeu del Comedia, encara no està clar què es farà al Palau Marcet, l’edifici patrimonial on estava el cinema. Fonts pròximes a la propietat diuen al TOT Barcelona que “continuen rebent moltes ofertes”, però de moment no s’ha pres cap decisió. “No hi ha res tancat”.
Entre les opcions que es contemplen destaca una d’un fons internacional que vol fer al Comedia una proposta d’oci cultural amb restauració, fer a la sala del passeig de Gràcia una proposta comercial d’espectacles musicals, semblant a The Music Station, o convertir l’equipament en un hub de festivals de cinema, vinculat al festival In-Edit. Algunes empreses barcelonines, com Focus, han reconegut al TOT també que ho està valorant. El Comedia desperta l’interès del món de l’espectacle per llogar la sala.

Des de l’Ajuntament expliquen al TOT que el Comedia és un equipament i no pot tenir usos comercials. De propietat privada, l’Ajuntament descarta llogar o comprar l’edifici per recuperar l’immoble com a espai cultural. En altres edificis, com el Teatre Arnau o el Molino, el consistori es va acabar rascant la butxaca i els va adquirir. En el cas del Comedia no es contempla i el que farà l’Ajuntament és “protegir l’ús amb la qualificació”, subratllen fonts de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), un organisme municipal. Ara mateix, a peu de carrer, el Comedia ofereix un aspecte desolador. A la façana de l’edifici encara hi ha els cartells de les darreres pel·lícules que es van projectar. A principis d’abril, la propietat va decidir tapiar les dues entrades del cinema amb totxos, tant la principal del passeig de Gràcia, 13, com la de Gran Via, per evitar ocupacions.
D’un ‘dinner show’ a zona amb cocteleria i concerts
Segons ha pogut saber el TOT, al Comedia no li falten núvies, però caldrà veure si alguna de les relacions arriba a bon port. Abans que Yelmo entrés en concurs de creditors, l’última cadena que va gestionar el cinema, va estar a punt de tancar-se una operació per convertir el Comedia en un dinner show (sopar amb un espectacle en viu), però no va acabar fructificant. Ara, fonts coneixedores de les negociacions, apunten que un fons internacional està interessat en l’edifici per fer-hi una proposta d’oci cultural, on la restauració tindria un pes molt destacat, amb figures artístiques de renom o espectacles com els del Circ de Soleil. La idea és que el Comedia sigui un espai polivalent que incorporaria a la part de dalt cocteleria, zona de càtering i espai per a concerts.
Aquesta opció no és l’única que es contempla. Algunes fonts consultades per aquest mitjà citen interès de les empreses barcelonines The Project i Focus. Mentre la primera nega cap vinculació, la directora general de Focus, Isabel Vidal, diu: “Focus analitza totes les oportunitats de gestió d’espais escènics. En aquest cas estem analitzant les possibilitats”. També hi ha sobre la taula la possibilitat que a la sala es faci alguna cosa semblant a The Music Station, una proposta artística molt comercial que ja funciona a Madrid.
Savills treballa en el lloguer
A aquestes iniciatives, que ha conegut el TOT, El Nacional en cita una altra, convertir el Comedia en un hub de festivals de cinema, amb l’objectiu de fer estrenes, actes i activitats de festivals catalans i d’arreu. Des del festival In-Edit no han volgut avançar res de la proposta, però afirmen que “és un projecte de ciutat, pensat en les necessitats de Barcelona”. En el lloguer del Comedia hi treballa també la immobiliària Savills, que a més porta la gestió de l’edifici de l’antiga sastreria Modelo de la Rambla, on durant anys va estar H&M. En conversa amb aquest mitjà, la CEO de Savills, Anna Gener, diu que el Comedia és “un gran projecte”, però afegeix que no està autoritzada a explicar res.
La qualificació d’equipament permet diferents usos per l’edifici: docents, sanitari-assistencials, religiosos, esportius, recreatius, proveïment i subministrament, tècnico-administratius i de seguretat i, òbviament, culturals, apunten des de l’ICUB. Aquest ampli ventall de possibilitats permetria que al Comedia obrís un geriàtric, una església, una sala d’exposicions, un gimnàs, un mercat, oficines d’una administració pública, un teatre o qualsevol de les propostes que ara mateix s’estan valorant.

Escaparà a les grans marques de roba
Quan el cinema va tancar, els propietaris van emetre un comunicat en el qual deien que ja treballaven per “identificar i estudiar opcions de diferents grups interessats a operar en aquest espai”, però que escolliria el projecte que donés un “major valor afegit” a la ciutat. Flanquejat a banda i banda per botigues de Massimo Dutti i Guess, al mateix edifici del Palau Marcet, l’Ajuntament tanca la porta a què l’antic cinema tingui usos comercials, segons fonts del districte de l’Eixample. D’aquesta manera, el Comedia escaparia a convertir-se en l’aparador d’una gran marca de roba. Tampoc s’hi poden construir habitatges.
Al gener, el regidor de Cultura (PSC), Xavier Marcè, va assegurar que “el destí cultural del local està garantit, una altra qüestió és l’activitat concreta que s’hi farà”. L’edil va afirmar que li constava que la propietat tenia “tres o quatre projectes” que anaven en aquesta línia, tot i que no podia garantir que l’activitat fos cinematogràfica. La consellera de Cultura, ara en funcions, Natàlia Garriga, va expressar després de la clausura que tenia intenció d’estudiar una solució perquè Barcelona no perdés un equipament històric i en volia parlar amb l’Ajuntament. Fonts del departament de Cultura diuen al TOT que la situació no ha canviat des del gener.
Lluís Sans, partidari dels usos culturals
El propietari de la botiga Santa Eulàlia i president de l’associació del passeig de Gràcia, Lluís Sans, veuria amb molt bons ulls que el Comedia continués sent un equipament cultural de qualitat. Aquesta és la seva preferència. “El passeig de Gràcia té una gran oferta de restauració, comercial i hotelera, i també cultural, amb la Casa Batlló, la Pedrera, el Museu Egipci i la Fundació Tàpies, i ens agradaria que el Comedia estès sota aquest paraigua”.
Alberto Mejías, un dels fundadors de la plataforma de comerços històrics, Emblemàtics Barcelona, defensa també “uns usos culturals” per a l’antic cinema, per evitar que la ciutat perdi un altre equipament. Aquest mateix posicionament, Mejías el manté per al Club Capitol de la Rambla. El cinema i teatre va tancar durant la pandèmia i, si les administracions no ho eviten, sembla que els seus usos futurs podrien ser comercials. Tal com va avançar el TOT, l’immoble l’ha comprat una immobiliària de Madrid. “Esperem que al Comedia facin alguna cosa que valgui la pena i, sobretot, que tingui continuïtat”.

La història de l’edifici
Catalogat com a bé cultural d’interès local, l’empresari i polític Frederic Marcet va encarregar l’any 1887 al mestre d’obres Tiberi Sabater i Carné el projecte per fer en l’edifici -fins llavor era el palau de Llorenç Soler i Olivé, del 1869- la seva residència. Les obres van acabar el 1890. La finca, fins i tot, comptava amb uns jardins que, més endavant, van desaparèixer ocupats pel cinema i per l’actual Hotel Avinguda Palace que hi ha a la Gran Via, detalla la Vikipèdia. El 1935, l’immoble va fer un gir. L’empresari Josep Maria Padró va encarregar la construcció d’un gran teatre. La reforma, que van dur a terme els arquitectes, Pere Domènech i Roura i Josep Rodríguez i Lloveras, es va interrompre per la Guerra Civil. Després del conflicte, es van reprendre i el Teatre de la Comedia es va inaugurar el 2 d’abril de 1941, amb 1.246 butaques. Com a cinema va obrir el 1960, primer com a sala única, essent un dels cinemes més importants de la capital catalana. L’última gran transformació es va fer a mitjans dels anys 90, quan el cinema va esdevenir un multicinema, amb cinc sales, molt de moda en aquella època.