El 5 de juliol del 1925 marca un abans i un després en la història de la Rambla. La primera línia del metro de Barcelona -que s’havia estrenat només sis mesos abans- arribava finalment al cor de l’emblemàtic passeig de la capital catalana amb la inauguració de l’estació del Liceu, que completava un recorregut que aleshores arribava fins a l’estació de Fontana, al barri de la Vila de Gràcia. Presidint els accessos de la flamant infraestructura es van col·locar dues grans columnes de ferro d’estil neo-modernista que van resistir estoicament més de quatre dècades abans de ser substituïdes per dues còpies l’any 1968.
Més de mig segle després, aquestes dues columnes de ferro s’han convertit en un dels darrers vestigis de la decoració que durant bona part del segle XX va adornar les estacions de la primera línia de metro de la ciutat. Les històriques estructures es conserven des de la seva retirada en un magatzem ubicat a les cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) al barri del Bon Pastor, on comparteixen espai amb vehicles i combois emblemàtics a l’espera de poder tornar a veure la llum en un futur. Precisament, l’esperat inici de les obres de reforma de la Rambla a principis d’aquest octubre es veia com l’oportunitat perfecta per recuperar aquests forjats, introduint en el nou passeig una part del patrimoni de la capital catalana. Res més lluny de realitat.
Sense restitució de les columnes
Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, l’actual projecte de remodelació d’aquesta artèria barcelonina no contempla la restitució de les dues columnes. Fonts municipals consultades per aquest mitjà matisen, però, que això no implica que l’Ajuntament descarti tornar a instal·lar les estructures de ferro. De fet, el consistori estudia si seria viable i de quina forma concreta es podrien recuperar aquests elements per introduir-los a l’actual estació del metro del Liceu.
Retirades per falta de “valor patrimonial”
La recuperació dels històrics forjats d’aquesta parada barcelonina és una reivindicació que ve de lluny. En un procediment d’ofici que data del 2012, el Síndic de Greuges de Barcelona ja demanava a l’executiu local estudiar la possibilitat de fer marxa enrere i recuperar les estructures de ferro forjat que adornaven l’estació i que havien estat finalment completament retirades amb l’actuació de reforma de la infraestructura que va tenir lloc l’any 2006.
L’ens qualificava aquestes estructures en la seva resolució com a part del “darrer patrimoni historicoartístic i de paisatge urbà” que quedava de tots els arcs i marquesines que un cop havien adornat les parades de metro de la ciutat. L’Ajuntament va justificar aleshores la decisió de no restituir els forjats argumentant que el conjunt no tenia “valor patrimonial” perquè les peces originals havien estat substituïdes per còpies. Tanmateix, aquest precepte no pot aplicar-se a les columnes, que van ser retirades i emmagatzemades en considerar que eren ‘elements afegits’, malgrat tractar-se de les mateixes columnes que es van instal·lar amb la inauguració de la infraestructura el 1925.
Una dècada d’intents fallits
En la mateixa línia es pronunciava el Síndic l’any 2016 arran d’una queixa ciutadana que alertava sobre la situació d’aquests dos pilars de ferro. L’ens reconeixia aleshores que en la reforma del 2006 no es van preservar “adequadament” els elements patrimonials de l’estació del Liceu i recomanava al consistori la restitució de les columnes. Durant l’última dècada, diversos grups municipals, ERC i el PP, s’han fet ressò de les reivindicacions ciutadanes per provar de pressionar el govern local perquè recuperi aquests forjats, adoptant d’aquesta manera les recomanacions del Síndic. Tots els intents, però, han resultat fins ara infructuosos, malgrat que les estructures es troben en bon estat de conservació.
Una de les persones que més ha lluitat perquè aquests pilars de ferro tornin a lluir a l’accés al metro del Liceu ha estat Manuel Marina. Aquest guia local i membre de la plataforma Transport Català és l’autor de moltes de les queixes que al llarg dels anys han rebut tant l’administració com el Defensor de la Ciutadania al respecte. “Aquests forjats són part del patrimoni de tots els barcelonins. Formen part de la memòria històrica de la ciutat i recuperar-los és només una qüestió de voluntat política“, afirma Marina, que alerta que la situació de les columnes del metro del Liceu no és un cas aïllat.
Dues peticions històriques als llimbs
Des de la plataforma Transport Català fa temps que reclamen també que es tornin a col·locar les baranes que antigament flanquejaven els accessos al metro ubicats a la part alta del passeig de Gràcia, just davant del Palau Robert i de la Casa Batlló. En aquest cas, el consistori també té sobre la taula diverses resolucions del Síndic de Greuges -la darrera amb data del juny del 2021- on es recomana reiteradament a l’executiu que planifiqui de forma “concreta” quan es durà a terme aquesta restitució, una actuació per la qual “ja existeixen estudis i projecte”, insisteix l’ens.
Amb la reivindicació del transport públic com a part del patrimoni històric de la ciutat com a context de fons, és impossible no pensar en els llimbs en els quals es troba actualment llargament reclamat Museu del Transport. Aquest equipament -que podria ubicar-se en un dels pavellons lliures de la zona baixa de Montjuïc- continua sense data ni projecte d’execució. Les veus més optimistes confien, però, que això canviï de cara a l’any vinent, tenint en compte que enguany se celebra el 150è aniversari de la primera línia de tramvia i que tant l’empresa Gran Metropolitano de Barcelona -precursora de l’actual TMB- com la primera línia del metro de la capital catalana compliran el seu primer segle d’història el 2024.
