El metro de Barcelona bufarà les seves primeres 100 espelmes el 30 de desembre del 2024. Aquesta data marca just un segle des de la inauguració de la primera línia de ferrocarril metropolità a la capital catalana, una efemèride històrica per la qual Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) prepara una gran celebració que s’allargarà durant bona part del 2025. Fa uns dies, el TOT Barcelona alertava que els cinc trens històrics que la companyia restaurarà per a l’ocasió -en concret uns fragments dels combois supervivents de les sèries 100, 300, 400, 1100 i 3000– no estarien enllestits almenys fins quatre mesos després de l’aniversari, és a dir, al voltant del mes d’abril de l’any que ve.
Ara bé, aquest retard sembla que no és l’únic que arrossega la celebració del centenari del metro. Segons ha pogut saber aquest mitjà, a poc més de mig any de l’efemèride, TMB encara no té tancat l’espai on s’exposaran aquests combois restaurats, que tenen unes dimensions considerables i no poden instal·lar-se en qualsevol lloc. La companyia està treballant per aconseguir la cessió d’uns terrenys de titularitat municipal ubicats just davant del pavelló Mies van der Rohe, situat al començament de l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, on s’hauria d’erigir una espècie de recinte o envelat per resguardar-los si no es vol que estiguin exposats a les inclemències climàtiques. Des de l’operador, però, matisen que aquesta ubicació és només una possibilitat i que encara s’ha d’acabar de negociar l’acord.
Unes negociacions fantasma?
La ubicació d’aquests trens històrics ha estat objecte de controvèrsia en les darreres setmanes. Diverses informacions recopilades per aquest mitjà apuntaven que TMB havia mostrat interès en l’antic Palau de Comunicacions i Transports, inaugurat per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, per tal de poder instal·lar-hi aquests vehicles. Les mateixes veus assenyalaven que aquestes negociacions no havien fructificat per les altes tarifes -prop d’un milió d’euros- que la Fira de Barcelona demanava per cedir aquest espai de prop de 16.000 m², actualment conegut com a palau número 1 i ubicat al recinte de Montjuïc.
A preguntes del TOT Barcelona, l’organització firal confirmava aquest interès de l’operador de transport, però assegurava que la falta d’entesa no havia estat motivada per unes altes demandes econòmiques, sinó per una falta de disponibilitat. “L’activitat i calendari firal del recinte està programat per actes curts i amb alta rotació, i no permet bloquejar un palau clau com aquest per tant de temps”, remarcaven. Aquestes afirmacions contrasten amb la versió oficial de TMB, que nega en rotund que hi hagi hagut cap mena de conversa o negociació amb la Fira per a la cessió d’aquestes instal·lacions i que insisteix que mai ha estat una opció sobre la taula.

En aquest sentit, és important subratllar que les dues parts implicades en aquest cas són ens públics i els terrenys en qüestió són de titularitat municipal. TMB és una empresa pública que depèn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i que actualment té com a presidenta la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet. Per la seva banda, la Fira de Barcelona és un consorci format pel mateix consistori de la capital catalana, la Generalitat i la Cambra de Comerç de Barcelona que combina aquesta titularitat pública amb una “gestió empresarial autònoma”, tal com s’encarreguen d’especificar en la seva pàgina web. L’organització firal té la concessió dels diferents espais i instal·lacions municipals que formen part del recinte de Montjuïc atorgada fins al 2025, quan s’acaba la vinculació entre les parts.
Incògnites amb el cost i el futur dels trens restaurats
Amb el palau número 1 de la Fira de Barcelona fora de l’equació, sigui per un tema de disponibilitat o perquè mai va ser una opció real, el següent pas serà veure si TMB pot tancar finalment la cessió dels terrenys ubicats davant del pavelló Mies van der Rohe -que paradoxalment es troben a la mateixa zona de la muntanya de la Montjuïc i a escassos metres de l’antic Palau de Comunicacions i Transports- i quin cost té la instal·lació dels trens restaurats a l’espai. Cal recordar que la posada a punt dels combois ja ha estat pressupostada amb un total de 2,1 milions d’euros i que els treballs s’allargaran un màxim de deu mesos des de la formalització del contracte.
Una altra de les incògnites que encara queden per revelar és què es farà amb aquests trens quan s’acabi la commemoració de l’aniversari, ja que aquesta instal·lació provisional sembla tenir data de caducitat. Fonts de TMB consultades per aquest mitjà indiquen que s’està buscant una nova ubicació per als cotxes històrics, que fins ara estaven conservats en força mal estat -com la majoria d’aquesta part del patrimoni barceloní- a les cotxeres del Triangle que la companyia té al barri del Bon Pastor. La resta de vehicles guardats en aquest magatzem -com un dels tramvies de la sèrie 501-550, el darrer exemplar del vell funicular de Montjuïc, les històriques columnes de ferro del metro del Liceu o diversos troleibusos modificats- continuaran en aquestes instal·lacions acumulant pols i òxid a l’espera de poder ser també restaurats.

Exposició fotogràfica al Palau Robert
La restauració dels combois antics és només una de les peces de la programació que TMB prepara de la mà de la Generalitat per commemorar aquest primer segle d’història del metro. Segons ha pogut saber el TOT, la companyia també està preparant una exposició fotogràfica que amb tota probabilitat s’instal·larà inicialment en un dels espais del Palau Robert, a l’encreuament entre el passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal, i que després podria traslladar-se a altres sales i localitats metropolitanes.
En paral·lel, diverses informacions apunten que també s’estaria treballant en l’edició i publicació de dos llibres per a l’ocasió, un repassant aquests cent anys de trajectòria de la xarxa del subsol de la capital catalana i un altre sobre el paper de les dones en la transformació del metro. L’operador per ara no confirma cap d’aquestes dues iniciatives, però tampoc les descarta i apunta que tota la informació sobre els actes que tindran lloc amb motiu del centenari es farà pública d’aquí a poc temps.
Crítiques pel retard i l’oportunitat d’or
Tant des de la plataforma Transport Català com des de l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona, l’agrupació constituïda el passat mes de febrer amb l’objectiu de recuperar el projecte defenestrat del Museu del Transport, lamenten que el centenari no s’hagi pogut celebrar durant aquest 2024, l’any que li pertocaria tenint en compte que es va inaugurar el 30 de desembre del 1924, tal com van fer a Madrid l’any 2019 per commemorar el primer segle d’història de la xarxa de la capital espanyola.
Per altra banda, també consideren que TMB ha estat poc ambiciós pel que fa a la restauració dels trens, ja que cap dels exemplars podrà circular per “motius de la llei de seguretat ferroviària”, segons al·leguen des de l’operador. Un posicionament que contrasta per exemple amb casos com el de la Granota, un tren històric que data del 1944 i que de manera puntual realitza el trajecte entre les estacions de les Planes, Sabadell i Terrassa de la línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Ara bé, on sobretot posen el focus és en la necessitat d’evitar que aquests combois tornin a les cotxeres del Triangle. Consideren que el centenari del metro és un pretext perfecte per acabar d’impulsar la utilització de l’antic Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc com a seu del Museu de Transport a partir del 2025, quan s’acaba la concessió de l’Ajuntament atorgada a la Fira.