Barcelona amaga paisatges magnífics que sovint queden oblidats a les grans guies de la ciutat. Això sí, en cap cas per al consistori, que intenta mantenir el llegat de tots aquests “amagatalls” que considera que són “genuïnament barcelonins i molt sovint desconeguts”. Jardins espacials, monuments poc reconeguts de Gaudí i moltes altres rutes temàtiques que passen per alt tant als turistes com també als mateixos ciutadans de Barcelona. Una d’aquestes rutes que imagina l’Ajuntament al seu portal té a veure amb passatges i carrerons especials que queden recollits als barris perifèrics de la capital i sorprenen, la majoria, per la seva poca fama. Passatges amb història, arquitectura i un romanticisme especial que encara perdura tot i l’expansió geogràfica i demogràfica de les últimes dècades.
Passatge de Robacols
“A aquest petit passatge no s’hi arriba si no s’hi va”. Així comença l’explicació d’aquest racó amagat del carrer de Rossend Nobas, al barri del Clot. Res de rajoles ni ciment a terra i petites casetes baixetes com ja no queden enlloc més de Barcelona. Aquest és el principal encant que s’ha mantingut intacte tot i el pas dels anys. Segons apunten des de l’Ajuntament, gràcies al mèrit és dels mateixos veïns, els grans encarregats de cuidar-lo i mantenir l’aspecte rural que encara hi ha.

Carrer de Grau
Ben a prop, al bell mig de Sant Andreu, es troba aquest camí amb encant entre els carrers d’Agustí Milà i Gran de Sant Andreu. El gran atractiu és veure la fisonomia d’aquest carrer, en forma d’L seguint el model urbanístic dels nuclis antics d’alguns pobles del Maresme. Un dels pocs, segons apunta el consistori, que queda amb aquesta forma a Barcelona. És difícil veure un carrer de Barcelona que tingui els patis a un extrem i les cases a l’altra. Aquest és el cas del carrer de Grau.
Camí de Sant Genís
Viatgem uns quilòmetres al nord. Aquest espai del barri d’Horta unia l’antic poble amb Collserola. El tram que va de la Clota a l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, encara continua intacte. També el de l’avinguda de Martí Codolar, que seguint l’exemple de Robacols, segueix conservant l’esperit rural dels pobles annexionats el 1897.
Passatge de Mulet
Al barri del Putxet destaca aquest carreró on un professor de pintura va construir una vintena d’habitatges passada la segona meitat del segle XIX. L’Ajuntament diu que és un dels carrers “amb més tradició de la ciutat” i en destaca algunes torres modernistes que encara s’hi conserven.

Passatge de les manufactures
Es tracta d’un túnel obert al segle XIX que connecta els carrers de Trafalgar i de Sant Pere Més Alt. El consistori ja avisa del “to decadent” que hi ha actualment, amb pràcticament totes les persianes abaixades. Amb tot, el recomana.
El Rec Comtal a Vallbona
Per acabar, un clàssic. L’antic Rec Comtal a tocar del barri de Torre Baró – Vallbona. Es tracta d’una infraestructura construïda en temps del comte Miró I, a mitjan segle X, i que va servir per transportar aigua durant un mil·lenni. Una de les accions que ha intentat dur a terme el darrer govern municipal, de fet, és recuperar el llegat d’aquesta via també al barri de Sant Andreu, entre altres històrics.
