La petita finestra al passat de la plaça d’Antoni Maura ja és història. El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha donat per finalitzats els treballs d’excavació iniciats en aquest espai que s’obre pas al bell mig de la Via Laietana, on durant el passat mes de febrer van aparèixer dues tombes romanes i un indret que concentra vestigis de fins a tres èpoques diferents que no només han resistit al pas del temps, sinó també a diverses obres de gran calatge com l’obertura d’aquesta artèria de la capital catalana o la construcció del metro.
Segons va avançar David Martínez, periodista i autor del popular blog Històries de Barcelona, i ha pogut confirmar el TOT Barcelona, els operaris ja han començat a sepultar les restes trobades a la plaça d’Antoni Maura, un cop retirat i documentat tot aquell material que podia resultar d’interès en l’àmbit arqueològic. Fonts de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) consultades per aquest mitjà apunten que tant els dos esquelets de l’època romana com les diferents troballes destacables han estat extretes de l’emplaçament amb el corresponent permís de la Generalitat i han estat traslladades a les instal·lacions centrals de l’organisme municipal, ubicades a la Zona Franca, on seran estudiades a fons.
Això suposa que, després d’aquest impàs de prop d’un mes, les obres per a la transformació verda de la Via Laietana seguiran ara el seu curs amb normalitat. De fet, els operaris ja han començat a treballar a l’altra banda de la cèntrica plaça, la que dona al Mercat de Santa Caterina, on no es descarta que puguin aparèixer noves restes arqueològiques, tenint en compte que just en l’emplaçament on s’erigeix l’equipament es va trobar fa anys una gran necròpolis romana.
Artesania medieval i el barri esborrat del mapa
Cal recordar que, més enllà dels vestigis de l’època romana, a la plaça d’Antoni Maura també es va localitzar un conjunt arquitectònic que es remunta a l’època medieval consistent d’un pou, una sitja, paviments i diversos trams de murs. Els estudis preliminars del Servei Municipal d’Arqueologia indiquen que les restes podrien correspondre a una antiga zona artesanal que va existir a la zona entre els segles XII-XIV. Durant aquestes excavacions recents van aparèixer les ruïnes d’un forn de ferradura de petites dimensions i fins a quatre prospeccions diferents.
Aquest cèntric espai de la Via Laietana, però, amaga també tota una part de la història més contemporània de la ciutat que la consolidació d’aquesta artèria de la capital catalana a principis del segle XX va acabar d’esborrar. Aquest projecte per connectar el centre de la ciutat amb el mar a través d’aquesta via va suposar la destrucció de gairebé un centenar de carrers i de milers d’habitatges, palaus i algun edifici eclesiàstic.
Sense rastre del monestir ni de Pau Claris
Entre els edificis que van desaparèixer del mapa destaca la finca del Marquès de Sentmenat, un gran casalot del segle XVI farcit de jardins, i l’antic convent de Sant Joan de Jerusalem, un recinte immens que s’erigia al bell mig de l’actual plaça d’Antoni Maura i que pertanyia a la comanda dels Hospitalers, un orde religiós que es remunta a l’època de les grans croades. Malgrat que el conjunt va anar perdent importància amb els anys -inclús va fer les funcions de caserna policial i de museu abans de ser enderrocat-, la seva església va resistir estoicament fins a l’any 1886, quan va ser arrasada per les màquines. Al sepulcre del Sant Crist d’aquesta església és on suposadament es va enterrar a l’expresident de la Generalitat Pau Claris, l’esquelet del qual continua en parador desconegut.
