Les banderes onegen a mitja asta a les Corts. Com si fos un mort en el seu taüt, els veïns d’aquest barri barceloní vetllen la façana del número 46 del carrer de Montnegre. L’imponent edifici conegut amb el sobrenom popular de Casa del Boc rebia la setmana passada l’extremunció en forma de sentència d’enderroc. Els intents per indultar aquesta finca centenària -un dels pocs vestigis supervivents de l’antic nucli obrer del Camp de la Creu– resultaven infructuosos i l’Ajuntament apostava finalment per recuperar la demolició que es va aconseguir aturar in extremis a finals del 2022, quan es va retirar el cap de moltó que fins aleshores havia presidit la façana principal.
El cas de la Casa del Boc és només el darrer capítol de la batalla perduda per a la preservació d’una part de la història del barri. La finalització de l’enderroc de la Colònia Castells, un entramat de casetes baixes centenari fundat per acollir els treballadors d’una fàbrica de la zona ja desapareguda, marcava un camí que en pocs mesos es cobraria diverses víctimes en l’illa de cases delimitada entre els carrers d’Entença, Montnegre, Morales i Gelabert. Només en el darrer any hem vist com anava a terra tota la façana del carrer d’Entença, les finques dels números 24 i 25 del carrer de Morales o l’emblemàtica caseta de color grana de la placeta del Carme.
Tot plegat ha despullat el nucli antic del barri, que pràcticament ja només conserva íntegres alguns dels habitatges del carrer de Morales i que en bona part s’ha convertit en un mar de solars on creixen les males herbes. Només la inauguració del parc de la Colònia Castells, que va obrir al públic el passat mes d’abril després d’un any de retard i d’acumular un sobrecost important, ha aconseguit aportar una mica de vida a una zona que ara sembla renegar del seu passat industrial, com a part d’aquell centre de població primigeni erigit entre la fàbrica de Can Batlló i la plaça de la Concòrdia.
La història que es perd amb l’enderroc
L’edifici del número 46 del carrer de Montnegre tot just compleix enguany 101 anys. La trajectòria centenària d’aquesta finca senyorial encara dempeus es va iniciar de la mà de Francesc Olivé, un empresari molt conegut a la zona que es dedicava a la venda de productes carnis en parades de diversos mercats com el de la Boqueria, la Concepció o el de Sant Caterina. A la planta superior de l’immoble hi vivia la família, mentre que als baixos hi tenien el magatzem. El negoci familiar és precisament la raó que va portar els propietaris a col·locar la figura del cap de moltó -actualment guardada a l’Arxiu de les Corts– presidint l’entrada principal, una incorporació que amb els anys donaria origen al sobrenom popular esmentat abans.
Amb el pas del temps, l’immoble aniria passant de generació en generació fins a arribar a mans de Francesc Remolins, net de l’empresari carni, que va ser l’últim membre d’aquesta nissaga que va viure a la finca. Ho va fer fins als 92 anys, quan es va haver de traslladar a una residència per deixar via lliure a la seva demolició ara fa gairebé tres anys. Amb l’adeu de l’inquilí i davant l’amenaça d’un enderroc pròxim, quatre famílies amb menors van ocupar l’edifici a finals del 2022. El periple, però, va durar poc i la Guàrdia Urbana les va desallotjar aquell mes de desembre i va procedir a tapiar la construcció, l’interior de la qual es va alterar destruint, per exemple, l’escala principal, per evitar que hi pogués haver un altre episodi d’ocupació que trunqués els plans urbanístics municipals, que preveuen erigir en el solar resultant 158 pisos públics. Cal recordar que la finca està catalogada com a Bé d’Interès Documental, un nivell de protecció patrimonial que en permet la demolició sempre que es faci un informe històric i arquitectònic previ.
Patologies que fan de la reforma una “ruïna econòmica”
Tenint en compte el seu segle d’història i la seva condició de darrer vestigi del passat industrial de la zona, com és que l’Ajuntament procedeix a enderrocar l’edifici? La decisió municipal està basada en un informe, encarregat per analitzar l’estat de l’immoble i la possibilitat de rehabilitar-lo, que va concloure que aquest presenta “múltiples patologies tant en l’estructura com en el seu interior”. La gravetat de les deficiències detectades en aquest estudi fa que el consistori qualifiqui de “ruïna econòmica” una possible operació de reforma i adequació de la finca, ja que el cost d’aquests treballs “sobrepassaria la recomanació de despesa de diners públics”.
L’informe també indica que la rehabilitació de la casa també reduiria la superfície útil de la qual es podria disposar en cas de demolició, fet que dificulta el disseny interior i l’exterior i que es traduiria en la construcció de menys pisos públics dels planificats inicialment. Per tots aquests motius, l’executiu considera que “no hi ha motius” per aturar l’enderroc previst que es va ajornar en el seu moment per fer aquest estudi, però precisa que sí que té intenció de conservar el cap de boc i les baranes ornamentals de la façana. Això sí, instal·lant-les en “altres espais de l’àmbit”. Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona asseguren que per ara no hi ha data tancada per a l’inici de les tasques de demolició, però remarquen que tots els estudis previs necessaris ja estan fets.
La fal·làcia dels diners i la degradació accelerada
Com si es tractés de la crònica d’una mort d’anunciada, les conclusions d’aquest informe municipal no han estat cap sorpresa per al veïnat. “L’Ajuntament ha donat la resposta més fàcil: tirar un altre edifici rellevant a terra i continuar desfigurant el que havia estat el barri. Estem tips que ens facin perdre el temps”, assenyala contundent la Nora Miquel, una de les veïnes de l’antiga Colònia Castells i membre de la plataforma Salvem el Camp de la Creu. De la mà de l’Associació de Veïns de les Corts, aquesta entitat reclamava conservar l’immoble com a porta d’entrada al vell barri del Camp de la Creu i reconvertir-lo en un equipament públic, una opció que amb els resultats de l’estudi encarregat pel consistori queda completament descartada.
“Què vol dir ruïna econòmica? Per fer el parc de la Colònia Castells o per esdeveniments com la Fórmula 1 es poden gastar els diners que vulguin, però per un edifici que podria tenir un ús social per al barri no hi ha diners”, reflexiona Miquel, que lamenta que l’informe condemnatori el signin els tècnics del districte i no el departament municipal de patrimoni. Des de la plataforma també es mostren molt crítics amb la valoració de l’estat de la finca que fa l’executiu i amb el fet que no s’hagi optat ni per preservar almenys la façana. “Les persones que hi vivien fins fa dos anys i mig no ho feien en un edifici a punt de caure. Si l’edifici està ara en aquest estat és perquè no se l’ha protegit i perquè l’Ajuntament no ha fet prou per conservar-lo“, asseguren, tot recordant les actuacions que es van fer amb l’objectiu d’evitar noves ocupacions.
Arribats a aquest punt, el veïnat és conscient que el marge de maniobra que tenen és pràcticament nul i que amb tota probabilitat aquesta construcció acabarà enderrocada en els pròxims mesos. Ara bé, irreductibles com Miquel seguiran lluitant fins al darrer alè perquè almenys el cas del Camp de la Creu serveixi com a avís per a navegants. “Que diguin que no es rehabilita perquè es perdran pisos públics quan fa 13 anys que esperem que construeixin alguna cosa […] L’Ajuntament no es fa responsable del patrimoni de la ciutat i les Corts és un dels barris que més s’han destrossat. Potser d’aquí a 20 anys se’n penediran del que han fet“, conclou.
