Barcelona està plena de llocs màgics però ocults a ulls de la gran majoria de ciutadans. Llocs que, en alguns casos, només coneixen els veïns més pròxims i que el mateix Ajuntament els promociona a la seva web. Molts d’aquests espais destaquen per l’absència de turistes, la qual cosa permet observar-los o passejar amb total tranquil·litat. En anteriors ocasions, el TOT Barcelona ha repassat alguns dels jardins més emblemàtics de la ciutat o monuments ocults de l’arquitecte Antoni Gaudí. En aquesta entrega repassem la història d’alguns dels parcs més mítics i alhora desconeguts de la ciutat.
Jardins de la Vil·la Amèlia
Els jardins de la Vil·la Amèlia tenen l’origen en el jardí sumptuós que Ignasi Girona va fer construir en una finca seva de Sarrià. Des de la web del jardí s’apunta que Girona li va posar aquest nom, que encara perdura, en honor a la seva esposa Amèlia de Vilanova. L’any 1930, l’Ajuntament va decidir transformar aquesta finca en un parc públic i trenta anys més tard la va expropiar definitivament. A canvi, una part del pati es va transformar en pisos. La gràcia d’aquesta finca és que té més de 50 vegetals diferents i manté un estil francès.
Palau de les Heures
Els trobem a tocar del mític Laberint d’Horta. Malgrat que no són tan coneguts com el laberint, aquests jardins també són històrics. A finals del segle XIX, l’arquitecte August Font els va dissenyar per encàrrec de l’industrial Josep Gallart, que hi va viure fins a l’esclat de la Guerra Civil. Les parets d’aquest palau, amagat darrere d’unes grans escalinates, han acollit altres grans personatges de la història de Catalunya, com és el cas del president Lluís Companys, que també hi va viure durant un temps.
Els jardins de Laribal
A inicis del segle XX va ser molt famós per les trobades populars de diferents grups. És el cas de la Colla de l’Arròs, grups gastronòmic i polític que va tenir molta influència durant el segle XIX. Es reunien, segons apunta el consistori, en un edifici situat on ara hi ha un Museu Etnològic. Segons la informació municipal, la part alta del jardí corresponia a l’advocat Josep Laribal, director del diari de l’època El Diluvio. L’any 1908, els jardins van passar a titularitat municipal i van rebre un gran impuls de cara a l’Exposició Internacional de Barcelona, l’any 1922. En aquella època es va optar per redissenyar-lo amb un estil paisatgístic mediterrani. Aquests jardins tornaran a viure canvis aquest 2023, després que el temporal Glòria hi causés forts desperfectes que han deixat una imatge força més deteriorada que la que hi havia anys enrere.
