El 26 d’abril del 1937, en plena Guerra Civil, l’aviació alemanya i italiana van bombardejar el municipi basc de Guernica. Hi van morir al voltant de 2.000 persones i la població va ser arrasada. Pocs mesos després, el juliol del 1937, es va inaugurar a l’Exposició Internacional de París el Pavelló de la República, un edifici molt modern per l’època, d’estil racionalista, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. Amb un marcat caràcter antibel·licista, que volia ser un reflex de l’horror del conflicte bèl·lic, a l’interior del pavelló s’hi va exhibir per primer cop el Guernica de Pablo Picasso, així com El segador de Joan Miró i la Font de Mercuri d’Alexander Calder.
El Pavelló de la República va ser destruït després de l’exposició i el Guernica no va tornar a l’Estat espanyol fins al 1981. I des de 1992 s’exhibeix permanentment al Museu Reina Sofia de Madrid. No obstant això, al barri de la Clota (el més petit de la ciutat), al districte d’Horta-Guinardó, es pot veure una rèplica del quadre de Picasso en la reproducció del Pavelló de la República que es va aixecar a l’avinguda del Cardenal i Barraquer, 34-36.
Una rèplica del Pavelló de la República
El 19 de juliol del 1992, una setmana abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, es va inaugurar la rèplica del Pavelló de la República que s’havia exhibit a París. L’obra va ser construïda pels arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i Juan Miguel Hernández León “utilitzant els mateixos materials precaris que es van emprar als anys 30, i van deixar l’edifici tal com era: un gran contenidor buit, gairebé sense parets, a través del qual es marcava un recorregut”, detalla el web de l’Ajuntament de Barcelona. El pavelló es tanca amb estructures de metàl·liques, de vidre a la primera planta i de fibrociment a la segona.
Des del 1994, el Pavelló de la República està cedit a la Universitat de Barcelona (UB) i en l’actualitat funciona com a Centre per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB. I la reproducció del Guernica es troba, tal com estava en la seva ubicació original, en el pati obert del pavelló. El 2017, coincidint amb l’aniversari dels 80 anys de l’Exposició Internacional de París i els 25 de la reconstrucció del pavelló a Barcelona, la còpia del Guernica barcelonina es va restituir. Des del maig d’aquell any, el quadre mesura 776,7 cm d’ample per 349,3 d’alçada. Segons explica una publicació del CRAI de setembre del 2017, la impressió es va fer digitalment, “amb tintes biodegradables sense dissolvent, amb un acabat de vinil mat per tal de donar protecció a la reproducció, sobre una estructura de suport metàl·lica pintada”.
El CRAI, un arxiu biblioteca sobre la Segona República i el franquisme
El CRAI és considerat un dels arxius biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme, l’exili i la Transició espanyola. A més, disposa d’un fons sobre el sovietisme i la història política del segle XX, que és “especialment rellevant en relació amb la Segona Guerra Mundial”.
