El febrer del 2011, el llavors alcalde Jordi Hereu anunciava la compra del Teatre Arnau a l’Església Evangèlica Xinesa per poc més de dos milions d’euros. Durant els 14 anys que han passat, l’espai escènic del Paral·lel s’ha anat degradant i ara mateix cau a trossos. Després de tot aquest temps d’espera, les obres per recuperar el teatre s’han iniciat aquest dilluns. Segons detalla l’Ajuntament, es preveu que es perllonguin entre 22 i 24 mesos i estiguin acabades durant el primer trimestre del 2027.
Tal com ja va avançar el TOT Barcelona, es van introduir canvis en el projecte de rehabilitació, la qual cosa es va concretar en una rebaixa del pressupost final, dels 11,6 als 10,1 milions. La revisió ha comportat la supressió de la planta del soterrani, “reduint la superfície construïda i optimitzant la distribució dels espais”.
Arts escèniques i altres manifestacions culturals
Segons l’Ajuntament, quan l’Arnau estigui reformat el teatre es concebrà com un espai polivalent que acollirà activitats d’arts vives, arts escèniques i altres manifestacions culturals que històricament s’han desenvolupat en aquest espai. A més, l’Arnau ha de servir per fomentar el treball comunitari i l’arrelament als barris de l’entorn, com el Poble-sec, el Raval i Sant Antoni, implicant tant el veïnat com les entitats.
La reobertura de l’Arnau, la història del qual es remunta a finals del segle XIX, ha de permetre recuperar el darrer teatre de barraca de Barcelona. El projecte va encarregar durant el primer mandat d’Ada Colau com a alcaldessa. Llavors, la regidora de Ciutat Vella Gala Pin va explicar que la remodelació s’iniciaria el 2019. Inicialment, l’Ajuntament volia enderrocar l’Arnau per deficiències estructurals. Però finalment aquesta opció es va descartar i es va assegurar que l’edifici es podria salvar.
Un mural de Roc Blackblock denuncia els efectes del turisme
Recentment, el TOT va explicar que l’artista Roc Blackblock va denunciar en un mural al teatre Arnau que el turisme està matant Barcelona. El mural inclou maletes cremant i un rètol que Barcelona està en venda, amb un preu de 10 milions per al veïnat i 0,99 per als inversors. I reivindica “la Barcelona del veïnat”, la qual ha d’estar basada en la gestió comunitària, l’economia social i solidària, la cultura popular, l’urbanisme feminista, espais reapropiats, projectes veïnals, infraestructures col·lectives i barris sostenibles.
