L’enderroc de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera encara no té una data exacta. Així ho han assegurat fonts d’Adif (l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries) consultades pel TOT Barcelona. D’aquesta manera, Adif ha desmentit la regidora de Sant Andreu, Marta Villanueva, que aquest mateix dimarts havia dit a betevé que les primeres tasques d’enderroc es farien el 8 d’abril i la demolició pròpiament començaria cinc dies després, el 13. “Encara no tenim un dia exacte”, han expressat des d’Adif al TOT. L’antiga estació és un edifici centenari, però no està catalogat.
Villanueva ha explicat que amb l’enderroc de l’antiga estació canviarà l’skyline de Barcelona, que passarà a ser una mica més verd. A parer de l’edil socialista, la transformació d’aquesta zona de la Sagrera permetrà també connectar i “recosir” la ciutat.
Nova estació intermodal
El motiu de la demolició és la construcció de la nova estació intermodal de la Sagrera i el planejament urbanístic que l’acompanya, amb un gran parc lineal verd que cobrirà les vies, més d’11.000 habitatges (el 40% de protecció oficial), oficines, hotels i equipaments, entre altres. S’espera que en aquesta part de la ciutat hi puguin anar a viure unes 25.000 persones.
Abans de Setmana Santa, operaris d’Adif ja van fer un perímetre de seguretat en tot l’àmbit de l’estació i es van retirar vidres de les finestres i restes de fibrociment de dins de l’edifici.
El refugi de la Guerra Civil se salvarà
Diverses entitats -com la Promoció del Transport Públic (PTP) o el Centre d’Estudis del Transport Terminus-, veïns i partits polítics havien demanat salvar la vella estació de mercaderies, però tant Adif com l’Ajuntament ho han rebutjat.
El que sí que es conservarà i en un futur serà visitable és el refugi antiaeri de la Guerra Civil que es va localitzar a finals de l’any passat. El refugi s’integrarà en les obres de la Sagrera. En el seu moment, fonts de l’Institut de Cultura de Barcelona van qualificar l’estat de conservació com a “excepcional”. Disposa de dues galeries principals i té una longitud de 90 metres.
La terminal que s’enderrocarà és l’últim immoble que queda de l’antiga estació ferroviària. Va començar a construir-se el 1918 i va entrar en servei el 1922. Impulsada per la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), sota la direcció de l’enginyer Eduard Maristany, es va projectar per centralitzar la sortida i arribada de mercaderies en una única estació, ja que fins llavors estaven disperses per diferents punts de la ciutat. Les instal·lacions van estar en funcionament durant set dècades, i es van convertir en l’estació de mercaderies més important de Barcelona.
