El panoli, el dolç de Corpus que només té una església de Barcelona

La tradició es manté viva i discreta gràcies a una parròquia i un forn de pa de l'Eixample

L’ou com balla és la tradició més coneguda del dia de Corpus a Barcelona, però no és pas l’única. En un dels claustres guarnits on dansa l’ou es pot comprar un dolç molt antic que només està disponible aquest dia de l’any i en una església de Barcelona: el panoli o pa d’oli. Es tracta de la parròquia de la Concepció, al carrer Aragó amb Roger de Llúria.

El seu claustre és un oasi de pau que cada any per Corpus visiten veïns i també alguns turistes despistats. En un lateral hi ha una parada de records amb galetes i bosses blanques. A cada una hi ha una galeta i dues cireres, que un voluntari ven a 1,30 euros.

Joan Antoni venen els panolis al claustre de la Concepció / MMP

Joan Antoni venen els panolis al claustre de la Concepció / MMP

El mossèn, Luciano Burguillo, explica al TOT Barcelona que es tracta d’una al·legoria de l’òstia i el vi justament perquè “per Corpus és la celebració de com Jesús es fa present a través l’Eucaristia”. “És una galeta de gran senzillesa, que fa al·lusió al pa, mentre que cada cirera representa una gota de sang”, detalla. Es podria fer amb raïm també però atreu massa mosquits i mosques, mentre que les cireres no. 

No publiciten els panolis en els cartells de Corpus de la parròquia ni tampoc en el programa d’actes de Corpus, prefereixen la discreció de cada any. “És com una sorpresa per als qui ens visiten”, diu somrient. Porta 15 anys en aquesta església barcelonina i ell mateix n’ha decorat el claustre, amb flors que folren el brollador, dos figuretes d’àngels, un petit campanar de fusta, un Jesús entronificat, una senyera i el gran penó vermell de Corpus Christi.

Ou com balla al claustre de la Concepció per Corpus / Meritxell M. Pauné

Ou com balla al claustre de la Concepció per Corpus / Meritxell M. Pauné

Pels laterals del claustre van passant veïnes de mitjana edat, gent gran acompanyada de voluntaris i dos aquarel·listes que retraten l’escena. De panolis n’encarreguen més de 300 unitats, la mida justa perquè no en sobrin gaires. “Normalment els venem quasi tots, però sempre en queden uns quants al final del dia”, diu Josep Antoni Rico des de darrere del taulell. És voluntari de la Concepció des de fa 19 anys, quan el seu fill va començar a anar-hi com a escolanet i va arrossegar als pares. “Venen alguns turistes també però no són gaire de comprar panolis, més aviat compren espelmes, encara que si preguntessin el pare Luciano els podria explicar què són perquè parla anglès”, afegeix rient.

Un aquarel·lista retrata l'Ou com balla del claustre de la Concepció per Corpus / Meritxell M. Pauné

Un aquarel·lista retrata l’Ou com balla del claustre de la Concepció per Corpus / Meritxell M. Pauné

Fa anys els panolis els hi feia el gremi de forners, diu Burguillo, però ja fa anys que els encarreguen al forn Sarret del carrer Girona. “Només en fem per a aquesta parròquia”, confirma Irene Ocon, la propietària. “Abans els feien al forn de pa Rossellas, però es van jubilar i com que teníem relació ens van traspassar a nosaltres la recepta fa tres anys”, recorda. “Els fem amb farina, anís, moscatell i sucre, però no porta oli malgrat el nom”, indica. No en venen a la botiga perquè no tenen sortida entre la clientela, acostumada a galetes més dolces i sofisticades. Agradi més o menys, però, la recepta és sagrada: “Un panoli ha de ser així”.

Més informació

Nou comentari