Amb permís d’Antoni Gaudí i d’Ildefons Cerdà, Oriol Bohigas és un dels arquitectes i urbanistes més importants de la història de Barcelona. Va ser un dels artífex -si no el principal- de la reforma per acondionar Barcelona i rehabilitar el front marítim just abans dels Jocs Olímpics de 1992, executada sota el mandat de l’exalcalde Pasqual Maragall. Bohigas, de 96 anys, ha llegat els seus arxius perquè es conservin a l’Arxiu Nacional de Catalunya, situat a Sant Cugat del Vallès. El fons, format per 113 capses de documents, permetrà “un coneixement molt més ric del complex procés de transformació de la capital catalana que va representar l’etapa de la gran obertura al mar paral·lela a la preparació dels Jocs Olímpics”, segons ha informat el Departament de Cultura.
El fons lliurat per Oriol Bohigas inclou “la seva obra de reflexió sobre l’urbanisme i l’arquitectura i la ingent correspondència mantinguda durant 60 anys“, destaca Cultura. Els documents ara es classifiquen per posar-se a disposició d’investigadors i també ben aviat al conjunt de la ciutadania, a través de la web de l’Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació de l’arquitecte complementarà els dels exalcaldes José María de Porcioles i Pasqual Maragall, que també es conserven a les dependències de la Generalitat a Sant Cugat.
Els documents inclouen 32 llibretes personals de Bohigas, amb anotacions de la seva activitat professional i pública entre 1974 i 2011, i 46 capses de correspondència de 1946 a 2018. També comprèn documentació relativa a la seva etapa com a director d’Urbanisme de l’Ajuntament (sis subcarpetes de 1980 a 1984) i, posteriorment, com a regidor de Cultura (set subcarpetes, de 1991 a 1994), així com també del seu període com a president de l’Ateneu Barcelonès (nou subcarpetes, de 2003 a 2011). A més, incorpora els originals i materials preparatoris de la seva tesi doctoral, una col·lecció d’articles que ha publicat i documents de congressos i conferències.
De l’obra de Bohigas, sobresurt la construcció de la Vila i el Port Olímpic (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria (2001) o l’edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries (2013). Des de 1964, va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual esdevingué director entre 1977 i 1980. Delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (1980-1984) i conseller en la matèria, va projectar la gran transformació urbanística d’obertura al mar que va representar la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Entre 1991 i 1994 fou regidor de Cultura de la capital catalana. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha rebut Bohigas per agrair-li que llegui el seu fons personal a la Generalitat.
