El projecte de bioarqueologia i geomorfologia Paleo Bàrcino continua desenterrant el passat de la ciutat a través d’elements orgànics i geològics. Aquest cop són sorres fines, argila i llims extrets del subsol de la Vila Olímpica, que confirmarien la posició del fondejador de vaixells de la Barcelona antiga. La notícia l’ha donada a conèixer en una piulada l’investigador de la UB Santiago Riera, que lidera el projecte de bracet amb Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona.
S’han extret aquest dimecres a primera hora del matí en dues perforacions a la cruïlla dels carrers Àlaba i Doctor Trueta, a poca distància del cementiri del Poblenou i a uns 600 metres de la línia de costa actual. Els darrers dies els arqueòlegs d’aquest grup de recerca han intervingut en aquest punt concret del districte de Sant Martí i han recuperat aquests materials a uns sis metres sota el nivell del mar. La ciutat no va tenir estructures portuàries fixes fins al segle XV.
L’objectiu d’aquestes excavacions quasi quirúrgiques és verificar les noves tesis sobre la morfologia del pla de Barcelona en època romana i medieval, avançades en un article a la revista científica Rodis. Els especialistes barcelonins investiguen l’evolució del delta del riu Besòs i del litoral i creuen que hi havia grans aiguamolls a l’est de la ciutat antiga i un fondejador natural davant de Sant Martí, on atracaven els vaixells en època romana i medieval.
Com van explicar Riera i Miró al TOT Barcelona aquest juliol, l’arqueobiologia i la geomorfologia estan cridades a donar moltes sorpreses al llarg de les properes dècades. El projecte Paleo Bàrcino, que impulsen la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, analitza la terra que s’extreu dels jaciments per recuperar les minúscules restes orgàniques que conté. Les darreres troballes han capgirat la concepció de la fundació de la ciutat: la colònia romana primigènia segurament s’alçava sobre una península en lloc d’un turó i tenia una economia més diversificada del que es creia, amb horta, bon vi, marisc i manufactures tèxtils.
