La forta expectació mediàtica indicava que aquest dimarts era un dia gran al Museu Egipci de Barcelona. Moltes de les persones que al llarg d’aquests anys hagin visitat les instal·lacions situades des del 2000 al número 294 del carrer de València probablement recordaran el nom d’Iny, el propietari d’una estela de falsa porta que durant molt de temps va presidir una recreació de la tomba de la qual procedia ubicada a la primera planta de l’equipament. Recentment, la instal·lació havia desaparegut d’aquest emplaçament i s’havia traslladat a la planta soterrània per a formar part d’una nova exposició en la qual la institució feia temps que treballa. Aquest personatge és el protagonista de la primera sala immersiva del museu, un espai que corona les seves tres dècades de trajectòria i que proposa fer un viatge de factura magnífica a l’Egipte del 2250 aC, fa quatre mil anys.
“Hi ha hagut molt d’esforç per poder fer aquest primer salt tecnològic del museu. És un treball extraordinari perquè res del que es veu és inventat, tot forma part de la vida d’un personatge molt especial, totalment desconegut en la història de l’Antic Egipte, però que va viure episodis molt importants i va treballar a les ordres de tres faraons”, apuntava aquest matí durant la presentació de la nova sala l’empresari hoteler Jordi Clos Llombart, fundador de les instal·lacions i de la Fundació Arqueològica Clos. L’espai immersiu forma part de l’exposició Iny, l’explorador del faraó, que repassa la biografia d’aquest funcionari egipci de la dinastia VI, de qui es pensa que va ser enterrat a uns tres quilòmetres al sud de la piràmide escalonada de Saqqara, la més antiga conservada. La mostra inclou la recreació de la capella funerària abans ubicada al primer pis i una selecció d’una seixantena de peces que aporten context històric i arqueològic a la trajectòria del nostre protagonista, que va fer fins a sis expedicions marítimes diferents fins a la zona del Líban per portar material i objectes com perfums, olis o plata a la cort reial.
La peça audiovisual ha estat produïda íntegrament per l’equip del museu amb la col·laboració de l’estudi MAAT i les companyies At Your Service Production i 119 Media. Han estat dos anys de feina, parant atenció a tots els detalls per tal de recrear aquesta etapa de l’Antic Egipte i els seus paisatges de la forma més fidedigna possible. La sala on es projecta correspon a la vella sala de lectura de la biblioteca, que s’ha reconvertit en l’escenari per a la proposta immersiva. “Ha estat un repte monumental i un treball interdisciplinari entre tots els equips del museu […] Teníem clar que el projecte havia de tenir un fort compromís amb el coneixement científic i la divulgació, que s’havia d’utilitzar la tecnologia al servei del patrimoni, posant el visitant al centre”, assenyalava la Maixaixa Taulé, directora del Museu Egipci de Barcelona.
Una tecnologia que ha vingut per quedar-se
La previsió és que la nova exposició es pugui veure durant tot un any. Ara bé, tal com han confirmat tant Clos Llombart com Taulé, la intenció és que la sala immersiva pugui tenir continuïtat més enllà d’aquesta mostra estirant el fil d’altres peces que formen part de la col·lecció de l’equipament i que tenen una història darrera que val la pena explicar. “No volem descuidar el nostre projecte, sinó buscar un llenguatge més contemporani per arribar als futurs arqueòlegs […] [Disposar de la sala] És una oportunitat enorme”, afirmava la directora de les instal·lacions.
