Banderes a mig pal a l’avinguda del Paral·lel. Aquest dimecres hem conegut que dimarts va morir la Dolores Cano Barón als 74 anys. Més coneguda pel seu nom artístic de Tania Doris, aquesta dona va ser una de les grans vedets de la darrera època daurada del quadrat d’or del teatre barceloní. La intèrpret podia presumir d’haver estat una de les últimes figures que van representar el gènere de la revista a l’estat espanyol i d’haver-se erigit en l’estrella absoluta del Teatre Apolo de la capital catalana.
Cano Barón va néixer a València el 1952 en el si d’una família andalusa. Ja de ben jove, va estudiar ball clàssic espanyol en una acadèmia i, posteriorment, es va fer ballarina professional, iniciant-se en el món de la revista, on va passar a ser una de les grans cares visibles del panorama estatal amb tot just 17 anys. Es va acabar decantant per aquest gènere perquè la seva alçada -gairebé 1,80 metres- li dificultava la seva entrada en el món del ball clàssic, tal com havia reconegut ella mateixa en diverses ocasions.
A la capital catalana, va fer el seu debut al Paral·lel cap al 1970, protagonitzant al llarg dels anys nombrosos espectacles com ¡Esta noche…sí!, Una rubia peligrosa, Seductora, La pícara reina, Deseada o Taxi, al Apolo. Moltes de les seves aparicions sobre l’escenari les va fer de la mà dels còmics Luis Cuenca i Pedro Peña. També es va adentrar fugaçment en el món del cinema. Va rodar una única pel·lícula el 1983: ‘Las alegres chicas de Colsada’, de Rafael Gil, que buscava exportar l’èxit del gènere de la revista a la gran pantalla.
Retirada fa més de 25 anys i reaparició fugaç per una herència
Tania Doris feia més d’un quart de segle que estava retirada dels escenaris. Les seves darrersr aparicions públiques havien estat vinculades a la disputa de l’herència de l’empresari Matías Colsada, amb qui mai va arribar a casar-se, però va conviure durant prop de dues dècades. El seu comiat es farà aquest divendres al tanatori de Les Corts de Barcelona, mentre que la vetlla serà aquest dijous al matí a les mateixes instal·lacions de la ciutat.
Un infiltrat al ‘destape’ barceloní
Fa un parell de mesos us explicàvem al TOT Barcelona la història del fotògraf Jose Gonzalvo, que va retratar durant més d’una dècada la nit barcelonina sent un testimoni de primera mà de l’alliberament sexual posterior a la mort del dictador, conegut com a destape. Ell acudia per encàrrec a sales com El Molino i discoteques com la Babieca (carrer de València, 72), la Georgia (carrer de Pelai, 58) o Las Vegas (carrer d’Aribau, 230) armat normalment amb dos cossos de càmera i un objectiu. Accedia als camerinos, feia unes quantes fotos de l’espectacle i tornava a casa seva, al barri del Camp del Clot de l’Arpa. Aquest accés privilegiat entre bastidors li va permetre conèixer aquest món des de dins, fent amistat amb personatges de la nit i la faràndula i compartint espai amb celebritats de l’època com els artistes Amparo Moreno, Rudy Ventura i Johnson; el mag Selvin o els humoristes Manolito Royo i Eugenio, a qui va fotografiar en una actuació amb la seva dona, Conchita, al Pub Km 0 l’any 1978. Podeu llegir la història completa aquí.
