Leopoldo Pomés ha estat un home barceloní per sobre de tot. De la plaça Molina, al voltant de la qual va néixer el moviment Dau al Set del qual va formar part, al carrer Granada del Penedès, on té ubicats els dos restaurants que va impulsar per barrejar la gastronomia i l’art. Uns racons que, després de la seva mort, continuaran recordant part del que va deixar. Igual que el número 505 del carrer Muntaner, on s’ubicava el Bocaccio, aquella discoteca d’Oriol Regàs on tot era important menys la música, que era un simple rerefons per barrejar les cares més selectes de la cultura barcelonina.
També cal recordar l’Studio Pomés, que va fundar el 1961 juntament amb la seva inseparable dona i musa Karin Leiz. Allà va fer els primers passos importants en publicitat i va engegar una maquinària que seguiria després amb Tiempo.
A l’altra banda de la ciutat, lluny del Sarrià-Sant Gervasi i la Gràcia que freqüentava, el districte de Sants-Montjuïc també va tenir un pes simbòlic a la seva vida. La inauguració a l’Estadi Olímpic de Montjuïc i els Jocs del 1992, en part, van venir gràcies a ell. Pomés va ser contractat per crear la campanya de la imatge de la candidatura barcelonina de cara a Lausana.
I finalment, encara el món de l’esport, cal recordar la cerimònia d’obertura dels Mundial de Futbol del 1982 d’Espanya. Ell i Víctor Sagi van ser els màxims responsables que tot sortís bé al Camp Nou, i així va ser. Tot va sortir com tocava.
