El fotògraf i mecenes Leopoldo Pomés ha mort avui als 87 anys. El publicista nascut a Barcelona era conegut per haver participat en la cuina dels Jocs Olímpics i inventat l’anunci de les bombolles de Freixenet. Va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1999. El fotògraf barceloní també era membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català i l’any passat va guanyar el Premi Nacional de fotografia.
De fet, la referència del que va significar Pomés estava tan estesa que apareix a una de les cançons més icòniques del Joan Manuel Serrat jove, Conillet de vellut. En ella, el cantautor recita “Déu, que es bo i que sap el que he sofert, m’ha deixat els seus consells en un aparador de Can Castells. I m’he comprat el llibre “La fotografia és un art”. I abans d’un mes seré millor que en Pomés“.
Premiat a Cannes
La seva trajectòria professional va estar dedicada al cinema i a la fotografia publicitaris. Alguns dels seus anuncis, com el del conyac Terry o les campanyes de Nadal de Freixenet van ser molt conegudes, segons informa l’ACN. El seu cinema publicitari va ser reconegut amb premis a Canes (1965), diversos premis Rizzoli i un Lleó d’Or a Venècia (1982).
A més, la mateixa Agència Catalana de Notícies recorda que Pomés va dirigir, juntament amb Víctor Sagi, l’espectacle de l’obertura de la Copa Mundial de Futbol del 1982 i va participar en la creació de la campanya d’imatge de la candidatura de Barcelona per a l’organització dels Jocs Olímpics del 1992.
En l’àmbit de la fotografia destaca Arquitectura modernista (1968, text d’Oriol Bohigas), el catàleg Arquitectura y lágrimas (1975), el llibre de bibliòfil Ventanas, versions de poemes de Rilke (1980), la recopilació Leopoldo Pomés. Imágenes 1955 – 1997 (1997, amb textos d’Eduardo Mendoza, Alexandre Cirici, Oriol Bohigas i ell mateix), Leopoldo Pomés. 95 fotografías y 6 zapatos (2001), Toros (2001, text d’Ángel Sánchez) i La mirada (2008).
Cofundador del Flash Flash
Interessat en la gastronomia, és autor de Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (1985), Història del Restaurant de les Set Portes. 150 anys de vida catalana (1989, text de Josep Maria Carandell) i Comer es una fiesta (2004), i va ser cofundador del restaurant Flash Flash de Barcelona.
També és autor del llargmetratge Ensalada Baudelaire (1978) i el 2015 va publicar els reculls de poemes Vidre de nit i Polvo de sombras. A Barcelona li han dedicat retrospectives al Palau de la Virreina (1997) i a la Pedrera (Leopoldo Pomés. Flashback, 2015).
Les seves memòries, al recent publicat ‘No era pecat’
Pomés va presentar a Barcelona el passat 11 de juny el llibre No era pecat (Edicions 62), una obra sobre els seus records i les seves vivències. “Com més passa el temps, més m’agrada mirar, és que és una cosa que realment no la forço”, va ressaltar el fotògraf.
