Si qualsevol fillol o fillola actual rebés dels seus padrins una Mona de Pasqua tradicional, de ben segur que es quedaria perplex, mirant-la amb cara de sorpresa. La Mona de Pasqua original és una massa de coca decorada amb sucre i altres llaminadures i coronada amb tants ous durs com anys tingui el destinatari. Segons resa la tradició, la Mona no arribava a portar mai més de 12 ous perquè només era regalada als fillols fins que aquests feien la primera comunió.
Amb el pas del temps, a Catalunya, per obra i gràcia d’un pastisser barceloní, Agustí Massana, els ous durs que coronaven les mones van ser substituïts per ous de xocolata. A partir d’aquell moment, els pastissers es van fer seva aquesta elaboració, fent-la evolucionar cap als pastissos que coneixem avui dia. La creativitat i també la rivalitat dels pastissers més emblemàtics ha convertit les figures de xocolata de les mones en escultures monumentals i fins i tot en autèntiques obres d’art.
La Mona de Miralda
Cal destacar que a l’any 1982 es va construir la que es va anomenar “Mona de Barcelona”, una proposta de l’artista Antoni Miralda per elaborar una maqueta de Barcelona amb els seus monuments més significatius, que va comptar amb la col·laboració dels millors pastissers catalans del moment especialitzats en l’art de donar forma a la xocolata. Es va exposar a la Galeria Joan Prats de la Rambla de Catalunya de Barcelona i va rebre un munt de visitants de totes les edats. Un llibre i un pòster recorden avui aquella llunyana performance.
El llistat de participants és sorprenent. Jaume Blanch va recrear la Fundació Miró, Josep Balcells va fer el Cinc d’Oros, Miquel Comas va modelar el Sagrat Cor del Tibidabo, Francesc Casas va firmar el Palau Nacional de Montjuic, Josep Cardona aportava la Font de Canaletes, Josep Cusidó replicava el Tramvia Blau, Antoni Escribà afegia el Monument a Colom, Cristian Escribà apel·lava a la Rambla de les Flors, Albert Gironès feia un Arc del Triomf i el Floquet de Neu, Pere Icart homenatjava la Deessa de la Plaça de Catalunya i Eduard Marcillas modelava el Molino i les Tres Xemeneies. Lluís Muixí hi va posar la Dama del Paraigua, Enric Navarro feia el Dipòsit del Gas, Tomàs Ortega signava la Plaça Reial, Hermini Pla va reproduir la Cascada del Parc de la Ciutadella, Ramon Panadès s’encarregava del Teatre del Liceu, Venanci Pallarès incorporava el Banc Atlàntic de la Diagonal, Lluís Santapau assumia la Sagrada Família, Jaume Sàbat esculpia la Catedral, Joan Turull hi agregava la Font de Montjuïc i Josep Vives posava les Arenes i el Nou Camp.
Massana, pioner i mecenes
La confiteria Massana, fundada l’any 1835, estava situada al número 14 del carrer Ferran, al barri Gòtic de Ciutat Vella. Agustí Massana va ser qui va tenir la idea de substituir els ous durs de les Mones de Pasqua, poc atractius pels més petits, per reproduccions de xocolata. Amb el temps, els ous van anar compartint protagonisme amb altres figures de xocolata, sovint caricaturesques i inspirades en personatges cèlebres de l’època. Aquests personatges de xocolata movien afirmativament el cap, coneixent-se popularment com els “Sí, senyors”. Aquest fet va fer embogir als nens de l’època, que arribada la Pasqua, s’aplegaven embadalits a l’aparador de la pastisseria.
També va provocar una transformació de la tradició, molt ben acollida pels barcelonins primer i per la resta de catalans després, que va possibilitar que Agustí Massana aplegués una significativa fortuna. Massana la va dedicar en bona part a obres filantròpiques esdevenint un dels mecenes més importants que ha tingut la cultura a Barcelona. El 1929 el ric pastisser va contribuir a la fundació de l’escola Massana de Barcelona amb la finalitat de donar formació en les arts aplicades als fills d’obrers.
D’aquesta revolucionària confiteria avui dia només en queden els rètols, de fons negre i lletres grogues, visibles a l’altura del primer pis del número 14 del carrer Ferran. A l’indret avui hi ha ubicada, a la planta baixa, la botiga de galetes i xocolates La Cure Gourmande.
Escribà, una nissaga mediàtica
Moltes són les pastisseries barcelonines que al llarg de la seva historia han elaborat Mones de Pasqua monumentals i han cridat l’atenció del públic i dels mitjans. Però si n’hi ha una d’emblemàtica, aquesta és la pastisseria Escribà. Cada any per Pasqua els aparadors de la seva botiga de la Gran Via número 546 són objecte de peregrinació per llaminers i curiosos que volen veure quina ha estat la creació del mestre xocolater per a l’ocasió. En són exemples el Drac Xinès de 2012; quan va convertir la façana de la pastisseria en una gegantina mona de Pasqua el 2014; el goril·la Mamadou de 2015 o la mona dedicada a Ferrari Land del 2017.
També destaca la mona solidària del 2019 dedicada al Monstre de Colors d’Anna Llenas, una criatura de color verd que simbolitza la calma. Es va presentar per primera vegada en 112 anys fora de la seva pastisseria, concretament a l’Hospital de la Vall d’Hebron.
Segurament l’origen de les esculturals mones de Pasqua de la pastisseria Escribà es troba en la vocació artística d’Antoni Escribà Serra, format en dibuix i escultura a la Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Barcelona. Tal i com explica Christian Escribà al llibre “Capitans de Comerç” de Joan Safont: “Tots els seus coneixements artístics, en comptes de plasmar-los en bronze, pedra o sobre el llenç, els va plasmar en xocolata, pastisseria, pa… La seva manera de fer i pensar té a veure amb aquesta formació i base artística que tenia”.
De Dalí al Charlie Rivel
La pastisseria Baixas, situada al carrer de Muntaner número 331, al barri de l’Eixample de Barcelona, va ser fundada al 1958 per Francesc Baixas i Conxita Melich. Avui dia són al capdavant del negoci els seus fills Núria i Joan Baixas. En la seva seixanta llarga d’any d’història s’han significat per fer mones tan emblemàtiques com una reproducció en xocolata del Nou Camp, un bust de Salvador Dalí o una figura de mida gairebé real del pallasso Charlie Rivel.
A part de les pastisseries citades, Barcelona compta amb molts altres establiments que elaboren excel·lents i delicioses mones de Pasqua, com la pastisseria Hofmann, L’Atelier, Oriol Balaguer, Natcha, Sant Croi by Albert Roca o La Pastisseria de Josep María Rodriguez Guerola i Ana Jarquín.
