L’Hostal Vell d’Hostafrancs, el negoci que va donar nom a un barri de Barcelona

L'hostal oferia els serveis de descans i cuina pels traginers, però també servei de manteniment i reparació de carros

Joan Corrades i Bosch, nascut l’any 1814 a Hostafrancs, un poble dins del municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra, era fill d’una família pagesa que, en no tenir prou terra per donar-li feina, es va fer traginer. Primer feia trajectes entre Cervera i Igualada, i després va arribar fins a Barcelona. Així que coneixia perfectament quina era la problemàtica que patien els traginers que, vinguts d’arreu, arribaven a la ciutat després de la caiguda del sol, quan les portes de les muralles de la ciutat ja s’havien tancat. S’havien de quedar esperant al ras fins que s’obrien de nou les portes al matí, amb la sortida del sol.

En veure que el nombre de traginers que s’esperaven cada nit era prou nombrós, va decidir comprar un terreny -on el que avui dia seria el número 22 del carrer Creu Coberta, a tocar de la Plaça Espanya-. Aquest terreny, fora muralles, estava molt a prop del Portal de Sant Antoni, l’entrada més important a la Barcelona emmurallada, i del punt on confluïen les dues vies romanes que comunicaven Barcelona amb Sants, passant per la Creu Coberta, i  per on circulaven els traginers que arribaven per la carretera de Madrid, procedents, entre altres llocs, de Vilafranca, Tarragona o Igualada, el que avui és la Plaça Espanya.

Un aixopluc per als traginers

L’any 1840 Joan Corrades va construir un cobert on donar aixopluc als traginers que arribaven tard a Barcelona, servei que de seguida va tenir molt d’èxit. Això el va animar a construir en el mateix indret un hostal, que esdevindria conegut com l’Hostal d’Hostafrancs, per l’origen del seu propietari. Amb el nou hostal va ampliar l’oferta de serveis i, a més de donar els serveis de descans i cuina pels traginers, oferia també servei de manteniment i reparació de carros. Eren temps d’estraperlo, i a l’hostal, com en tants altres indrets fora muralles, s’hi feien tripijocs aprofitant que les mercaderies encara no estaven subjectes als drets d’entrada a la ciutat que cobraven els burots en les oficines ubicades als portals d’entrada a la ciutat.

L’hostal es va fer molt conegut i es va constituir com a punt d’inici, arribada i parada de moltes línies regulars de viatgers. L’establiment va ser testimoni del naixement d’un barri al seu voltant que va acabant adoptant el seu nom com a nom del barri, Hostafrancs, avui integrat al districte de Sants-Montjuïc.

La caiguda de les muralles

El negoci de Joan Corrades va ser pròsper fins que es van enderrocar les muralles de la ciutat, moment en que va començar la decadència de tots els negocis que tenien com a raó de ser aquestes muralles. Sense elles, ja no hi havia portes d’entrada a la ciutat, ja ningú arribava tard i, per tant, els traginers podien arribar a l’hora que fos al centre de la ciutat sense haver de patir per haver-se de quedar tota la nit esperant l’apertura de portes, i on també hi havia llocs per menjar, descansar i passar la nit, si els convenia.

Segons algunes fonts, l’Hostal d’Hostrafrancs, el conegut com l’Hostal Vell, va tancar les seves portes l’any 1885, d’altres fonts apunten que no ho va fer a finals dels anys 20, quan Barcelona ja es preparava per acollir l’Exposició Universal, i el barri d’Hostafrancs, el que havia rebut el nom de l’Hostal Vell, s’estava transformant. L’edifici que havia ocupat l’Hostal Vell va ser gairebé totalment enderrocat, convertint-se el solar en part de la nova Plaça Espanya i en un cinema de nova construcció, el cinema Arenas, que es va inaugurar el dia de Nadal de 1928. Només van quedar sense demolir alguns blocs annexos on s’hi instal·laria una empresa avícola, que faria conegut aquell indret com “la casa dels pollets”, que també va acabar essent enderrocat l’any 2013, per allargar el carrer Diputació fins a la Gran Via.

Nou comentari