Les diferents cares de Barcelona queden retratades al documental en 3D Barcelona, la Rosa de Foc, que Manuel Huerga va dirigir el 2014 i que aquest divendres s’ha estrenat a la Filmoteca de Catalunya. Amb producció de Mediapro, Huerga fa un viatge per la ciutat amb un fals pla seqüència que encadena més de 100 localitzacions durant un any.

Manuel Huerga, durant la presentació del documental a la Filmoteca de Catalunya / ACN
Un partit al Camp Nou, la recollida al Banc dels Aliments, una nit a l’Apolo o la història del Poblenou són alguns dels moments que copsa el documental. Pep Guardiola és el narrador en català, mentre que Josep Manuel Serrat posa veu a la versió en castellà, Woody Allen s’ocupa de la narrada en anglès, Eric Abidal ho fa en francès i Daniel Brühl, en alemany.
“No és una postal de Barcelona, sinó que és una visió més real que els documentals turístics”, ha dit Huerga abans de la primera projecció aquest divendres. La segona projecció a la Filmoteca es farà diumenge. Amb guió de Lluís Arcarazo i música de Micka Luna, ‘Barcelona, la Rosa de Foc’ compta amb la tecnologia més avançada en 3D i en so Dolby Atmos.
“És un documental una mica diferent, a part del format. No és un autobús turístic, no només es veu la cara bonica de la ciutat, sinó situacions o llocs que llueixen menys”, manté el director. La Mina, el circ de Nou Barris, una cadena de muntatge de la fàbrica Nissan, el Sincrotró Alba, un concert de Manel al Fòrum, Santa Maria del Mar o la plaça del Rei són alguns dels llocs i situacions que s’hi veuen. També hi surten la manifestació de l’11 de setembre del 2012 i un concurs de castells a la plaça Sant Jaume. Grues, helicòpters, ‘steadycam’ o càmeres subaquàtiques ajuden a crear una perspectiva de Barcelona menys habitual.
“Havíem d’esperar que passessin aquestes coses cada dia de l’any. Però hi ha coses que requerien una segona presa i havíem d’esperar tot un any“, ha explicat Huerga, que va rodar el documental entre el 2012 i el 2014 i l’ha actualitzat posteriorment amb efectes digitals que han recreat per exemple la futura plaça de les Glòries. “D’aquí poc ja serà un document històric”, ha afirmat qui va ser director de la cerimònia d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona.
El nom del documental ve del segle XIX, quan Engels va batejar Barcelona com la Rosa de Foc, perquè segons ell cap ciutat del món havia tingut tants combats de barricades. Aquesta rosa serveix com a metàfora d’una ciutat “lluminosa i descarada”. Combina el recorregut per escenes reals amb la inclusió de personatges ficticis, tant barcelonins com visitants, que es van retrobant en diferents punts del documental.
Recorregut públic
Mediapro i la Filmoteca han volgut recuperar el documental per a un circuit públic. “No ha tingut una vida oficial, sí extraoficial. Ha circulat per ciutats i presentacions especials relacionades amb Mediapro”, ha dit el director. És per això que després d’una vida “més institucional que pública”, volen començar a “fer-lo circular”. El primer pas ha estat la Filmoteca. La dificultat en la distribució rau en el fet que les característiques tècniques fan que “s’hagi de veure en bones condicions”. “No és un ‘blockbuster'”, ha sentenciat Huerga.