Fruit de la residència de Victoria Szpunberg a la Sala Beckett aquesta temporada, neix el nou text de la dramaturga en què reflexiona a través d’una mestra sobre la moralitat, l’altruisme i els mètodes pedagògics emprats en una societat en ple canvi. En una coproducció de la sala barcelonina amb el Grec, ‘Amor mundi’ s’estrena aquest dimecres i s’hi estarà fins el 28 de juliol.
La veterana actriu Marta Angelat interpreta la professora a partir de la qual Szpunberg posa en qüestió els fonaments de la filosofia ètica i pedagògica. Són precisament les aportacions d’una filòsofa, Hannah Arendt, les que agafa el text per transmetre a l’espectador la necessitat d’estimar el món. Aina Calpe i Blanca Garcia-Lladó completen el repartiment de l’obra.
“M’intento impregnar d’aquest concepte d’amor, jo que soc pessimista. L’amor públic, com fer el bé, i com això dialoga amb el tema de l’educació”, ha explicat la directora aquest dimecres en la presentació de l’espectacle. El mateix títol, ‘Amor mundi’, l’agafa de Hannah Arendt i la seva idea d’estimar el món. “Avui dia fer el bé és un acte radical”, ha apuntat Szpunberg. És per això que l’obra planteja la necessitat d’ajudar i estimar els altres “sense fer mal”. “Ens costa molt això”, ha assenyalat la dramaturga.
Al parer de Szpunberg, en l’educació està la clau d’aconseguir un mon una mica millor. Va escriure el text pensant expressament en Marta Angelat, després de treballar juntes en el monòleg ‘Balena blava’ al TNC el 2018, sobre el perillós joc virtual que va enganxar molts adolescents. ‘Amor mundi’ neix de la inquietud d’endinsar-se més en el món de la pedagogia.
Per fer-ho, Angelat interpreta una mestra a punt de jubilar-se i que està perdent la vista. L’expulsen de l’escola on treballa per un conflicte amb una alumna, fet que la porta a viure una situació límit que fa que es plantegi alguns dels fonaments dels seus propis mètodes d’ensenyament i morals. L’acompanyen en aquest procés la seva neboda (Aina Calpe) i una monitora jove de l’escola (Blanca Garcia-Lladó).
Angelat ha destacat el repte que ha suposat traduir els conceptes que planteja la directora a través de Hannah Arendt perquè siguin una “cosa viscuda”. L’estructura del text, fragmentada, dificulta també la continuïtat de l’acció que agraeixen els actors, per això també ha estat un repte per a l’actriu. I per últim, la dificultat física d’interpretar un personatge cec. “Han estat reptes a assolir, sempre està bé fer coses que no has fet”, ha assegurat Angelat.
El seu personatge, la mestra, encarna les contradiccions que hi ha en el debat actual sobre l’educació. “Ella s’identifica amb una educació més clàssica, humanista. D’aquí ve la lluita”, ha afirmat Angelat. I malgrat Szpunberg vol plantejar un debat educatiu, entre per exemple l’ús de les noves tecnologies i els mètodes clàssics, assegura que no vol imposar dicotomies. “No enfronto una escola amb l’altra. Jo plantejo el problema de l’educació. No soc ministra”, ha assenyalat.
Com encarar l’assetjament a les aules, la justificació de la violència per protegir el més dèbil, o l’exigència que es demana als docents són algunes de les qüestions que es plantegen.
