La Sala Beckett vol apropar l’oferta teatral als joves mitjançant obres de caràcter contemporani, com la seva pròxima estrena: Andrea pixelada. Es tracta d’una obra de la dramaturga Cristina Clemente dirigida per Marianella Morena que explica com les noves generacions es relacionen amb la ficció i que explora el món de les booktubers, segons ha explicat el director del teatre, Toni Casares al costat de Morena, els actors Borja Espinosa, Assun Planas, Mima Riera, Roser Vilajosana i el representant del Teatre Principal de Palma Carles Fortesa. L’obra es representarà del 14 de març al 14 d’abril.
Es tracta d’una coproducció de la Sala Beckett, el Pavón Teatre Kamikaze de Madrid i al Teatre Principal de Palma que s’emmarca en el cicle teatral Res és mentida. Joves i ficció en temps digitals, un projecte a càrrec de la Sala Beckett en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
La intenció de la iniciativa, com ha assenyalat Morena, és traslladar a l’escenari el debat sobre fins a quin punt les noves generacions han “sobrepassat els intermediaris que existien tradicionalment entre realitat i ficció”.
El fenomen de les booktubers
L’obra es desenvolupa a través de la història de la booktuber Andrea, una noia amb un canal de Youtube, Andrea pixelada, en què es dedica a comentar llibres. Mitjançant la protagonista es busca plantejar qüestions relatives a la ficció en el món juvenil, per exemple com s’infiltra en la vida de les noves generacions o quin lloc ocupa.
L’autora, a la qual Casares s’ha referit com una de les més interessants en el panorama de teatre contemporani, considera que un altre objectiu de l’obra és donar a conèixer el fenomen de les booktubers, noies youtubers amb un canal dedicat exclusivament a fer crítiques literàries, per “trencar amb l’estigma que la gent jove no llegeix”.
Una obra dinàmica
Riera ha assenyalat que avui dia hi ha el prejudici que els joves necessiten canvis constants en la seva vida, de manera que el teatre ha d'”explorar noves forma per arribar a tots els públics” i en conseqüència, com ha recalcat Espinosa, l’obra es presenta com un espectacle frenètic, dinàmic i entretingut.
Sobre la posada en escena, Morena ha dit que la funció no compta amb cap suport digital, ja que troba interessant treballar el vertigen i la velocitat en el “canvi actoral” i no en una pantalla.
