De la destrucció del Poblenou fabril i de cases baixes del segle XX per fer el 22@ a la política de neteja per acabar amb la delinqüència al Forat de la Vergonya. Fotografies de principis de segle que mostren la resistència del moviment veïnal contra l’especulació, un procés transformador que ha confeccionat la Barcelona d’avui. El fotògraf Jordi Secall fa gairebé 20 anys que té el somni d’immortalitzar aquests moments per sempre i retre homenatge als centenars de veïns i veïnes de la ciutat que van plantar cara davant d’aquesta situació i van intentar posar fre a la destrucció, entre d’altres, de casa seva.
Per aconseguir el seu objectiu ha iniciat una campanya de micromecenatge, amb la vista posada a recaptar 12.000 euros, que serviran per poder imprimir 1.000 exemplars d’un llibre de 360 pàgines de fotografies en blanc i negre. Si tot surt bé, es publicarà el juny de l’any vinent. Aquest és un llibre que té per títol BARCELONA sobre Barcelona. “És la Barcelona grandiloqüent, per això està en majúscules, sobre l’altre Barcelona, més mundana, de tota la vida”, exposa l’autor. Aquest és un treball pensat per “qualsevol persona que s’estima la ciutat”, afirma Secall, que no és originari de la capital: “Soc tarragoní i no coneixia Barcelona; la vaig anar descobrint a mesura que feia aquest fotoreportatge”, reconeix.
Veïns enfrontats a les autoritats
La història del Forat de la Vergonya és especialment paradigmàtica de l’evolució que va emprendre la capital de Catalunya. En aquest cas, amb polítiques urbanístiques que van passar per sobre dels interessos de bona part dels veïns d’aquella zona del Casc Antic. “La mala maror que es respirava, l’ambient que hi havia… era com si estiguessis a una zona de guerra“, rememora Secall. Aquell va ser un conflicte encès entre habitants i autoritats, unes “disputes entre la ciutat planificada i la ciutat habitada”, com explica l’investigador Adrián Hernández.
El 1996 es van començar a expropiar pisos i derrocar blocs, per poder desenvolupar un pla urbanístic que volia minimitzar la densitat de població d’aquell espai. La gent d’aquesta zona del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera denunciaven que no s’escoltaven les seves demandes. Després de nombroses manifestacions i càrregues policials, l’any 2007 va acabar el conflicte, amb una entesa entre diverses plataformes veïnals i l’Ajuntament, a excepció del col·lectiu del Forat de la Vergonya, que va mostrar-se crític amb com es va resoldre el conflicte i va decidir renunciar a les seves reivindicacions. “Ens emportem el Forat… els deixem la Vergonya”, resumien sota un lema que va servir de missatge de comiat.
“Veure que es perdien espais tan importants em causava molta tristor, només per especular”, explica el fotògraf d’aquella Barcelona que canviava de segle i mudava la pell. Una pèrdua rellevant va ser la fàbrica de Can Ricart, construïda l’any 1853 al Poblenou. Aquest espai, de 6.800 m2, va estar destinat a la fabricació d’estampats, però també hi va albergar altres empreses, com la cereria Mas, fundada el 1856.
Després de més de 100 anys d’activitat, Can Ricart va tancar a finals de segle passat i l’Ajuntament va veure una bona oportunitat per derrocar l’edifici i fer-hi oficines. Finalment va fer marxa enrere, després de les protestes veïnals que reclamaven preservar aquest patrimoni històric, que l’any 2008 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Ara albergarà el Campus de les Arts, un projecte liderat per la Universitat de Barcelona que pretén enfortir l’educació artística.
Des de l’any 2007 i fins avui el paisatge urbà de la ciutat ha canviat molt. Hi ha problemàtiques, però, que encara perduren, malgrat els grans projectes de reconversió que s’han dut a terme. Una d’elles, comenta el fotògraf, els problemes de drogoaddicció al Raval.
