El 2026 serà l’any del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, el gran arquitecte modernista de Catalunya i pare de la Sagrada Família. Hauria estat un colofó rodó poder donar per acabat aquest monument, referent internacional i gran símbol de la ciutat, coincidint amb aquesta efemèride. Aquesta era la previsió de la Junta Constructora, fins que la pandèmia va obligar a paralitzar les obres. Encara no hi ha un calendari precís, però serà abans que estrenem nova dècada.
Antoni Gaudí, un segon plat per al Bisbat de Barcelona
Aquest dissabte 19 de març fa exactament 140 anys que l’aleshores bisbe de Barcelona José María de Urquinaona posava la primera pedra de la basílica de la Sagrada Família. La cerimònia va comptar amb l’assistència de les principals autoritats de la ciutat i d’una nodrida concurrència de públic, la majoria, veïns de la zona. El projecte havia estat encarregat inicialment a l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar, que va dissenyar una església neogòtica. Però la idea no va convèncer els responsables eclesiàstics, que van aturar les obres fins el 25 d’agost de 1883. El contractista Macari Planella i Roura va prendre el timó, i a finals d’any, els religiosos van triar Antoni Gaudí perquè capgirés el projecte. De fet, Gaudí havia estat ajudant de Francisco de Paula, però no va seguir el seu llegat i va canviar completament el disseny de la basílica per convertir-la en la gran obra del modernisme català.
Tot plegat, essent des del primer dia un temple expiatori, és a dir, construït exclusivament amb donatius. De fet, el mateix Antoni Gaudí va dir que “el Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i es reflecteix. És una obra que està a les mans de Déu i de la voluntat del poble”.
La Sagrada Família, idea d’un llibreter barceloní
Quan el llibreter i editor Barcelona Josep Maria Bocabella va comprar els terrenys per aixecar una església, poc imaginava que es convertiria en una de les obres arquitectòniques més admirades de tots els temps. Bocabella havia fundat el 1866 l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, dedicada a promoure el culte al Sant a la ciutat de Barcelona mitjançant la construcció d’una església dedicada a la Sagrada Família. I com es va finançar el projecte inicial? L’entitat havia recollit tota mena de donatius: diners, joies i objectes de valor durant 15 anys. Al final, van poder comprar un terreny limitat per quatre carrers de l’incipient Eixample barceloní. El solar va costar unes 170.000 pessetes de l’època, que avui equivaldrien a un milió i mig d’euros aproximadament.
Gràcies a aquella iniciativa de la societat civil, Antoni Gaudí va acabar dirigint les obres del seu gran projecte de vida fins a la seva malaurada mort el 10 de juny de 1926 atropellat per una tramvia a Barcelona. Va treballar 43 anys de la seva vida en la construcció del temple, una mostra de la plenitud artística de Gaudí que culminava el seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores, amb la cripta de la Colònia Güell com a banc de proves. La Sagrada Família és la gran obra, encara inacabada, del modernisme català, Un edifici únic al món -el més alt de Barcelona-, un símbol de la ciutat i una icona mundial que per sempre més quedarà associada a Catalunya.
