Barcelona recuperarà aquest mes de març un restaurant històric tancat fa una dècada. Es tracta del Quo Vadis del barri del Raval, que va abaixar la persiana el 2013. Com va avançar el TOT Barcelona el passat novembre, l’establiment se l’han quedat tres socis, Manel Puig, Tomás de la Vega i Gonzalo Ramos. Situat al carrer del Carme, 7, va ser famós durant dècades per acollir els ressopons del Gran Teatre del Liceu. Els nous titulars del negoci expliquen que el nou local també es dirà Quo Vadis.
A l’interior del restaurant, aquests dies es treballa a correcuita. En conversa amb el TOT, de la Vega preveu obrir en “uns 10 dies” i Puig assegura que serà abans de Setmana Santa. La idea és que la carta inclogui plats de l’antic Quo Vadis i una oferta més informal per picar. Puig destaca l’espatlla de cabrit, el caneló de calçot, la cua de bou i el remenat de bolets de temporada, en una clara picada d’ullet a l’antic negoci, que sempre tenia molt presents els bolets en els seus plats. La carta estarà en tres idiomes: català, castellà i anglès.
57 anys amb els mateixos plats
Fa tres anys, el gastrònom Ramon Roset recordava al Va de Gust que el Quo Vadis no va canviar en 57 anys. “S’hi feia una cuina d’estil tradicional que mirava de reüll a la cuina francesa, molt ben elaborada i basada en un producte fresc de primera qualitat, servit pel mercat de la Boqueria“. S’hi podia menjar suflés, arròs a la milanesa, cap i pota, canelons Rossini, anques de granota a la provençal, llobarro amb fonoll, lluç amb salsa de safrà, peus de porc fet a la graella amb allioli, fricandó amb bolets, civet de senglar o filet de toro.
Fotos de clients famosos i els tiradors de cervesa
A més del nom, de l’antic Quo Vadis es recuperarà una part de l’estètica romana i algunes fotos de clients famosos que han trobat, com la d’Aristòtil Onassis i Maria Callas, detalla Puig, amb altres restaurants a la ciutat com el Julivert Meu, del carrer Bonsuccés. Puig explica que ell coneixia bé el Quo Vadis, on hi anava a dinar un cop a la setmana amb la seva família, i li fa especial il·lusió que reobri.
El local també deixarà la llarga barra amb tiradors de cervesa que van instal·lar els últims llogaters, el bar Beerlinale. En un principi, els anaven a treure, “però obres la porta i és el primer que miren els turistes”, destaca de la Vega. “Fem una morfologia del que era el Quo Vadis i una visió més moderna”. De l’estètica de fa dècades no queda quasi res, només uns vitralls d’una sala que, per ara, romandrà tancada.
De moment, el Quo Vadis “obrirà només com a restaurant”, tot i que la idea dels socis és fer també actuacions de flamenc i inclús exposicions de pintura. De la Vega diu que volen “donar-li un valor” i anar “de menys a més”, però sense molestar a ningú. “Veurem fins on podem arribar”. El local ja està insonoritzat, però la intenció dels empresaris és fer una provar de so que determinarà què poden fer. Puig afegeix que volen mantenir una bona relació amb el veïnat.
Inspirat en una pel·lícula
El Quo Vadis el van obrir Martí Forcada i Mercè Bonastre el 1956. El nom el van agafar de la pel·lícula Quo Vadis? que van veure al cinema Windsor dos anys abans. Després, se’n van fer càrrec els fills de la parella, Martí i Maria Rosa. Durant dècades, era habitual veure-hi polítics, escriptors, cantants i públic del Liceu. En la seva millor època, el restaurant va arribar a servir més de 100 coberts diaris i tenia una vintena de treballadors, guarda-roba i aparcacotxes. El 1980, va aconseguir una estrella Michelin, que va aguantar cinc anys. Amb l’incendi del Liceu, el 1994, el negoci va perdre molta clientela. I el boom turístic de la Rambla va significar la fi del restaurant, que es va quedar obsolet. Martí Forcada fill es va jubilar l’any 2013 i va tancar el Quo Vadis.
L’últim negoci que havia funcionat en aquest local del carrer del Carme va ser el Beerlinale, un establiment especialitzat en cerveses, amb una trentena de tiradors i prop de 200 varietats d’ampolla, que va quedar tocat de mort per la pandèmia. Encara avui a l’interior del Quo Vadis hi ha records del Beerlinale, com el plafó que surt a la fotografia sobre aquestes línies, i fins no fa massa a la façana de l’edifici encara hi figurava el nom del bar de cerveses.
