“Ni suspendrem ni ajornarem, transformarem”. Aquesta és la màxima per la qual es regeix la Fundació Festa Major de Gràcia a quatre mesos de les dates que acostumen a omplir de veïns, joves i guiris els carrers de la vila. Ho anuncia la presidenta de l’entitat, Carla Carbonell, a aquest diari: “No serem nosaltres més restrictius que aquells que ho han de ser. Per tant, si no es torna a agreujar la situació i la consellera Vergés ens diu que les UCI estan col·lapsades la setmana abans de la festa, nosaltres tirarem endavant”.
Ja han hagut de fer canvis –com la presentació del cartell de la festa, demà, que serà telemàtica– i es preparen per acceptar-ne molts més. Sempre amb una condició: si no es produeix una catàstrofe sanitària, del 15 al 21 d’agost es manté la celebració. En aquest sentit, la fundació garanteix la presència d’una de les grans preocupacions dels fidels a la festa. “El que segur que podrem fer són els guarnits. I estaran pensats perquè la gent hi pugui passejar”, afegeix Carbonell. Seran obres menys ambicioses que les d’altres anys, però hi seran. En canvi, els concerts ja es compten com a un dels atractius que desapareixerà. L’organització, però, apunta que buscarà alternatives i ja idea en veu altres propostes com la d’una cercavila que recorri el casc antic gracienc.
Programació “espontània”
Així, mentre que aquest dijous l’Ajuntament de Barcelona ha avançat que prepara una Mercè “en confinament” i Madrid ha suspès totes les festes populars fins a l’octubre, la festa gran de la Vila de Gràcia segueix endavant amb matisos. Una de les idees que comencen a surar és la de saltar-se les formalitats dels anys anteriors i apostar per “un toc espontani”. Una part important de la programació oficial no existirà. Per a moltes activitats, no hi haurà fulletons ni avisos per canals oficials. “No es farà una programació pública, sinó que serà veïnal i espontània”, apunta la presidenta de l’entitat organitzadora.
Això no vol dir que no s’estigui en contacte permanent amb els representants del govern al districte. La comunicació és fluida, segons la fundació. Oficialment, però, l’Ajuntament es cura en salut. Fonts municipals, ara per ara, únicament expressen que serà “l’evolució de la pandèmia i les indicacions de les autoritats sanitàries” les que marcaran “si es pot dur a terme, i com, la Festa Major de Gràcia”.
És aquest “com” el que centra l’atenció dels impulsors de la festa popular. Carla Carbonell té al cap diverses possibilitats. Si no es permeten trobades de més de 50 persones, els dinars comunitaris de les comissions de diversos carrers no es podrien fer, però en canvi es planteja “dividir els veïns en l’espai i fer diverses taules”. Contempla fer el mateix amb tallers o activitats que abans aplegaven més d’una cinquantena de persones: repartir-los en diversos horaris. És un dels plantejaments que encara es manté en el terreny de l’especulació.
El mateix passa amb els carrers guarnits, que no se sap com de potents podran ser ni quines facilitats hi haurà per poder-los treballar. Tot i així, actualment ja hi ha participants d’algunes comissions que hi estan treballant, fent manualitats des de casa. “Aquest any no demanarem que es compleixin ni tan sols les exigències mínimes per guarnir els carrers”, avança Carbonell. Els requisits tècnics desapareixeran i deixaran pas a la cultura del farem el que podrem. El dubte que encara no s’ha resolt és si valdrà la pena fer el concurs de carrers decorats, enguany.
Encara més creativitat per substituir els diners
L’impacte econòmic és un altre dels punts a tenir en compte d’aquesta crisi del coronavirus. La festa major gracienca, si arriba a celebrar-se, no tindrà les riuades de turistes habituals. Tampoc no hi vindran tants barcelonins o curiosos de ciutats veïnes. “Els carrers hauran de ser cauts i imaginatius per idear activitats de baix cost”, adverteix la màxima responsable de la Fundació Festa Major de Gràcia.
Així, ja es fan a la idea d’una celebració en un format molt més reduït. “Ho plantegem com una festa veïnal. No ha de venir tot Catalunya a passejar. Sobretot perquè no estarem en condicions. Estarem en alguna fase del desconfinament i és important recordar que l’important és la seguretat de les persones, com ja la vam garantir l’estiu del 2017, seguint indicacions policials”, comenta Carbonell. La mateixa data l’esmenta Josep Maria Contel, historiador local i patró de la fundació organitzadora. L’estiu que Barcelona va haver d’afrontar l’atemptat de la Rambla “va ser el primer any des del 1939 que s’alterava la normalitat de la festa a grans trets”. Segons Contel, entre l’any que va acabar la Guerra Civil i l’atac jihadista va tenir lloc “el període més gran de continuïtat de la festa, que ha tingut alts i baixos, però ha tirat endavant com toca”.
La sensació entre els organitzadors és que així com es van recuperar d’aquell sotrac inesperat, i van trobar la manera de sortir-se’n amb gestos espontanis, també se les empescaran per fer-ho aquest estiu sense comprometre la salut dels participants. Ara bé, hi ha un últim detall que no quedarà cobert només amb bones intencions i que necessitarà un suport ferm davant la reducció d’ingressos: les subvencions.
Tot i que Carbonell sempre ha defensat que la festa s’ha d’allunyar de la dependència de l’administració, en aquesta ocasió la inversió pública és important per finançar la feina de centenars de veïns d’un any a l’altre. “Si una setmana abans la festa s’anul·la, les administracions ens han de cobrir l’esquena i han de mantenir-nos les ajudes”, defensa Carbonell. Ara per ara, però, la institució que més clar ha deixat el seu posicionament ha estat el govern municipal. “La festa i les entitats que la fan possible rebran, com fins ara, tot el suport per part de l’Ajuntament”, expressen fonts del govern d’Ada Colau a aquest diari.
