El festival Cruïlla ha aconseguit que la música es convertís en l’element protagonista de la primera jornada del festival. Costaria d’entendre aquesta frase si no estiguéssim enmig d’una pandèmia, però després dels festivals del cap de setmana passat -Canet Rock i Vida- aconseguir que les aglomeracions i els tests d’antígens no hagin estat els protagonistes es tracta d’un èxit. A les nou del vespre d’aquest dijous, el festival havia realitzat 13.000 tests i s’havien notificat 123 positius.
Només s’han produït unes poques incidències respecte el protocol per evitar que positius accedissin al recinte. Alguns assistents han lamentat que el sistema informàtic ha trigat fins a una hora a comunicar el resultat del test d’antígens, mentre que la majoria dels assistents han sabut si tenien coronavirus o no en 15 o 20 minuts. Es tracta, però, de casos aïllats. Tothom qui accedia al festival explicava que no havia hagut d’invertir més de 25 minuts en cues, cribratge i espera del resultat.
La gent fa bondat amb la mascareta?
Sí i no. El requisit per assistir al festival no és només donar negatiu en el test. També és dur la mascareta posada en tot moment, excepte quan es menja i es beu. Si algú es passeja pel festival, però, veurà que la majoria dels assistents la porta posada, però no tothom. Als concerts hi ha dues zones ben diferenciades: una de més central i una de més perifèrica. La central està perimetrada amb unes tanques metàl·liques.
Dins del perímetre hi ha responsables del festival que es passegen per comprovar que tothom porta correctament el tapaboques. De fet, allà dins no es poden consumir begudes. És a les zones perifèriques on no hi ha gaire respecte per la normativa de la mascareta. Sí que és cert que la presència de gent és menor i per tant hi ha més distància social, però hi segueix havent el risc que hi hagi transmissió de la Covid-19 si hi ha algun fals negatiu.
La música
Si hi ha un clar element que avui hagi pogut connectar la música amb el coronavirus és la notícia que ha saltat aquest matí: el Senyor Oca, l’artista encarregat d’obrir la llauna d’aquesta edició, ha donat positiu quan s’ha fet el test i per tant no ha pogut tocar davant de les 25.000 persones que s’esperaven aquest dijous al Parc del Fòrum. La seva actuació ha estat substituïda per un concert de Sr. Wilson i Griffi. Cal dir que el festival dedica el seu primer dia al Hip-Hop.
Quan ha començat aquest concert l’afluència de gent encara era poca. Era gairebé primera hora de la tarda. Més tard ha començat a actuar Rayden a l‘escenari secundari, en un concert que ha arribat a solapar-se amb el de Sr. Wilson i Griffi. La gran onada de gent no ha començat a arribar fins les vuit del vespre, hora en la què estava previst l’inici del concert de Lágrimas de Sangre.
“Hem vingut a fer el que més ens agrada, que és cantar i ballar amb vosaltres”. Efectivament. Les primeres paraules pronunciades pel grup del Masnou han estat un presagi del que passaria en els següents minuts. De fet, Lágrimas de Sangre, coneguts per la seva música combativa, han estat els primers encarregats d’aportar ritme en aquesta primera jornada de Cruïlla.
LDS també s’han emportat el premi de connexió amb el públic i el bon humor. Han connectat càlidament amb els assistents i han fet algunes bromes, com un moment en el què s’han assegut en unes cadires i una taula de fusta, que recordava precisament al Cruïlla XXS, la versió de festival que els organitzadors van haver d’inventar-se l’any passat per fer concerts segurs.
Després ha estat el torn de Natos y Waor, un duo de rapers que ja va visitar el Cruïlla en la seva darrera edició, la que es va celebrar fa dos anys. Amb ells ha arribat l’explosivitat. El seu rap és més dur i més modern, i els greus s’han apoderat de l’escenari secundari muntat en el Parc del Fòrum.
Després de la joventut del duet madrileny, ha arribat el torn de la veterania de Kase.O. L’últim concert de la nit ha estat el del cap de cartell de la jornada i un dels principals atractius de l’edició d’enguany. No ens enganyem: el saragossà és jove perquè té només 41 anys, però porta a les seves esquenes una llarga carrera musical. Els seus primers treballs són de quan era adolescent, i ha esdevingut un dels pilars fonamentals de la música urbana de l’Estat espanyol.
