El ‘capritx de Montbau’, el regal rejovenit d’un bomber als seus veïns

Restaurada la curiosa obra escultòrica que un aficionat a Gaudí i acabat de jubilar va fer per al seu barri el 1993

El barri de Montbau és peculiar i únic per moltes coses: per la seva riquesa arquitectònica, tant pel que fa a edificis i places com a la distribució de les diferents zones; pels seus jardins i les seves àrees verdes; per la font de can Barret, la darrera que queda a la superfície en aquesta banda de la serra de Collserola; per la seva gent, homes i dones lluitadors i reivindicatius… i per un conjunt escultòric obra d’un veí de Montbau, els Jardinets de Carles Soler o, com el coneixen alguns, el ‘Capritx de Montbau’.

Tant si som nouvinguts al barri com si fa anys que hi vivim, i sobretot els qui porten seixanta anys aquí, tots sabem que aquesta obra de Carles Soler i Torres és una de les nostres joies i tots en sentim un immens orgull. Situat a l’últim tram del carrer Vayreda, a tocar del carrer Poesia, el conjunt escultòric del Capritx es va construir a poc a poc, pedra a pedra, al llarg de deu anys.

El ‘Capritx de Montbau’, als Jardinets de Carles Soler / Narcís Serrats i Neus Moyano

Una construcció pacient 

L’any 1993, acabat de jubilar, el senyor Soler, bomber de professió, decideix aixecar un mural escultòric al més pur estil gaudinià, tot i que ell sempre va dir que, encara que admirava la gran obra de l’artista, no s’hi va inspirar. 

Carles Soler va idear el ‘Capritx de Montbau’ als anys 90 / Narcís Serrats i Neus Moyano

D’una manera totalment desinteressada, aprofitant el muret que separa la vorera de la muntanya, l’antic bomber va anar donant forma a aquest espai arquitectònic, un singular jardí en miniatura en què no impera el sentit geomètric, sinó que juga amb les sinuositats del terreny on es troba: l’inici de la muntanya de Collserola. Les pedres i els còdols que el componen són de diferents minerals (que inclouen l’antracita, l’escòria volcànica, el grafit, el guix i la pissarra, entre d’altres) i procedeixen de diferents indrets de la geografia catalana i espanyola, com Terol, Alacant, Osca, Mallorca i les Canàries. En la construcció també hi ha integrat material de rebuig que ell recuperava. Tot plegat dona forma a aquest conjunt artístic, que juga amb els colors i les formes i on es poden descobrir infinitat de petits detalls. 

Vista de conjunt del ‘Capritx de Montbau’, als Jardinets de Carles Soler / Narcís Serrats i Neus Moyano

En efecte, si s’observa aquesta obra en miniatura sense pressa, s’hi pot descobrir sobretot una feina feta amb amor, amb respecte, amb cura pel detall i amb paciència. Cadascun dels elements que conformen aquesta obra-jardí penjant té el seu espai propi: els pilars i les columnes, les torretes i les porxades… Tot encaixa a la perfecció, de manera que l’obra té una harmonia que ens atrapa i ens emociona. Aquest encaix perfecte dels diferents elements naturals entre sí i amb l’entorn no desllueix cadascun dels detalls que la conformen ni els treu protagonisme. I això és perquè un dels objectius principals que van guiar l’obra, com el seu autor va assenyalar diverses vegades, era que el resultat final fos agradable a la vista. No hi ha cap dubte que ho va aconseguir. D’altra banda, la interacció entre les diverses formes i colors crea una identitat i una relació amb la persona que observa l’obra, i això fa que fàcilment es pugui sentir que se’n forma part.

Detall del ‘Capritx de Montbau’, als Jardinets de Carles Soler / Narcís Serrats i Neus Moyano

Tota la feina de recerca i transport del material la costejava el mateix autor de l’obra. Tan sols en una ocasió Parcs i Jardins de l’Ajuntament li va proporcionar, a petició seva, tres metres cúbics de terra adobada. A part d’aquesta petita contribució, ell es va ocupar de tot, fins al punt que una vegada una bona veïna, admiradora de la tasca artística que duia a terme el senyor Soler, hi va voler contribuir amb una aportació de 500 pessetes. Ell les va refusar dient que ja es donava per satisfet amb el respecte que mostrava la gent pel seu treball. 

El ‘Capritx de Montbau’ s’adapta al terreny dels Jardinets de Carles Soler / Narcís Serrats i Neus Moyano

L’any 1994 el regidor del districte el va obsequiar amb una placa commemorativa, que deia: “En reconeixement al seu treball artístic al carrer Vayreda”. Al barri mateix trobem una altra mostra de l’obra del senyor Soler, amb el seu estil inconfusible, al club de petanca de Montbau. 

Segona rehabilitació

L’Ajuntament de Barcelona ha fet principalment dues actuacions de manteniment al ‘Capritx’ en els quasi 30 anys d’història de l’obra. L’any 2011 es va dur a terme una primera i cuidada restauració del conjunt, restituint i consolidant parts que havien estat malmeses i afegint algunes plantes.

Detall del ‘Capritx de Montbau’, als Jardinets de Carles Soler / Narcís Serrats i Neus Moyano

Aquest mes de novembre de 2020, s’ha dut a terme una nova restauració municipal, que ha inclòs accions com la consolidació de murets de pedra, la reparació de les escultures i la plantació de les jardineres. A més, s’ha protegit el talús de terra mitjançant malles metàl·liques per evitar despreniments, que més endavant quedaran cobertes per heures.

.

El present article és una col·laboració entre el TOT Barcelona i la revista veïnal Ressò de Montbau. Podeu consultar-lo en format original al número 11 de la publicació.

Més informació

Nou comentari