La Festa Major de la Vila de Gràcia afronta avui el tret de sortida d’una edició atípica –abocada al consum virtual– però amb la intenció de recordar al veïnat que fins i tot després de l’esclat d’una pandèmia es poden trobar maneres de dedicar un homenatge al teixit del barri. La celebració començarà demà, però avui s’ha llegit el pregó. En aquest text, s’ha reivindicat la vida veïnal i el suport entre coneguts del barri com a element que enforteix la salut dels graciencs.
Enguany, les pregoneres han estat, precisament, professionals sanitàries que han estat en la primera línia de la lluita contra el coronavirus. Amb aquest honor, el districte de Gràcia i la Fundació Festa Major de Gràcia els ha volgut agrair l’esforç que arrossega el sector des de fa mesos. Les protagonistes han Xènia Sist, infermera, adjunta a la Direcció d’Infermeria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i coordinadora assistencial del pavelló salut de Sant Pau-Guinardó, Maria Teresa Fabregat, infermera del CAP Vila de Gràcia-Cibeles i Elvira Bisbe, metgessa anestesista de l’Hospital de l’Esperança i vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona.
Fabregat ha copsat l’esperit de l’actual situació amb un fragment especialment revelador del pregó: “Baixar al carrer i xerrar mentre fem unes flors o uns pollets per guarnir és salut. I fem comunitat. I ens barallem, perquè som persones, i ens ajudem, perquè som persones”.
Totes elles s’han referit a la crua situació que van viure durant els pitjors mesos de la pandèmia, i a la lluita sanitària que encara és present. A la volta de cada discurs, però, hi havia una finestra d’esperança. “Si en aquells moments ens haguessin preguntat si pensàvem que avui seríem aquí per donar pas a la Festa Major de Gràcia, sense cap dubte hauríem contestat que no. Però som aquí, i això vol dir que anem pel bon camí”, ha apuntat Xènia Sist.
I la nota de color definitiva l’ha aportat Elvira Bisbe, que ha finiquitat el seu discurs amb un cant a l’alegria amb un homenatge als Stay Homas i Judit Neddermann. Ha interpretat uns versos de la cançó Gotta be patient i ha acabat afegint que “continuem sent pacients per no esdevenir pacients“.
També hi han intervingut l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, el regidor del districte de Gràcia, Eloi Vila, el president del plenari de districte, Ferran Mascarell, i la presidenta de la fundació que gestiona la festa, Carla Carbonell.
Colau ha reivindicat la necessitat de sortir de la pandèmia amb “una sanitat pública més enfortida” i s’ha referit explícitament a que s’ha d’anar més enllà de les paraules i abocar-hi recursos. També s’ha referit als treballadors essencials, des de “la seguretat” fins als “temporers i temporeres”, que han estat al peu del canó durant els darrers mesos. En aquest sentit, però, ha defensat que malgrat la situació que travessem, “és necessari que la vida segueixi, encara que adaptant-se a la situació d’emergència. I si no et pot aturar la vida, vol dir que la cultura tampoc no es pot aturar”. Finalment, ha recuperat un dels lemes que ha guanyat pes els últims mesos: “Cuidem-nos”.
La màxima representant de la Fundació Festa Major de Gràcia, per la seva part, ha recordat que “hi ha festers i festeres que han pogut passar millor el confinament” gràcies a l’entreteniment d’avançar en els guarnits simbòlics que finalment s’han pogut presentar aquest any. En la mateixa línia, Carbonell ha recordat que tot el que envolta la festa es podrà seguir virtualment i ha animat els que acostumaven a visitar la Vila de Gràcia en aquestes dates a fer-ho “des del sofà de casa vostra, des de la tovallola a la platja o caminant per la muntanya” mitjançant els mòbils o les tauletes.
Eloi Vila ha fet referència a que no és la primera vegada que aquesta celebració s’han de refer d’una situació complicada i que li toca jugar un paper de conciliació. “La festa major de Gràcia tornarà a ser un punt de trobada per curar ferides, com ho va ser fa tres anys amb els atemptats de la Rambla”, ha expressat.
La frase lapidària, però, l’ha deixat l’alcaldessa, que s’ha dirigit als festers graciencs per agrair-los la feinada i alçar la moral al voltant de la celebració: “Sense la Festa Major de Gràcia no podríem viure”.
