Als anys seixanta, en ple franquisme, a Barcelona s’encenien centenars de fogueres als carrers la nit de Sant Joan. Malgrat les prohibicions i els intents de boicot per part del poder, la societat civil s’organitzava perquè cada barri tingués diverses fogueres, si calia amagant les fustes perquè no fossin requisades dies abans. Mig segle després, a Barcelona s’han autoritzat 6 grans fogueres: tres a l’Eixample, dues a Sant Martí i una a Sant Andreu. Hi haurà, però, altres focs menors, que no necessiten ser comunicats perquè no requereixen autorització dels Bombers, com remarquen fonts de la Guàrdia Urbana.
“Fogueres adaptades a la trama urbana”
Tot just fa unes setmanes, l’Ajuntament anunciava l’inici dels tràmits d’estudi per declarar les fogueres Bé Cultural d’Interès Local. La plataforma Cremem Barcelona celebra que “l’Ajuntament hagi donat tots els permisos a totes les entitats que han volgut fer focs”, i de fet la plataforma ha impulsat una reforma ja vigent des del 2021 que ha servit per “adaptar les fogueres a la trama urbana per garantir-ne la supervivència”, explica Amadeu Carbó, de la plataforma Cremem Barcelona. La norma normativa, defensa la plataforma, ha permès fer fogueres en llocs on fins ara no es podia. I Carbó insisteix que tots els grups municipals donen suport a la declaració.
Amb tot, Fornés mostra reserves sobre el fet que l’Ajuntament canviï radicalment el seu posicionament sobre les fogueres: “Fa dècades que des del món de la cultura popular moltíssima gent exigim a l’Ajuntament que reverteixi les normatives prohibitives que hi ha hagut i hi ha a Barcelona amb Sant Joan. Des de l’època del baró de Maldà al segle XVIII que les fogueres estan prohibides, i els successius ajuntaments han abocat els ciutadans a fer fogueres clandestines, com passarà també enguany”, denuncia en Josep Fornés, investigador en antropologia urbana i expert en fenòmens festius.
Fornés, que va dirigir el Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, lamenta que les institucions hagin mantingut la pràctica de “reprimir tot allò que té a veure amb el foc i el carrer, expressió màxima de la festa i la protesta”, un fet que al seu parer “pot acabar matant la festa de Sant Joan”. Per altra banda, Fornés, que parla en nom de “moltíssimes persones del món de la cultura popular” que lluiten per salvar les fogueres de la “censura municipal”, també lamenta que “Generalitat i Ajuntament culpabilitzin preventivament aquesta revetlla de Sant Joan de possibles incendis, quan se’ls està cremant tot el país”.
“Una festa maleïda”
Josep Fornés alerta que, donat el caràcter de la festa de Sant Joan, “la festa per excel·lència perquè ningú no la convoca ni la controla”, s’ha convertit en una diana per als poders públics: “La revetlla de Sant Joan sempre ha estat maleïda, reprimida, prohibida i perseguida. Abans i ara. I a Barcelona es deixa en mans d’un funcionari que no ha estat escollit a les urnes autoritzar o prohibir cinc fogueres, amb un reglament que per cert no sabem d’on surt”. Insisteix que malgrat la prohibició hi haurà fogueres clandestines, i lamenta que “es malbarati” el coneixement que tenen les més de 100.000 persones que a Barcelona estan associades a una entitat de cultura popular per gestionar una gran revetlla que podria tenir centenars de fogueres a tota la ciutat.
ICV va “convertir la festa en espectacles privats”
Pep Fornés recorda que va ser Joan Saura (ICV), com a conseller d’Interior del Govern de José Montilla, qui “va regular tot el foc, convertint les festes populars en espectacles privats a l’estil de la normativa europea”. Un “greu error” al seu parer, perquè “va condemnar la festa popular a festivalitzar-se, escanyant la festa i prioritzant les llibertats privades a les publiques. Una actitud pròpia d’una dictadura”, rebla l’antropòleg.
Prohibir fogueres “atempta contra un dret fonamental”
“Els ajuntaments que limiten o prohibeixen les fogueres estan incomplint la llei -la Constitució espanyola- que empara un dret fonamental de llibertat d’expressió també en la cultura, i les festes populars formen part de la cultura. Ras i curt, un ajuntament pot endreçar l’espai públic i regular, per exemple, on es poden fer les fogueres i si cal posar-hi sorra, però no pot prohibir expressions culturals com és una foguera perquè atempta contra un dret fonamental”, alerta l’advocat Pep Cruanyes, també defensor de les fogueres a Barcelona des de la societat civil.
Cruanyes afegeix que “és una greu contradicció” que “Barcelona es dediqui a autoritzar o prohibir fogueres quan la revetlla de Sant Joan va ser declarada per la Generalitat Festa Patrimonial d’Interès Nacional”. És, afegeix Cruanyes, “com si a València l’ajuntament prohibís algunes falles perquè n’hi ha massa, seria una bogeria i un atac brutal al patrimoni cultural de la ciutat. Doncs a Barcelona és exactament això el que fan des de fa anys, posar traves a la festa per reprimir-la i perseguir-la”, sentencia.
