Diumenge 14 de gener és el primer diumenge abans de Sant Antoni i un dia marcat en vermell al calendari d’aquells avis que repliquen any rere any, amb gairebé les mateixes paraules, com era aquell poble de la perifèria barcelonina amb més de cent masies i uns veïns que vivien del camp. Per un dia, els carrers de Sant Andreu retrocedeixen un segle, amb cavalls i carruatges antics voltant pel barri, i el rector de la parròquia beneint les mascotes. Els Tres Tombs de Sant Andreu no són els més grans de Catalunya, però sí els més multitudinaris. Des de la Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat remarquen la importància d’aquest barri en el llegat d’una diada més aviat de poble i recorden les 10.000 persones que s’hi han aplegat els darrers anys per viure-la.
Els Tres Tombs d’aquest diumenge no seran uns Tres Tombs més. Suposen el centenari de la Societat per a la Festa de Sant Antoni Abat de Sant Andreu, l’entitat que els organitza. Una fita històrica per a un grup d’aficionats i melancòlics que lluiten perquè la tradició no desaparegui dels carrers andreuencs. Ara bé, aquesta fita no pot dur a la confusió. Si bé no sé sap amb exactitud quin any van començar a desfilar els carruatges, el 1922 –any de fundació de l’associació– no és el primer. L’historiador andreuenc Pau Vinyas apunta al seu blog que els darrers documents sobre els quals tenim constància daten del 1893. Sigui com sigui, la festa actual no s’entendria sense l’impuls d’aquesta entitat ni tampoc sense la història de la masia Can Nyau, una masia que administrativament pertanyia a Sant Martí, però que dins de la qual només es parlava l’idioma andreuenc.
Can Nyau, l’epicentre dels Tres Tombs expropiat per l’Ajuntament
En Francesc Puig és com el president honorífic de l’entitat. Amb 86 anys acull el TOT Barcelona a casa seva, una masia enorme a Santa Perpètua de Mogoda rodejada de conreus, vies de tren i la C-58. És dels que encara parla de Sant Andreu com a poble i es refereix al passeig de Gràcia com a Barcelona. Ell va ser l’últim vaquer de Sant Andreu i ànima de Can Nyau, la masia que el segle XX va acollir la majoria de cavalls i carruatges que participaven dels Tres Tombs. El 1992, però, “el dia que el Barça guanya la Copa d’Europa a Wembley” recorda la família, l’Ajuntament de Barcelona els va expropiar per unir el carrer Onze de Setembre i la rambla de Prim. Una unió, per cert, que dècades després és encara una incògnita i que els veïns van reclamar de nou en els pressupostos participatius convocats pel consistori el 2020.
“L’expropiació va deixar tocada tota la família”, recorda ara el segon dels cinc fills que té en Francesc, en Jordi Puig, que n’ha agafat el relleu al capdavant de l’associació. La família encara guarda fotografies i retalls de premsa d’aquella època. Retalls com una notícia del 1992 del diari El Observador que situa Can Nyau com “la masia més antiga de Sant Andreu” i apunta com a motiu de l’expropiació un informe dels serveis municipals de patrimoni que no va atorgar-li “un excessiu valor històric”. Anys més tard, i encara amb la ferida oberta, la família ho atribueix a un seguit de “revenges polítiques”. Vivint a Sant Andreu, en Puig pare es va involucrar en política. En Jordi diu ara que ell “ni parlar-ne”.
Abans de l’expropiació, els Tres Tombs vivien moments de glòria. Una desena de famílies formaven part de la Societat i començaven a imaginar com mantenir la festa en un moment en què la gent descobria els Volkswagen, els Citroën i Renaults. “Jo no vaig viure l’època en què tothom tenia cavalls. En els meus temps ja n’hi havia pocs, però molt compromesos. La gent es preparava tot l’any pel dia de Sant Antoni”, explica en Francesc, que celebra la vigència de la festa, però avisa que “ara la gent es mou per força interessos”. En Francesc manté que abans “hi havia més tradició” i, entre altres, recorda amb enyorança la Guàrdia Urbana que omplia els carrers de música amb aquelles “trompetes espectaculars”. Aquest any en Francesc ja no baixarà als Tres Tombs. Sí que ho farà el seu fill, que divendres al vespre encara ultimava els preparatius amb certs nervis.
Desenes de carruatges per omplir Sant Andreu
En Jordi Clapés, un dels molts Clapés que ha sortit de Sant Andreu, és un dels que manté l’essència dels Tres Tombs, a Santa Perpètua de Mogoda. És la seva afició, el seu hobby i una passió, però també la seva feina. En aquest mas s’apilen desenes de carruatges antics a punt per fer servei en desfilades, casaments i fins i tot enterraments. “El meu objectiu és tenir-ne un de cada tipus”, explica en Jordi mentre mostra un dels últims que ha reparat, un carro semblant als que recollien abans les escombraries. En aquesta masia, però, també hi ha carruatges pensats per a serveis funeraris, per a passejades escolars i carrosses de col·leccionista que serviran per passejar diumenge l’alcalde Jaume Collboni i companyia. En definitiva, tot de carruatges d’un valor històric i sentimental incalculable. Entre uns 8.000 i 10.000 euros per vehicle si aterrem a la realitat.
Aquest diumenge està previst que desfilin una vintena de carros pels carrers de Sant Andreu. La gran majoria de carrosses sortiran d’aquesta masia, però també n’hi haurà alguna externa. És més, els Tres Tombs de Sant Andreu desperten tant interès que en Jordi no descarta que la desfilada pogués ampliar-se “si les dimensions del poble ho permetessin”. Però s’hi aplega molta gent, l’Ajuntament ha de poder controlar els carrers i la mobilitat i “si en posem moltes més potser ens diuen ‘prou'”. També cal entendre que hi ha altres localitats que diumenge celebren els Tres Tombs i que el nombre de carruatges és limitat. Ara bé, en Jordi explica que hi ha aficionats d’altres municipis –els Tres Tombs es fan en 60 localitats de Catalunya– que “volen venir” perquè han quedat “enamorats” de les altres edicions.
L’aparició de les entitats animalistes
Una de les grans diferències entre els Tres Tombs d’ara i d’abans és l’aparició a escena de les entitats animalistes. De fet, aquest any serà el primer que es farà la desfilada amb una llei de benestar animal aprovada al Congrés dels Diputats i el primer que la rua comptarà amb un protocol que obliga la presència d’un veterinari. En Jordi té clar que tard o d’hora “els Tres Tombs desapareixeran”, però defensa una activitat que, diu, “no és cruel” per als animals. Els cavalls que passejaran per Sant Andreu han estat domats i entrenats per “suportar sorolls i caramels”.
En tot cas, els darrers anys han estat marcats, en part, per les protestes d’algunes entitats que s’oposen als Tres Tombs. En Jordi assegura que darrerament fins i tot l’Ajuntament ha dubtat sobre la idoneïtat de permetre la festa, un fet que troba contradictori perquè “tots els polítics hi van sempre”. Sigui com sigui, per ara no s’albira cap entrebanc a curt termini, fet que celebra l’exveí andreuenc, que demana veure aquesta activitat com “un museu ambulant” i com una oportunitat de veure els carrers de Sant Andreu plens, una imatge que “només es veu amb la cavalcada de Reis i els Tres Tombs”.
