Hi ha una peça de xocolata típicament barcelonina que només es pot aconseguir un cop l’any: els duros del gegant del Pi. La festa del barri del Pi és una festa breu però intensa, farcida d’activitats de cultura popular. Els protagonistes de molts actes són, és clar, els Gegants del Pi, uns dels més veterans de Catalunya. La primera referència d’en Mustafà i l’Elisenda data, de fet, del 1601; i la dels seus companys, l’Oriol i la Laia, del 1780.
Entre tots aquests actes hi destaca el pregó i remembrança del Miracle de les Monedes, durant el qual el Gegant del Pi reparteix monedes de xocolata al públic. Aquesta llaminadura gratuïta ha esdevingut, així, el menjar típic durant la celebració de les festes, i s’elabora especialment per a l’ocasió. Els amants de la xocolata poden aconseguir-les també, cada any, a la Passejada dels Oriols i en els Atracaments d’en Perot lo Lladre.
Els assistents a les festes del Pi de 2022, els darrers dos caps de setmana, han pogut aconseguir aquests exclusius duros de xocolata. Els qui se’ls han perdut hauran d’esperar fins l’any vinent.
La llegenda del rave i les monedes
El Miracle de les Monedes sembla el títol d’un conte infantil, i bé podria ser-ho. Diu la llegenda que Sant Josep Oriol (1605-1702) tallava trossos de rave que es convertien en monedes. Com a bon sant, diuen que tingué una vida plena de vicissituds, austeritat i de cura dels altres. Tot i que la majoria dels miracles que se li atribueixen estan relacionats amb el guariment de malalts el més famós de tots és el dels raves i les monedes, que es recorda a cada festa major del Pi.
Segons ha arribat als nostres dies, l’any 1698 Sant Josep Oriol decidí anar a missions i emprendre un pelegrinatge cap a la Santa Seu. No es va llançar a l’aventura tot sol. Durant el primer tram del viatge, l’acompanyava un obrer. Un dia que van aturar-se a un hostal perquè l’obrer tenia gana, aquest va afartar-se de menjar, convençut que Josep Oriol, que sempre ajudava als pobres, pagaria l’àpat, amb la mala fortuna que quan arribà l’hora de pagar s’adonà que el seu company no duia ni un ral a sobre. Davant la problemàtica, Josep Oriol agafà un rave i el tallà en rodanxes que es convertiren en les monedes que utilitzaren per ensortir-se’n de l’embolic.
