El govern municipal de Barcelona impulsarà la gratuïtat dels museus per a la visita de les col·leccions permanents; la moneda cultural REC per participar en activitats culturals; el programa Baixos de Protecció Oficial per a usos culturals; noves iniciatives que donin protagonisme als creadors i creadores o un nou programa de beques. Així mateix, s’aposta per implementar la sisena hora per a activitats artístiques i es posa en marxa el projecte pilot de Temps d’art als centres educatius que promou processos de pràctica i creació artística dins l’horari lectiu. Aquestes són algunes de les 100 mesures que formen part del Pla de Drets Culturals i que s’han de desplegar fins el 2023 amb una inversió de 68,7 milions d’euros.
El govern municipal presentarà al plenari d’abril Fem Cultura! el “pla pioner” que inclou 9 mesures i 100 accions específiques per implementar noves polítiques públiques per “reconèixer i eixamplar” els drets culturals a Barcelona. El centenar d’accions s’han de desplegar fins el 2023 amb una partida pressupostària de prop de 68,7 milions d’euros, dels quals 42,5 milions provenen de programes ordinaris de l’Institut de Cultura, 17,1 milions són de pressupost extraordinari per implementar el pla, i 9,1 milions d’euros són de pressupost d’inversió per a nous equipaments.
Colau ha destacat que aquest pla “no és un bolet, ni una improvisació ni que s’hagi pensat en poques setmanes, sinó una feina d’anys que s’ha accentuat en els darrers mesos i que la pandèmia ha confirmat que aquest és el camí i que s’ha de considerar la cultura com un dret”. L’alcaldessa de Barcelona ha recalcat que és “un pla ambició per a dos anys, però que mira més enllà” amb 100 mesures que “és un punt d’inflexió que vol reorientar les polítiques culturals de la ciutat”.
El Pla de drets culturals impulsat per la 6a tinència d’alcaldia començarà a desplegar-se al llarg del mandat vigent a través de nou mesures de govern vinculades i d’una estratègia de comunicació específica, en “defensa de drets tan fonamentals com ara el d’exercir la pràctica i la participació cultural lligada a l’educació, a les cultures populars i tradicionals, a la creació, al reconeixement de la diversitat o a l’accés a la informació, el coneixement i el patrimoni”. Els principis del pla són el foment de la interculturalitat, la perspectiva feminista, la transparència, la transversalitat, la descentralització i noves centralitats, la cultura metropolitana i la sostenibilitat.
Els programes i polítiques públiques impulsats per aquest pla es despleguen al llarg de cinc qüestions estratègiques: Fomentar l’accés a les programacions culturals en condicions d’igualtat, sense discriminació de classe, origen o gènere; enfortir i impulsar als creadors i les creadores de la ciutat per desenvolupar i impulsar la seva carrera en condicions dignes; reconèixer el paper de la ciutadania com a agent cultural i el seu dret a la autorepresentació i a la participació en la vida cultural a la ciutat; reforçament del paper articulador de la cultura en el capital social de la ciutadania cultural activa, lliure i participativa; propiciar marcs oberts per participar en la presa de decisions de la vida cultural de la ciutat des d’una perspectiva pública, publicoprivada i publicocomunitària (Consell de la Cultura).
Mesures
Entre el centenar de mesures hi ha la gratuïtat dels museus per a la visita de les col·leccions permanents. En aquest sentit, el tinent d’alcaldia de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, ha explicat que s’està analitzant la viabilitat econòmica i jurídica perquè hi ha elements també d’ordre normatiu europeu i espanyol que s’han de tenir en compte. “Hem de veure l’efectivitat de la implementació de la mesura que volem tirar endavant”. Això s’aplicaria d’entrada a museus municipals, alguns dels quals ja tenen entrada gratuïta. Ha assenyalat que un horitzó en el qual treballen és la gratuïtat de les col·leccions permanents dels museus i que s’hagués de pagar per les col·leccions temporals.
Respecte l’impuls de la moneda complementària REC (Recurs Econòmic Ciutadà) Cultural per a la participació en activitats culturals de la ciutat, el delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados. ha dit que la moneda cultural no serveix només per bonificar el consum, sinó que es poden vincular diferents tipologies d’equipaments, així com llibreries o botigues de discos.
Sisena hora
En l’àmbit educatiu, Subirats ha explicat que s’aposta per la implementació de la sisena hora per a activitats artístiques, tot i que com ha reconegut no és una competència municipal. “Per començar ens hi hem posat i hem creat una línia que és el projecte pilot de ‘Temps d’art’ als centres educatius”, ha dit. Un projecte que promou processos de pràctica i creació artística interdisciplinaris dins de l’horari lectiu.
També s’aposta per l’elaboració del projecte cultural Casa de l’Aigua per a la creació i la producció artística en l’àmbit musical i tecnològic; el reforç de programes ja existents que encarnin la filosofia del pla al 100%, com ara el Barcelona Districte Cultural, En Residència, el Programa d’acció lectora de biblioteques, o les residències artístiques i científiques; l’impuls de noves iniciatives que donin protagonisme als creadors i creadores, com ara la Biennal d’Art Manifesta 2024 o el nou programa de beques; la creació de la Casa de la Música, ubicada a l’actual sala Barts i el programa Baixos de Protecció Oficial per a usos culturals.
Més mesures són el desplegament del programa EQUICOM (Equipaments de proximitat com a motors d’acció comunitària) amb l’objectiu que els equipaments incorporin la mirada comunitària i la consolidació; enfortiment i ampliació del programa Cultura Viva a través de l’ampliació dels projectes i les xarxes que actualment inclou l’impuls de nous projectes culturals en l’àmbit comunitari; així com el foment de l’estratègia cultural del Pla de barris. En aquest sentit, tant l’ICUB com l’IMEB i el Consorci d’Educació de Barcelona han plantejat una estratègia conjunta per a la transformació de l’oferta educativa que inclou la cultura tant en els centres educatius com en altres espais d’educació no formal i espais de relació d’àmbit comunitari.
També s’aposta per l’elaboració d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe per a tots els equipaments, els projectes, els programes, els festivals i les programacions que es facin des de l’Ajuntament o en què aquest intervingui, així com la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les activitats educatives que es duguin a terme des dels programes i equipaments culturals municipals.
Pel que fa la cultura popular, s’aposta per l’elaboració d’un calendari festiu de cultura popular que sigui reflex de la diversitat cultural i celebració d’accions de memòria i commemoratives que promoguin el reconeixement dels diversos elements referencials i l’elaboració d’un programa de cultura popular destinat a equipaments culturals que promogui la diversitat cultural amb una perspectiva intercultural.
