Barcelona sempre ha estat bohèmia i extravagant, fins i tot, podem dir, ha estat tenyida de cert misticisme. No és d’estranyar doncs que el seu passat atresori relíquies d’allò més exòtiques, espais únics que feien volar la imaginació. Certament, la Ciutat Comtal ha estat una gran capital dels ‘espectacles més increïbles del món’, com resaven els rètols de circs i parcs d’atraccions pel gran públic.
Va ser entre finals del segle XVIII i principis del segle XX quan Barcelona va viure la seva època més esplendorosa. A més a més de circs ambulants que visitaven la ciutat, els barcelonins van poder gaudir de l’art circense de forma permanent al Circ Eqüestre Barcelonès i al Teatre Circ Olympia. D’altra banda, els parcs d’atraccions, dissenyats per recrear somnis i malsons, atreien a tot aquell disposat a posar a prova la seva valentia.
Fins que arribà la decadència. Fruit de la modernització de la ciutat, que va vindre de la mà dels Jocs Olímpics, aquests establiments de màgia, horror i diversió van anar desapareixent, de mica en mica, deixant pas al circ contemporani, a una altra estirp d’acròbates, contorsionistes, equilibristes i escapistes, entre altres artistes itinerants. Les noves tecnologies i l’enginyeria moderna, al mateix temps, van traduir-se en muntanyes russes menys sorolloses, i amb molta pena i també glòria, diversos parcs van tancar, deixant per sempre petjada en l’imaginari col·lectiu d’una ciutat que es transforma però no oblida.
Benvinguts a una Barcelona antiga que vol fer memòria!
Barraques del “pasen y vean”
Els barcelonins frisaven per contemplar éssers fantàstics i monstruosos, o persones d’aparença insòlita, en aquestes barraques. I és que tot allò d’interès sobrenatural trobava el seu racó a aquest teatre de fira, ubicat a Plaça Catalunya. Una altra atracció rellevant eren uns decorats que canviaven, reproduint fenòmens històrics, i que van ser un precedent del cinema. No obstant això, cap dels seus atractius va impedir que tanqués portes el 1894.
Teatre Circ Olympia
Olympia, que inicialment havia estat concebuda com un circ, va ser testimoni de moltes primeres vegades: l’arribada del xarleston a Barcelona, el jazz, obres d’espectacularitat inusitada amb la primera plataforma escènica mòbil… També va presenciar òperes, sarsueles, musicals, circ i ballets aquàtics que no tenien res a envejar-li a Hollywood. Una oferta generosa en aquest teatre de Sant Antoni, el més gran que ha tingut mai Barcelona, que el franquisme va desballestar el 1947 per aprofitar el ferro de la seva estructura.
Parc d’atraccions de Montjuïc
La notícia del tancament d’aquest temple de l’oci per a famílies barcelonines va arribar un 31 d’agost de 1998. Trenta-dos anys d’història diluïts en mig centenar de dies. 41 atraccions, diversos restaurants, un escenari amb aforament per a 6.000 persones, una discoteca i una nòria amb vista al skyline s’esvaïen en el record. Les males llengües diuen que estava destinat a caure en l’oblit, perquè que el parc va construir-se on anys enrere hi havia un cementiri jueu, i posteriorment, també una base important per la defensa de la ciutat contra el bàndol franquista.
Atraccions Caspolino
El primer auto de xocs de l’estat espanyol va obrir a Atraccions Caspolino, un petit parc d’atraccions situat a la plaça de la Gal·la Placídia. Durant més de mig segle, fins al 2005, “els cavallitos” van amenitzar els caps de setmana dels barcelonins. A més a més de l’autos de xocs i els cavallets, billars i una xurreria completaven el mini parc. El 6 de febrer de 2005, després de set dècades de gestió familiar, aquest complex que va veure gaudir diferents generacions de nens de la ciiutat va haver de plegar.
